Ruta per la Barcelona que no surt a les guies: redescobreix la Vila Olímpica

1. Avinguda Icària

Els edificis-pont

Els voltants de l’avinguda Icària tenen una peculiaritat, els edificis-pont. Qualsevol que hagi passejat per aquí els ha vist. Són trams de façana continuats que trenquen radicalment amb la típica estètica de quadrícula tan popular a Barcelona gràcies a l’Eixample (de fet, amb gairebé 400 metres lineals, l’avinguda Icària té la façana ininterrompuda més llarga de la ciutat).

A més, aquests edificis-pont són tots dignes d’esment. Res de maó avorrit. Prepara la càmera, perquè despertaran moltes reaccions en les teves ‘stories’. Sí, algunes seran «quin edifici més lleig», però, com sempre passa amb el llegatolímpic, no deixaran ningú indiferent. Apunta: els tens a l’antiga Central Telefònica (avinguda Icària, 144), ara en renovació, la Mutua Intercomarcal (avinguda Icària, 133), el pont del carrer Doctor Trueta (32-40), o els trigèmins en forma d’escala invertida que hi ha als encreuaments de Rosa Sensat amb Doctor Trueta i Icària.

No són els únics edificis olímpics de la zona. Més aviat al revés. Passejar per l’avinguda Icària és un viatge nostàlgic al 92. Entre les formes futuristes, les corbesabstractes i innecessàries, l’abundància de rajoles i les pèrgoles de Miralles i Pinós t’entraran més ganes de veure el Cobi que el teu ex després de l’enèsima reposició de ‘La La Land’.

L’avinguda acaba al cementiri del Poblenou (avinguda Icària, 204), frontera amb el Poblenou. Una altra parada obligatòria d’aquesta ruta gràcies als seus racons plens d’art (com l’esgarrifosa ‘El petó de mort’) i, fins i tot, on es demanen miracles: la tomba del Santet. Ja que ets aquí, última recomanació olímpica, la singular parròquia Patriarca Abraham (Jaume Vincens i Vives, 6).

---

2. Avinguda del Bogatell

Una diagonal tranquil·la

Fa dècades que hi ha veïns disfrutant de la Diagonal pacificada. O, almenys, d’un carrer diagonal pacificat. Són els de l’avinguda Bogatell, carrer perpendicular a la quadrilla barcelonina, per als vianants i tranquil·líssima. Un luxe urbà: té zones de jocs per a nens, zones d’esport per a adults, bancs on llegir a l’ombra i, al juny, per a la floració dels arbres tipuana tipus, el paviment es vesteix d’una alfombra floral groga molt fotogènica.

L’avinguda desemboca a la plaça de Tirant lo Blanc, una altra joia urbanística olímpica. Una plaça construïda en forma de cercle i coronada per una torre de vivendes −que marca l’‘skyline’ del barri− amb un centre enjardinat que, a través dels ponts del carrer de Salvador Espriu, comuniquen directament amb els parcs de la Nova Icària i del Port Olímpic. Aquests parcs, tot i que envoltats de polèmiques veïnals per la degradació d’algunes zones, continuen sent, majoritàriament, espais tranquils amb gespa frondosa apte per a pícnics.

A un carrer de l’inici de l’avinguda hi ha el pont del Jardí de Berlín (Pujades, 52). Tot i que a priori no té res de peculiar, s’ha convertit en punt de peregrinació friqui: per aquí es divisen els trens que surten de l’Estació de França. En ple ‘boom’ de la comunitat fan dels trens, aquest és un ‘hot spot’ per a camarògrafs. Perquè, per si no ho sabies, gravar trens té una veta digital amb moltíssima tirada a Reels i TikTok. Els vídeos admirant els Rodalies fins i tot es compten en centenars de milers.

---

3. El litoral olímpic

El nou port

El 2024, els barcelonins van reprendre el litoral de la Vila Olímpica i el seu Port Olímpic després d’anys d’una lluita que explicaran a futures generacions amb to èpic digne de Tolkien. Ara, la zona s’ha convertit en un espai de passeig i amb miradors poc coneguts amb boníssimes panoràmiques: per exemple, el Moll de Gregal té vistes des de les tres xemeneies de Sant Adrià fins a l’Hotel W. A més, aquí es troba l’instagramejable Centre Municipal de Vela de Barcelona (Moll de Gregal, 33), amb la seva façana immaculada de rajoles blanques i les seves 24 piràmides.

