La Generalitat i Aran pacten un nou model de finançament amb 42,7 milions i el compromís d’avançar en l’autogovern

La reunió feta aquest divendres a la Vall d’Aran dona continuïtat a la primera comissió bilateral celebrada el desembre del 2025 al Palau de la Generalitat, encapçalada també per Dalmau i Vergés. Aquella trobada va servir per escenificar una nova etapa de relacions institucionals entre el Govern i Aran i es va saldar amb l’acord per traspassar competències en matèria de drets socials, de manera que el govern aranès assumirà la gestió i resolució de les valoracions de discapacitat i dependència, per evitar que els usuaris hagin de desplaçar-se a Lleida per realitzar aquests tràmits.

L’acord assolit ara arriba després de dos anys de pròrrogues i negociacions entre les dues administracions per actualitzar un model que el Conselh considerava esgotat des del 2023 per l ’increment de costos en serveis públics, especialment en sanitat, atenció social i manteniment d’infraestructures en un territori de muntanya marcat per la dispersió geogràfica i l’ estacionalitat turística. En qualsevol cas, serà necessari que s’aprovin els pressupostos de la Generalitat, que es preveu presentar la setmana que ve, perquè tot això es materialitzi.

IRPF i altres impostos

La reunió bilateral, a la qual han acudit de nou Dalmau i Vergés, al costat de la secretària de la Presidència, Eva Giménez, el secretari de Governs Locals i Relacions amb Aran, Xavier Amor, la directora de Pressupostos, Esther Pallerols, i el director de l’Administració Local, Fran Belver, no només ha servit per posar xifres sobre la taula. També s’han acordat noves mesures per reforçar l’autonomia financera del Conselh Generau d’Aran, com una actualització automàtica anual lligada a la regla de despesa i la possibilitat d’avançar cap a una participació pròpia en tributs de la Generalitat, especialment en l ’ IRPF i en impostos vinculats a competències transferides, com el turisme.

Dalmau ha assegurat que l’acord servirà per "enfortir la cultura", «la llengua», «els serveis públics» i les «polítiques de vivenda», i ha reivindicat que el nou finançament s’ha d’entendre també com un missatge de «confiança i convicció» de la Generalitat respecte al que ha de ser l’autonomia institucional i política del govern de l’Aran». Per la seva banda, Vergés ha destacat que servirà per «consolidar» la seva autonomia política i per «garantir que les decisions sobre les necessitats de la ciutadania puguin prendre’s des de la proximitat i amb els recursos necessaris».

És el primer pas tangible per desenvolupar completament el sistema de finançament específic previst en la llei, i suposa reconèixer la maduresa política i institucional d’Aran. El salt qualitatiu i quantitatiu que portem a terme amb aquest nou sistema és substancial; hi ha una millora dels recursos i també una millora de la coordinació i del reconeixement entre institucions», ha rematat.

El nou acord arriba pocs mesos després que el Parlament aprovés, el febrer del 2026, la llei que reconeix la «singularitat» institucional de l’Aran i reforça el seu règim propi. La norma, que només va tenir el rebuig de Vox i l’abstenció del PPC, va ser defensada per Vergés com una manera de «reparar un greuge històrica l’eliminar l’aplicació automàtica de la normativa d’ ens locals al territori i reconèixer l’autoritat del Conselh Generau com una institució diferenciada dins de Catalunya.

Un dels elements més simbòlics de l’acord té a veure amb els impostos turístics. El pacte consolida el canvi anunciat fa mesos, pel qual el Conselh passarà a gestionar íntegrament els recursos procedents de la taxa turística generats allà, un vell reclam de les institucions araneses en una economia molt dependent del turisme i de l’activitat vinculada a la neu.

Compromisos futurs

Notícies relacionades

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

Junts veu una "presa de pèl" en la línia orbital ferroviària que demana ERC per donar el "sí" als pressupostos d’Illa

La Vall d’Aran és l’únic territori català reconegut com a «realitat nacional occitana» a l’Estatut i amb un règim institucional diferenciat des de la restitució del Conselh Generau el 1990. En el Govern admeten que el nou sistema busca donar «més estabilitat i capacitat de decisió» a la institució aranesa, però també desactivar un malestar creixent al territori per la sensació d’infrafinançament, com ha estat defensant en les seves compareixences al Parlament la síndica.

La negociació també inclou l ’actualització econòmica de competències transferides i compromisos per desbloquejar projectes històrics que acumulen anys de retards. Entre ells destaquen l’ampliació i reforma de l’aixeta Val d’Aran –una reivindicació recurrent del territori per la pressió assistencial durant les temporades turístiques– i la futura construcció d’un centre cultural.