Microteatre Barcelona: una obra entre obres

Microteatre Barcelona va ser una experiència pionera a la ciutat que va aconseguir reunir un públic fidel durant anys partint de representar, de forma estable des del juliol del 2015, obres d’una durada inferior a l’habitual a les seves quatre sales, a més d’altres activitats complementàries al bar. Les dificultats econòmiques derivades de la crisi sanitària van provocar una situació límit però ara tornen a la càrrega en un nou local, situat al carrer Or, 25, just al costat de la plaça de la Virreina, a Gràcia. I, tot i que encara no està reformat completament, ja han obert les portes els caps de setmana per oferir un aperitiu del que ens espera.

És una evidència que estan en obres, ni tan sols hi ha un rètol lluminós més enllà del cartell anunciador situat sota una peça dels artistes anònims urbans de Me Lata. Ja a l’entrada, ens en podem adonar veient bastides i altres elements de construcció per tot arreu. Un plàstic transparent és la porta d’entrada a l’escenari. Abans de començar la representació ens ofereixen una consumició, inclosa en el preu de l’entrada (12 euros), al costat del carnet de soci, amb el qual oferiran entrades especials per a les estrenes, descomptes, així com activitats exclusives. Sona un timbre, es tanquen les portes exteriors i un dels treballadors ens explica el funcionament, les condicions sanitàries, on ens hem d’asseure, etcètera.

Unes amazones enamorades

La peça curta que recuperen aquests dies és Amazonas, (diverses sessions de 20.00 a 2215 hores, els dissabtes i diumenges), escrita i dirigida per Jofre Bellés i interpretat per Libertad Ribera i Paula Salmerón, dues de les artífexs de l’antic local de Bailèn. L’acció està ambientada en un futur postapocalíptic en què intenten sobreviure dues joves amants, la Mía i la Sam. Viuen tancades en el seu petit refugi envoltat per la boira presidit per un matalàs i ple d’objectes com miralls, un gran rellotge, un mapa de Barcelona o una pissarra i amb la roba molla penjada per tot arreu. També hi ha una escala metàl·lica i un palet (¿o deuen ser de les obres?)

Anem descobrint la seva vida quotidiana a través de petites escenes breus separades per foses en negre. Com es besen, fan l’amor, es despullen, es vesteixen o ballen desenfrenadament La chica yeyé. Arriba el moment en què han de sortir i cada una va proveïda amb una arma com un bat de beisbol que extreuen d’un carro de supermercat. A la seva tornada, tornen ensangonades i descobrim amb sorpresa el que troben a l’exterior. ¿Què deu haver passat allà fora? Tot això els serveix per reflexionar sobre el futur que els espera i si existeix la possibilitat que tot torni a ser com abans (o més o menys).

Notícies relacionades

Llancen a Barcelona una marca de gelats per a gossos

Gangues de marca: demà comença el festival d’outlets més gran d’Europa a una hora de Barcelona

Al final ens queda la sensació de no haver vist una obra de ciència-ficció, ni un relat futurista, ni tan sols de terror, sinó d’haver assistit a una història d’amor amb majúscules de dos éssers perduts en un món advers en el qual la seva principal preocupació diària consisteix en el fet de continuar vives i juntes. Les dues actrius s’entreguen en cos i ànima als seus respectius personatges i ho transmeten amb energia al reduït públic.

Visita al futur

Però l’estada encara no ha acabat, ja que, per finalitzar, pugen el pis superior, on s’instal·laran les noves sales, que denominaran 6, 7 i 8 per mantenir viu el record de les antigues, com quan es retira el dorsal d’un esportista mític. En la planta inferior s’instal·larà la Sala B, que serà polivalent i es dedicarà a activitats familiars, tallers de teatre, espectacles infantils, projeccions de curtmetratges i concerts. Per ara no hi ha més que columnes i material de construcció però, ben aviat, es convertiran en espais teatrals on els somnis es faran realitat. La seva intenció consisteix a finalitzar la remodelació a principis de desembre i celebrar-ho amb una gran festa sobre aquesta data amb la col·laboració de l’actor José Corbacho, que ja va ser el padrí del local anterior. Un microteatre que ressorgeix de les seves cendres amb més energia que mai.