‘Joc de trons’ a Barcelona: on combatre amb espases XXL i armadures

Duo Bellum (plaça del Sol, 3-4, Esplugues de Llobregat). Aquesta és una classe d’iniciació d’espasa llarga (o de dues mans). Amb les que lluiten Conan, Jon Neu, The Witcher o el nou cavaller dels 7 regnes d'HBO. 1,25 metres, de l’empunyadura a la punta. «Si pots servir-te un got d’aigua —t’anima l’Oriol—, la pots manejar». Pesa com una ampolla d’aigua: un quilo i mig. Li dones la raó sense parpellejar. Almenys fins que deixa d’apuntar-te amb l’espasa.

Oriol Salvador, de 43 anys, és un instructor amb maneres del Segle d’Or. Té una vintena d’espases d’època a casa. Porta gairebé 20 anys practicant esgrima històrica. És «mestre d’armes», es presenta. Això vol dir que et guanyaria en duel en menys temps del que es triga a dir «em dic Íñigo Montoya, tu vas matar el meu pare…». No li tremolaria el pols si s’enfrontés amb l’espadatxí de ‘La princesa promesa’. El guanyaria? «Crec que sí». Ho diu amb humilitat.

S’hi veuen rèpliques d’armes del segle XIII al XIX. Espases llargues, raperes, d’una mà. Potser 60 o 70, calculen per baix. Aquí porten des del 2005 ensenyant a batre’s en duel amb rigor històric. Duo Bellum és una de les sales de l’Associació Catalana d’Esgrima Antiga. N’hi ha una altra a Girona i una sala associada a Vilassar de Mar. «Som un dels grups més grans d’Espanya», presumeixen.

Deuen ser uns 170 alumnes. Edat mitjana: trenta i escaig. Hi ha nois de 18 anys i senyors de 67. Acostumen a omplir els cursos d’iniciació, sobretot quan l’hivern ‘is coming’. «Sí que és veritat que ho notem quan hi ha ‘Joc de trons’».

Res a veure amb les pel·lícules. «Molta gent comença pensant que farà de Conan, però és molt tècnic», adverteix l’Oriol. Hi ha molta teoria. Sobretot segueixen la tradició alemanya: Kunst des Fechtens, s’anomena. L’art de l’esgrima es remunta al segle XV. «Intentem acostar-nos al màxim a com era», detalla l’espadatxí medieval. És com reviure la història amb espasa.

Tòpics pel·liculers? «Que les espases pesen molt», desmenteix l’Oriol. Pesem menys del que sembla, és cert. «Qualsevol les pot fer servir. Fer-les servir bé ja és una altra cosa», riu. També és poc probable veure en el món real espadatxins insultant-se cara a cara amb les espases creuades enganxades a l’alçada del pit. «És una posició molt perillosa».

«T’he fet mal?». Una novella ho pregunta preocupada al seu contrincant després de clavar-li un cop mestre. En aquests duels no es veuen punyalades traïdores a l’estil R. R. Martin. «No hem vist mai un comportament més cívic en una sala on es peguen», garanteixen els instructors.

I el que més agrada? «Fer una mica d’esport friqui», riu una de les alumnes. Ella va portar espasa fins i tot al seu casament, confessa. «És divertit —s’encongeix d’espatlles l’Oriol—. Jugar amb espases és divertit». Al capdavall, els homes —parafraseja— són nens amb joguines més cares. Cada espasa costa 300 o 400 euros, «com a mínim».

A Duo Bellum també ensenyen la Veritable Destreça, un art marcial espanyol del Segle d’Or. A més d’espasa llarga, fan classes de rapera —la dels mosqueters—, espasa i broquer (amb un escut petit) i sabre. No, no ensenyen a sabrejar els amics.

Combats medievals amb armadura

A Barcelona es pot combatre fins i tot amb armadura. Combat medieval —així s’anomena oficialment—, HMB (Historical Medieval Battles). «Els combats són molt més directes i brutals que els de les pel·lícules», garanteixen. «És com barrejar rugbi, hoquei, judo i esgrima, però amb espases i armadura», compara Marcos Leal, capità del barceloní Born Combat Medieval. Són una vintena de socis i entrenen els caps de setmana a Parets del Vallès.

Notícies relacionades

El setè cel de les guitarres és a Barcelona

On es poden aconseguir a Barcelona les noves Hobonichi: les agendes que són un fenomen de masses

«L’armadura no és una disfressa —expliquen—. És el que evita que vagis a l’hospital». Pesa entre 20 i 30 quilos. Només el casc ja en pesa 6. Servidora va aguantar amb això posat tot just cinc minuts sense semblar un cavaller de la taula quadrada dels Monty Python.

«Es pensa abans en ‘Joc de trons’ que en la nostra pròpia història». Es refereixen al bohurt, «l’art marcial que es practicava a Europa». Utilitzen les mateixes armes que als torneigs medievals: maces, destrals, alabardes, espases. Rèpliques sense tall ni punta. «Només pel pes i la forma, ja serien letals». Es lluita en duels i melés, que és la clàssica batalla campal. El reglament és senzill: guanya l’equip que queda dret. «Es veu molt brut, però hi ha molt d’estudi al darrere», asseguren.