Rutes de primavera: troba els amagatalls en flor de Barcelona

1. Jardins eròtics 

Paradisos fruiters

Si busques un jardí de somni per escriure poemes, declarar el teu amor o simplement triomfar amb un ‘selfie’ florida, ets a l’àrea de vegetació voluptuosa. En aquestes dates no pots deixar de visitar el parc de Cervantes (Diagonal, 706). Més enllà de la seva impressionant reguera de til·lers, oms, alzines i pins, l’espectacular roserar de Cervantes conté prop de 10.000 rosers d’unes 2.000 espècies i varietats diferents que, en el millor moment de la floració –entre el maig i el juliol–, poden arribar a presentar 150.000 roses obertes alhora. Parterres espectaculars, fragàncies en flor i una libido floral creixent que envaeixen l’aire.

Si travesses el vestíbul de l’Hotel Petit Palace Boqueria Garden (Boqueria, 10) i puges les escales que et porten als Jardins de la Casa Ignacio Puig et sents com Indiana Jones descobrint les restes d’una civilització perduda. Aquest edèn oblidat data del 1861 i es reparteix en dos nivells, amb arbres de canyella, llorers i mars de cintes que desborden de verdor. El so de l’aigua de les seves fonts en forma de gruta fan oblidar el bullici de la Rambla. Els passadissos de rajoles, bancs i tarimes resulten ideals per al passejant meditabund. Però, sens dubte, aquest harmoniós escenari és ideal per a una primera cita. Imagina robar un petó sobre aquesta romàntica balustrada.

---

2. Gràcia, en flor 

Arrels veïnals

Com un parèntesi natural que s’obre entre els carrerons de Gràcia, el Jardí del Silenci (Encarnació, 62) causa esglai en els transeünts distrets, que guaiten per la tanca fascinats per la seva increïble exposició de biodiversitat. La terra s’obre i es bifurca, amb el terra colonitzat per testos i plantes a tots dos costats. Quan arribem a l’apassionant pèrgola de glicines que porta a la seva font central hem oblidat a quin segle vivim. El jardí no només és un paradís de la frondositat, sinó que també representa la gran victòria del barri davant la voracitat immobiliària. Gràcia pot celebrar un altre gran triomf. Molt a prop del Jardí del Silenci, fa poc es va fer per fi realitat el Jardí de l’Alzina (Manrique de Lara, 7). Complau infinitament recolzar-se sobre el suport de la tarima de fusta que protegeix les arrels de l’arbre més antic de la ciutat.

I Gràcia vol continuar florint: els seus veïns ja han reunit 8.000 firmes per aturar la reforma del mercat de l’Abaceria i perquè aculli un mercat tradicional amb parc en comptes d’un súper.    

---

3. Vegetal i vertical  

Rames enfiladisses

Quan la natura s’enfila per murs i pedres, el xou arriba a proporcions de circ. Fent un distret gir des del carrer on Paradiso (Rera Palau, 4) ens serveix secretes meravelles en gots impossibles, ens espera una sorpresa per als sentits. Davant la plaça de les Olles, protegides per una esplèndida tipuana que estén les seves branques en gest protector, es revelen les frondoses parets del carrer d’en Tripó. Aquest bufó ‘cul-de-sac’ antigament va ser un passatge particular amb una tanca de fusta que tancava l’entrada. Ara alberga un ecosistema vertical que dona per a 200 ‘m’agrades’ com a mínim. L’heura ascendeix des del mur fins a conquerir una estranya xapa ondulant curiosament decorada amb traços de color granat, coure i cian. La mà se’n va al mòbil mentre les pupil·les es perden en les psicodèliques confluències de la verdor i la pintura, i sobrevé el mareig de Stendhal, i és fàcil perdre peu.  

Igual de flipant és trobar aquesta esplendor en l’heura: contempla l’espessa invasió verda que cobreix la casa del passatge de Fontanelles amb el carrer d’Anglí.

---

4. Claustres vegetals 

Patis germinats

De vegades per trobar un parèntesi verd fa falta endinsar-se en algun pati o alguna galeria interior, racons allunyats de les mirades on la llum incideix subtilment sobre una col·lecció de plantes en subterfugi. Darrere de la pedra podem trobar tresors com el verger interior del Museu Frederic Marès (plaça de Sant Iu, 5) o els nobles ‘Citrus aurantium’ que creixen al Jardí dels Tarongers (Elisabets, 8).

Resulta excepcional llegir algun poema de Walt Whitman amb una canya a la mà al jardí interior del Centre Cívic Can Deu (plaça de la Concòrdia, 13), o somiar despert a la terrassa interior del bar de La Central del Raval (Elisabets, 6). Beure entre plantes també és possible al cèlebre Bar El Jardí (Hospital, 56), ubicat al pati de l’Antic Hospital de la Santa Creu. La seva selvàtica terrassa està sempre al màxim. 

