¿Què podeu fer avui, 15 d’abril, a Barcelona

Brodas Bros és una formació dedicada al hip-hop i les danses urbanes amb ja més de 15 anys d’experiència en què han treballat amb els companys de viatge més insòlits com la Simfònica del Vallès, el Tricicle, la Fundació Tony Manero i el Cirque du Soleil, déu-n’hi-doret. Són uns autèntics mags de la llum i el moviment, com han demostrat en espectacles tan sorprenents com el recent Around the world i ara fan un pas més endavant amb l’immersiu Sokkyo, que mostra els Brodas en 360 graus. Un muntatge brillant, original i animat amb la col·laboració en l’apartat tecnològic de Desilence que es pot veure al Centre d’Arts Digital Ideal tan sols fins aquest diumenge dia 17.

A l’entrar a l’enorme sala cúbica veiem com a les parets laterals van apareixent poètiques frases relatives al que oferiran després («Pintant el paisatge amb la meva música») i, a la central, el títol, Sokkyo, que té un doble sentit, ja que parteix d’aquesta paraula en japonès que significa ‘improvisació’, però que també es pot llegir en català («Soc jo»). Tota una declaració d’intencions. El públic es reparteix entre uns petits pufs als laterals i, els més joves, s’estiren en uns coixins més pròxims a l’escenari central.

Un inici impactant

Les projeccions s’inicien mostrant un cel estrellat que es converteix en pluja i sobre el qual evolucionen els ballarins amb un paraigua il·luminat i moviments robòtics demostrant el que són capaços de fer. Un enèrgic inici per continuar amb unes frases («t’havien parlat dels Brodas Bros») i paraules en blanc i negre sobre les els noms dels seus creadors i els estils de ball (‘popping’, ‘locking’), que desapareixen per donar pas al següent número, extret del seu anterior muntatge.

És dels més espectaculars i juguen amb les projeccions per fingir estar tancats en un cub o en un halo de llum, crear rectangles de diferent mida o anar passant-se un quadrat il·luminat. Són uns cinc minuts plens de màgia i imaginació que et deixen amb la boca oberta. El so, a càrrec de Desilence, és el protagonista a continuació amb un fragment en el qual els espectadors seran els amos de la funció fent que els artistes ballin al seu ritme gràcies a un anell màgic. És el moment més simpàtic.

Els ‘hoverboards’ i les sorpreses

Ara l’atenció recau en els hoverboards, aquests patinets elèctrics de dues rodes sense barra per desplaçar-se, que els serveixen per moure’s per tot l’espai i fins i tot posar-se en vertical. A continuació, un fons blau servirà per anar traçant formes com vidres trencats a la pantalla mentre un dels ballarins executa un solo. L’estètica i el preciosisme abans que res.

La sala s’omple de quadrats en blanc i negre mentre ells porten una llum. Quan les formes geomètriques comencen a moure’s pots acabar una mica marejat, però la bellesa hipnòtica del que estàs veient t’impedeix apartar la mirada. Arriba l’instant més festiu en què apareixen il·luminats per sorpresa a qualsevol racó de l’espai i ballen a escassos metres teus. És impossible quedar-se quiet, no et queda més remei que seguir el seu ritme.

La multiplicació i la terra

La càmera centra ara l’atenció mentre segueix les evolucions d’una parella, però multiplica la seva imatge diverses vegades a les parets i, fins i tot, amb una petita distància de temps. Un d’ells col·labora introduint la seva mà davant l’objectiu que es converteix en gegant a la pantalla i juga amb els seus dos diminuts companys. L’efecte és brutal i molt atractiu. Per continuar, uns focus taronges i blau verdós els il·luminen mentre al fons simulen unes pinzellades.

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

El següent escenari sembla representar el sol o el magma de la terra amb una semicircumferència amb colors vermells i grocs i torna a fer la seva aparició el paraigua amb llum de l’inici com indicant el final de l’espectacle. Però no, encara ens falta el millor, perquè ens conviden a sortir amb ells a l’escenari a ballar. Tots anem cap allà tot i que mirem amb recel els nostres abrics i bolsos en la distància, però estem tan animats que ningú s’hi resisteix i ens unim a aquesta bacanal lúdica del ball.

La gran coordinació

Tan sols dura una hora, però és molt intensa, no cal entendre-hi de dansa ni de balls urbans per disfrutar-la, fins i tot els nens, només cal que ens deixem portar pel seu magnetisme. La companyia ha aconseguit el més difícil encara, que en molts moments et sentis dins l’espectacle i un més d’ells. La música, la il·luminació, les projeccions, els seus moviments, tot està perfectament coordinat per crear un festival de llum, color i coreografies deliciós, elegant i sorprenent que, per molt que ho intentem, no es pot explicar amb paraules, s’ha de veure.