L’espectacular pati amagat en un hotel d’1 estrella de Barcelona

Els tiktokers el coneixen més que els barcelonins. Fa anys que és un secret a crits a les xarxes. «El pati més viral de TikTok». Es guanya el títol dia a dia amb la suor dels influencers. Hi ha molts vídeos que descobreixen aquest racó «màgic», «únic», «preciós», «singular». Els adjectius es queden curts. A l’hivern, sense els tendals, es pot veure el cel estrellat.

Si aquest pati parlés, aniria directe al programa d’Ana Rosa. Porta més temps dret que Jordi Hurtado. Allà segueix des del 1876 a l’Hotel Peninsular (Sant Pau, 34). Abans va ser convent, fonda, hotel amb carruatges. A la web es veuen anuncis en blanc i negre d’habitacions a «14 pessetes». «Hi ha històries aquí...», el director posa cara de ‘thriller’. En l’època del seu pare va aparèixer fins i tot un cadàver. «Mort natural», treu de seguida qualsevol tuf a ‘Crims’.

Ara és un hotel d’1 estrella. Senzill, sense gaires luxes –reconeix l’Àlex–, però ets al cor de tot. Al costat de la Rambla, just darrere del Liceu. Fa temps que els agradaria muntar un ‘rooftop’ a peu de claraboia per aprofitar l’èxit viral. Amb vista al pati i a Barcelona. «Està pendent», esbufega incapaç de posar data. No li dona la vida.

Alejandro Herrero. Àlex. És el nom que més es pronuncia de bon matí en aquest hotel. És el director. L’home per a tot. «Multiusos», riu. Ell i la seva cosina Silvia Catalán són la tercera generació al capdavant del Peninsular. «A veure si la quarta vol seguir», s’encongeix d’espatlles. Té un fill de 20a anys. «Tant de bo –esbufega–, però això és molt sacrificat». I més al Raval. «Ho tens al costat del Gòtic i del Born, però està bastant deixat».

«L’irreductible llogarret gal del Raval», així el va rebatejar fa anys la periodista Natàlia Farré. I continuen sense caure en la temptació immobiliària. «Fa poc va venir un inversor i li vam dir que no –explica l’Álex–. El barri es va perdent. Ja no queda res familiar». Ell segueix sobretot per la seva mare. «Ella va treballar molt aquí». Per ella i pels clients. Són dels que repeteixen.

Tant et topes amb un escorredor de roba del XIX com amb una antiga banyera. «Aquesta la vaig reciclar jo», treu pit l’Àlex. A ell de petit el banyaven al safareig, va recordant mil facècies. Pràcticament es va criar aquí. Amb 14 ja feia torn a recepció. Una vegada el van amenaçar amb una pistola. «¡Ensenya’m la pasta!». Ell mateix va desarmar el lladre. «Va venir tres anys després a disculpar-se».

«A Lasse Hallström li va encantar el pati». És el director de ‘Hachiko’, la pel·li del gos fidel de Richard Gere. Va rodar aquí ‘El mapa que me lleva a ti’ (Prime Video). Han circulat entre els potos des d’Alain Delon fins a Maribel Verdú, explica el director. L’artista alemanya Rebeca Horn, pionera del ‘performance’, va capgirar el 1992 les habitacions del quart pis. «Va posar els llits al sostre –recorda l’Àlex–. Era una crac».

Ara no hi ha dia que no entrin hordes de tiktokers a posturejar. A recepció deixen passar tothom qui es digna a preguntar abans de desenfundar el mòbil. És l’únic que demana el director: «Una mica d’educació».

Una botiga amb un secret de postal

La botiga Guess de passeig de Gràcia, 63 amaga un altre secret viral de postal. S’ha de travessar el local, parar-se davant d’algun penjador per cortesia. Les dependentes ja estan acostumades al tragí amb mòbil. La porta del fons dona accés a un oasi amb palmeres, tauletes amb coixins que conviden a parar-se a agafar aire i ocellets cantant. Només falta Blancaneu buscant els set nans. Fa anys que és destí de pelegrinatge ‘influencer’.

«És un espai màgic al centre», resumeix Kelvin Liscano. Ell treballa a l’altre costat del jardí, al Saló Toro (passatge de Domingo, 2). Aquest és el passadís ocult en format selva que connecta els dos locals. «Pots oblidar que ets a Barcelona».

A aquestes altures virals, ja hi ha patis que amaguen fins i tot fonts de vi negre: és a La Barcelonesa (passeig de Sant Joan, 77). Proliferen per Barcelona molts patis inesperats. El Massimo Dutti de passeig de Gràcia, 96 amaga una terrassa interior amb vista a la Pedrera. Si vas fer-te les ungles a Le Manicure, pots acabar en un pati d’aire grec. Els oasis amb llibreria són ja un clàssic: Laie (Pau Claris, 85), el Decameron de La Central del Raval (Elisabets 6), Llibreria Finestres (Diputació, 249). A l’Eixample es pot desaparèixer fins i tot en un pati parisenc.

Notícies relacionades

Ruta per la Barcelona que no surt a les guies: redescobreix la Vila Olímpica

Així serà el macrosaló recreatiu dels anys 80 i 90 de L'Hospitalet

Aquesta és la Fàbrica Lehman (Consell de Cent, 159). El més semblant a un forat de cuc espai temporal. El passadís dona a un pati empedrat d’aire irreal. Era una antiga fàbrica de nines de porcellana. Allà continua intacta la xemeneia de 25 metres on es coïen. «Espai creatiu», anuncia ara un cartell a l’entrada. Per aquí dins campa molt taller artesà, l’editorial Comanegra, All Those preparant els seus ‘food markets’. L’olor de fumat ve del Rooftop Smokehouse. Aquí té obrador i botiga. No podràs marxar sense la seva addictiva mantega fumada.

«L’ambient amb els altres artesans és superinspirador», assegura Awil, ceramista rere la marca Et Mains. Es pot venir fins i tot a practicar ioga. Pujant les escales hi ha Bronsa. I hi ha tallers artístics sostenibles a l’Espai l’artesana. «A partir de 0 anys», garanteix Ana Delgado. Ella és una de les veteranes, deu portar aquí 15 anys. Si l’estires de la llengua, potser et parli de quan va veure en aquest mateix pati un noi menjant-se un cor. «Això –somriu– és una bombolla».