On Catalunya

Localitzacions de sèries

¿A quins llocs de Barcelona es va rodar ‘El otro lado’, la sèrie de terror de Berto Romero per a Movistar Plus+?

El seu director d’art, Marc Mateu, ens porta de passeig pels barris i paisatges on el mestre del misteri Nacho Nieto viu les seves desventures

‘Furia española’, un viatge (sense censures) a la Barcelona de 1975 

¿A quins bars i discoteques de Barcelona s’ha rodat ‘Saben aquell’, la pel·lícula sobre Eugenio?

¿A quins llocs de Barcelona es va rodar ‘El otro lado’, la sèrie de terror de Berto Romero per a Movistar Plus+?

Archivo

3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

‘El otro lado’ (Movistar Plus+, des de dijous, dia 23) és aquí al costat: a l’hora d’acostar-se al terror com a creador i protagonista, Berto Romero no volia acudir a l’element gòtic o artificial o anònim. La seva nova sèrie es desenvolupa en una reconeixible Barcelona i els seus extraradis, en espais corrents on sotja, d’altra banda, el que és extraordinari. 

El nostre (anti)heroi és Nacho Nieto, un periodista de casos paranormals que no passa pel seu millor moment. Mirar d’aixecar un videopòdcast sense mitjans ni habilitat significa una penúltima humiliació vital. Es mou sense alè per un pis saturat de ‘memorabilia’ del misteri, ancorat en un temps passat. L’interior es va construir en plató (el número 3 de l’edifici Imagina de Mediapro, per ser precisos), però els exteriors es van rodar al barri de Can Baró: «És un humil i antic edifici situat en un dels turons de Barcelona, allunyat de l’enrenou de la ciutat», ens explica Marc Mateu, director artístic del projecte. «Això ens permetia reflectir la desconnexió i l’aïllament que defineixen la vida de Nieto». 

En l’intent de mostrar un home enfonsat, els directors Alberto de Toro i Javier Ruiz Caldera capturen Nieto caminant per la pujada infinita d’escales de Móra d’Ebre cap a Santuari, en el que volien que simbolitzés una mena de penitència. Però la imatge també porta memòries (no buscades) de l’escala del barri de Georgetown, a Washington, per la qual cau el sacerdot Karras a ‘L’exorcista’: «¡No va ser res premeditat!», assegura Mateu. 

El cas Bellvitge 

El cas Bellvitge Després d’un intent fracassat de suïcidi, Nieto torna a la vida acompanyat pel fantasma de qui va ser el seu mentor, el doctor Estrada (Andreu Buenafuente), mort més de dues dècades enrere. És llavors quan es presenta davant seu un cas de fenòmens paranormals en un pis de l’extraradi (clarament Bellvitge), al fictici carrer del Cardenal Cardona: l’Eva (María Botto) i el seu fill Rubén (Hugo Morenilla) estan patint una infestació agressiva. Per dissenyar els interiors, «amb solera però sense passar-se», Mateu es va aturar a mirar fotos de pisos en venda i lloguer en webs arxiconegudes d’immobiliàries: «És meravellós el que un s’hi pot arribar a trobar». 

Notícies relacionades

Curiosament, l’escenari més ardu de localitzar va ser, simplement, un bar on poder asseure Nieto a menjar-se un bocata de truita. «Allà on anàvem, els propietaris no volien saber res de nosaltres. Això de tancar el bar una setmana els semblava una ximpleria». Finalment van trobar el seu Bar Chen en el Bar Rodri de Fabra i Puig. «Ho tenia tot, fins i tot uns finestrals gegants que havíem de revestir per poder rodar simulant la nit sent de dia i viceversa».

Alt Penedès com a Menorca 

Alt Penedès com a Menorca D’altra banda, a la sèrie viatgem als 90 per seguir el Nacho i el seu antic company, l’ara més reconegut Gorka Romero (Nacho Vigalondo), en un cas de nena miraculosa a la fictícia Es Fenollar de Menorca, localitat amb aires de la Benavis de ‘¿Quién puede matar a un niño?’. «El pla de rodatge se’ns tirava a sobre i vam apostar per buscar un poble pròxim a Barcelona», explica Mateu sobre la localització. «Devia ser semblant a Menorca als 80 o 90. Al final vam trobar el lloc i no va ser un poble, sinó una finca vinícola a l’Alt Penedés [Viladellops, per a més senyals]. Allà vam trobar tot el que necessitàvem: cases blanques, carrers sense asfaltar, una plaça, una ermita o una antiga casa de jornalers que s’utilitzava com a magatzem i que vam convertir en la nostra casa de la Nena Guaridora». Un lloc de miracle, vaja.

Temes:

Barcelona