Amb la recuperació del port, la zona del moll de Mestral també s’ha convertit en un ‘hub’ cultural. Aquí se celebra el mercat ambulant de vintage Port Flea, i els voltants de l’edifici de l’Aemet (una altra construcció peculiar de l’època olímpica) s’han convertit en la seu no oficial dels patinadors locals, amb tantíssima afluència que la seva presència arriba fins a l’espigó de Bac de Roda. En aquest moll cada dia va sobre rodes: es fan classes per a principiants, demostracions de piruetes i fins i tot és on comencen les rutes dels divendres l’APB (Associació de Patinadors de Barcelona).

I, tot i que les pluges intermitents indiquin el contrari, ja ha començat la temporada de xiringuitos. I la Vila Olímpica és el ‘place to be’. Rodejant la seva platja tens el Xiroi (Nova Icària) i Ca La Nuri (més lluny, al Somorrostro), dos xiringuitos icònics que són aposta segura: la fama dels seus arrossos els fa justícia. A la frontera amb Poblenou hi ha els veïns Xiringuito Escribà (avinguda del Litoral, 62) i Can Fisher (avinguda del Litoral, 64), reconeguts amb solets de la Guia Repsol. Afartament a primera línia de platja.

---

4. La Zona Universitària

La UPF i els jardins

Vila Olímpica compta amb un tresor més amagat que els d’Indiana Jones. El seu accés està ocult a ulls de vianants dins d’un laberint subterrani que transcorre a través dels ‘xist’ del soterrani de la biblioteca de la UPF de Ciutadella. Però la visita val la pena. És el Dipòsit de les Aigües (Wellington, 46-48), una construcció enorme de maó amb moltíssima història: va ser dipòsit d’aigües de la Ciutadella, va formar part de l’itinerari de l’Expo del 88, va ser un magatzem, un hospici, plató, i ara una biblioteca, probablement de les més espectaculars de la ciutat.

Compte, si ets per aquí, és possible que et trobis amb un mercat ambulant. A la mateixa illa que el Dipòsit de les Aigües hi ha la parròquia de Sant Fèlix Africà (Sardenya, 29), el Lourdes del vintage. Igual com el Santet, aquí s’obren miracles: es venen peces Nike a 1 euro. El seu pati serveix de seu de diferents mercatsambulants, alguns d’ocasió, com el de Black & White, amb tot a 1 euro. El pròxim esdeveniment serà el 24 de maig, un Viva Vintage, una cita ineludible: és dels mercats ambulants més famosos de la ciutat (a Instagram tenen més de 160.000 seguidors).

El campus de la UPF Ciutadella, a més, ha estat amb constant procés de renovació. Si et vas treure el grau quan encara es deia llicenciatura, ves a fer-hi un tomb: et costarà més reconèixer-ho que a Kiko Matamoros després del bisturí. Ja que ets aquí, visita els jardins de Margarida Comas i els d’Atlanta, és on es conserven les últimes xemeneies que recorden el passat industrial del barri.

---

5. Llocs de barri

De tota la vida

Notícies relacionades

Així serà el macrosaló recreatiu dels anys 80 i 90 de L'Hospitalet

Aquest dijous torna el Handmade Festival de Barcelona, el gran esdeveniment gratuït amb tallers de manualitats i artesania

¿Portes tota la ruta repetint «això és horrorós» davant l’arquitectura olímpica? La Vila Olímpica també té alguna cosa per a gustos més clàssics: el passatge General Bassols. Aquí encara es conserven unes quantes cases centenàries, la típica arquitectura catalana tan present al Poblenou.

Si busques més coses «de tota la vida», passa’t pel Bar-Restaurant Carme (Llull, 70) i l’Urretxu (Marina, 64). Entre les desenes de ‘brunches’, baretos de menjar ràpid per a universitaris i locals moderns per a ‘expats’ que abunden a la zona, els seus menús del dia són un buf d’aire fresc carregat d’esperit.