Socorristes de refugiats

Hi ha imatges que fan vessar el got del que una persona pot suportar abans de convertir la indignació en acció. La foto del petit Aylan Kurdi sense vida a la platja de l’illa grega de Kos n’és una. Aquesta, i la de centenars de nàufrags al mes de febrer al canal de Sicília intentant arribar a les costes europees, van ser excessives per a un grup d’estudiants del grau superior de Salvament i Socorrisme de l’institut Jaume I de Salou (Tarragonès). Algú especialment preparat per actuar en rescats aquàtics no és capaç de mirar cap a un altre costat. I algun va esclatar en classe: «Hi hem d’anar». I res més. Sense criticar la incapacitat dels governs per resoldre el gran drama humanitari, hi aniran. El 26 d’abril, 10 alumnes se’n van cap a Lesbos. No hi ha res que ara tingui més sentit que oferir la seva capacitació als refugiats que fugen de la guerra de Síria i d’altres conflictes pròxims.

«Pensem que com a socorristes i com a persones hi hem de fer alguna cosa», explica Marta Queralt, una de les components de l’expedició From Reus to Hellas (el nom antic de Grècia), que compta amb el suport de la Jove Cambra de Reus, una organització integrada per joves emprenedors. «L’ésser humà té una memòria selectiva, oblidem el que no volem recordar, que els nostres avis van marxar exiliats i molts morien en la seva fugida. No és possible que ara estigui passant el mateix i ens quedem impassibles», afirma Jordi Cervera, un altre dels expedicionaris.

EN PLE SEGLE XXI

Tots al·ludeixen a l’extemporaneïtat de la situació que es viu a relativament pocs quilòmetres i en ple segle XXI. «¿Com és possible que disposant de tanta tecnologia estiguem tan preocupats pel cotxe que tenim, per petits assumptes escolars, per tantes coses insignificants, i no siguem capaços d’enviar mitjans d’ajuda davant aquest drama?», es pregunta retòricament el Jordi.

No entren, no obstant, a avaluar les decisions dels governs europeus per posar fi a aquesta crisi, tot i que adverteixen que no comporten cap solució: «Poden interceptar embarcacions i obligar-les a tornar, però estem parlant de gent que fuig de la guerra, ho tornaran a intentar, potser tots alhora, no es pot actuar d’aquesta manera», lamenta un altre dels voluntaris, Ferran Gisbert. «Ells que facin la seva feina que nosaltres farem la nostra», sentencia la Marta.

Saben que tampoc per a ells serà fàcil la missió que s’han proposat. «De preparat no ho estàs mai. Sabem que serà una situació de xoc, però som un equip fort i si jo caic, sé que algun dels companys m’ajudarà a aixecar-me. I si cau un altre, l’ajudarem a aixecar-se», afirma la jove socorrista.

SUPORT PSICOLÒGIC

Notícies relacionades

Montse Pascual, nova directora del Parc: "Treballarem per reforçar l’equilibri entre ús i conservació del cap de Creus"

Familiars amb avis a la residència Font dels Capellans de Manresa denuncien deixadesa i mala gestió

Un equip de dos psicòlegs els prepara perquè afrontin l’empresa amb fortalesa: «Ens han aconsellat que quan sentim que alguna cosa en el nostre interior està fora de lloc, ho expliquem als companys. Hem de treure el que sentim i cada nit hem pensat fer una pluja de sentiments», explica el Jordi.

Combinen la preparació física i psíquica amb campanyes diverses per aconseguir fons amb què finançar el viatge i l’estada de 15 dies a Lesbos. Calculen que necessiten 12.000 euros, i ja n’han cobert un 25% amb rifes, venda de samarretes i mocadors, actes esportius i aportacions institucionals, d’empreses i de particulars. Avui organitzen una caminada a Sant Jaume d’Enveja (Montsià) i dissabte, 12 hores de natació a Reus (Baix Camp): «No hi ha res més satisfactori que poder salvar algú».