On es reuneix tota mena de fauna és entorn de la graciosa flora de la terrassa jardí del sempitern Antic Teatre (Verdaguer i Callís, 12). Representació dels jardins interiors dels palaus vuitcentistes de la ciutat, ara la seva bonica figuera fa ombra a les converses en unes cadires de plàstic sobre les quals s’hauran forjat no poques cites de Tinder.

---

5. Passejos èpics 

Frondes i escales

Quan fas una caminada costa amunt, no hi ha millor alleujament que viure el teu ascens en companyia de floracions al·lucinants i frondes fabuloses. Ascendint des de Vallcarca cap a la zona monumental del parc Güell trobes un camí de terra i vegetació que arriba a una curiosa escalinata de rajoles marrons. Entre els esglaons descendeix un petit caudal, que emet un rumor natural captivador. L’aigua prové de la Font de Sant Salvador. Als costats de l’escala amb rierol creixen arbustos i arbres dispersos sobre una capa marró. L’encant sobrenatural del lloc és tal que sembla que en qualsevol moment arribaran cantant els elfs de Lothlórien. 

També escoltaràs les fanfàrries d’‘El senyor dels anells’ si accedeixes als terrenys contigus a l’alberg Barcelona Xanascat (passeig de la Mare de Déu del Coll, 41, 51). Al costat de l’antiga Torre Marsans, el terreny s’inclina per portar-te a un paratge de fantasia, on unes escales de fusta avancen entre pins, pitòspors i baladres florits. Una altra estampa increïble és una escalinata que aflora al Ferró, al carrer d’Atenes a l’altura del Col·legi Major Monterols (Corint, 3). El pendent d’esglaons es corba envoltat per una alfombra verda on unes palmeres datileres es giren en consonància i esgarrapen el cel. Per la paret s’enfilen unes gracioses buguenvíl·lees. Per cert, ¿saps que aquesta planta és un artifici de la natura? Aquestes espaterrants formes fúcsia no són les seves flors, sinó fulles modificades. La flor és blanca i tubular, i queda protegida al seu interior.

---

6. Corones de flors 

Sostres vegetals

Vivint en una jungla de vidre, de vegades el verd ve a protegir-nos. Fascina trobar racons conquerits per branques i fulles tan peculiars com aquesta pèrgola feta de vegetació que cobreix la calçada i les voreres a la confluència dels carrers d’Espronceda i Marroc. Sembla com si el Groot mateix estigués estenent els seus llenyosos braços per protegir-nos amb la seva ombra. 

Si camines entre les agradables tipuanes del passeig central de Josep Tarradellas, a l’Eixample, també sentiràs sobre el teu cap l’empara de les seves fulles el·líptiques i els ramets de flors grogues i en forma de papallona. Igual de seductor és el descens pel tram final del carrer d’Horaci, a Sarrià. La costa que porta a l’entrada posterior dels Jardins de Ca N’Altimira (Maó, 9) està ensostrada per branques arquejades poblades de vius llimbs verds. L’ombra de les seves fulles titil·la sobre el terra i el recolliment d’aquest corredor es torna meravellós.

---

7. Sorpreses de primavera 

Natura inevitable

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Descobrir el gran espectacle secret de la natura als intersticis de la ciutat esglaia el més despistat. Hi ha qui encara desconeix el paradís en miniatura de la plaça de Sant Gaietà. Aquí l’Stendhalàs és instantani. Només pots contenir l’alè i passejar la mirada estupefacta per la desfilada de testos, gerros i murs per on broten plantes enfiladisses i centellegen infinitat de flors alienes a les manades de turistes dels búnquers del Carmel. Aquesta placeta amagada als intersticis de Sarrià es manté esplendorosa gràcies al tracte íntim dels seus veïns, que cuiden amb cura el seu repertori vegetal. Un desplegament fantàstic de ficus, margarides, geranis, ciclàmens, rosers i llimoners. Ve de gust fer un pacte mut amb el lloc i quedar-se allà en silenci, mentre un gat es frega pels testos.

Una altra revelació inesperada és salvar el sorollós corrent de trànsit de Sant Gervasi i girar la cantonada que porta al paradís verd del passatge de Maluquer. Es tracta d’un regne salvatge on la flora sembla voler esborrar qualsevol rastre de civilització. Arbres gegants i plantes enfiladisses desmesurades oculten els edificis, les tipuanes tenyeixen l’asfalt de groc amb la seva floració i els xiprers creixen més enllà d’on arriba la vista. Els ocells celebren amb càntics la conquesta vegetal del cel. Davant aquesta epifania natural, l’ésser humà ensopega. El cap se’n va. Et col·loques. Un episodi psicodèlic que només es podria elevar més si veiéssim el Monstre del Pantà emergir entre la verdor, extreure un tubercle de la seva molsosa caixa toràcica i oferir-nos un mos de l’engrossida arrel. Davant la selva de l’asfalt, la verdor sempre s’obre pas.