Els Bars Bizum conquereixen Barcelona

Però han arribat els Bars Bizum, així batejats en honor a l’aplicació de telefonia mòbil que permet enviar diners, sense tocar monedes ni fer una transferència bancària tradicional, a una altra persona de la qual només en saps el número. Els savis de Barcelona han comparat la irrupció d’aquests locals amb l’arribada del primer Pokins, del primer Scape Room o del primer Pizza Hut, fins i tot del primer sex-shop. El futur ja és aquí.

És curiós que els Bars Bizum, que compten de moment amb un establiment a les Corts i un altre a Sant Antoni, però amb plans d’obertura a Gràcia, Sants i Sant Andreu, hagin nascut a la nostra ciutat. I és curiós, fins i tot paradoxal, perquè enlloc aquesta app ha sigut tan determinant en els usos i costums dels ciutadans al bar. Abans de l’existència de Bizum, una trobada per anar a fer unes cerveses es convertia, a l’hora de pagar, en un encreuament entre ‘12 hombres sin piedad’ i ‘Diez negritos’. Escenes de misteri i tensió a l’estil Agatha Christie no sobre «qui ho va fer», sinó sobre «qui ho farà»: és a dir, qui pagarà. Poc abans d’afluixar la pasta, sempre hi havia el típic que s’aixecava per anunciar que havia d’anar un moment al lavabo i que, casualment, es creuava pel camí amb el cambrer que tornava amb el compte. També aquest altre que insistia que no tenia efectiu i que havia oblidat la targeta a casa, palpant-se les butxaques molt melodramàticament. Es muntaven uns embolics fenomenals finançant, una per una i a títol individual, cadascuna de les 25 Pepsi-coles d’aquella reunió de companys de feina o d’escola. Però tothom porta telèfon mòbil i, des d’aleshores, cadascú ha de pagar la seva part sense rondinar, sigui al cambrer o al company (sempre hi ha emprenedors valents) que assumeix el total del compte tot esperant que els amics li tornin el que els toca.

«‘La vida es chula: te hago un Bizum’»

«La idea», diu l’impulsor dels Bars Bizum, un emprenedor asturià que prefereix mantenir l’anonimat, «és canviar aquell típic «Aquí no es fia» dels bars dels nostres avis, per un graciós i animat: «La vida es chula: et faig un bizum».

El funcionament és simple: tothom qui s’asseu en aquests bars té el número de telèfon de l’establiment, des d’on s’envien, en temps real, ofertes de braves i rabes i dos per un en quintos. En el moment de pagar, cada un envia els diners sense queixar-se i sense disputes. És una maniobra neta, gairebé tant com quan al Nord ibèric la gent convida a rondes, però sense haver de carregar amb aquests companys de barra i vida que consumeixen més que tu.

La genialitat de la idea, però, no resideix allà, sinó en el gir romàntic que se li ha fet. «Els diners són com un enamorament sobtat: silenciós. Des del principi vam defensar el bar com un lloc de trobada, on es consolidava l’amistat antiga, però es prometia la relació nova», comenta l’ideòleg. I prossegueix: «Nosaltres som una empresa de Gijón i, en arribar a Barcelona, ens va sorprendre veure com de poc es barregen i dialoguen les diferents taules i els clients d’un bar. Amb prou feines hi ha trobada i per tant no hi ha accident ni sorpresa. Un bar és un lloc per conèixer-se, també en l’accepció bíblica i sexual». ‘Juntos y revueltos’, podria ser un altre lema.

Un cambrer anomenat Cupido (el reconeixereu per la xapeta amb un cor a la pitrera de la seva jaquetilla blanca i pel bolígraf en forma de fletxa) és l’encarregat d’entrellaçar els destins dels clients. Si entres en un Bar Bizum li confies, en el moment de prendre nota de les consumicions, el teu número de telèfon. A partir d’allà, ¡a jugar! Perquè Cupido pot donar-li el telèfon a qualsevol altra persona del bar. Però està prohibit escriure-li per WhatsApp o trucar-li. Amb aquesta informació, només tens dret a fer bizums a aquell bevedor solitari de la barra o a aquell grup d’amigues de la taula de la xocolata amb xurros. És a dir, ell veurà al seu telèfon que un nom, amb dues inicials, li ha enviat una ronda gratis. Depèn de tu la poesia que vulguis posar-li al concepte de la transferència, que li apareixerà amb l’ingrés: «Una ronda perquè no passi set el llenyataire de la barba» o «qui fos el coll d’aquesta ampolla daurada per besar els teus llavis, rossa». I allà, amb sort, naixerà l’amor o, almenys, la fraternitat.

«Vam pensar en obrir poc abans de les festes nadalenques perquè creiem que aquesta idea es basa en la generositat i en la comunió. I en els miracles. És una cosa així com un amic invisible barrejat amb Tinder. A la gent li fa vergonya dir-li a un desconegut que el convida a alguna cosa; en canvi, els resulta facilíssim i poc violent enviar un bizum per convidar silenciosament algú a la següent consumició».

Notícies relacionades

De ‘jumping parks’ a arcades: els millors centres d’oci de la Barcelona metropolitana

La ‘coffe rave’ més buscada de Barcelona: 1.000 persones en llista d’espera

Ja no hi ha embolics a l’hora de pagar, sinó embolics dels bons al sortir del bar. Òbviament, també hi ha confusions. ¿Qui no ha enviat un Bizum begut amb el concepte «Tdes virhes i un biniki» a un Álvaro o una Laia de l’agenda que no era l’Álvaro o la Laia amb què va estar fa una estona? «Això és el més graciós: a mesura que avança la tarda i la gent s’embolica amb els bizums. Alguns missatges són graciosíssims, plens d’errades. La gent els llegeix en veu alta i tot el bar riu. Podríem dir que els Bars Bizum també són locals de lectura de poesia avantguardista».

Sempre hi ha una nota negativa. I hi ha suspicaços que han acusat els Bars Bizum de modernitzar el estratagema d’aquests locals que només accepten efectiu per no pagar impostos. És a dir, d’instaurar aquest sistema per poder cobrar en negre, ja que no és el mateix el rastre de la Visa que l’enviament instantani per Bizum. El Cupido del local a les Corts ho té clar: «Sempre hi ha un grinch que odia el Nadal i sempre hi ha un Scrooge que pensa que tot en aquesta vida es fa per diners. Les meves fletxes només reparteixen amor». En uns nou mesos, segur que coneixem el primer Bebé Bizum engendrat en aquesta cadena de locals. I tot haurà començat amb un: «‘La vida es chula, te hago un Bizum’».