Tornen el cine i la música al Castell de Montjuïc

L’any passat a la gent de Modiband, els responsables de la programació cinèfila estiuenca de la Sala Montjuïc, no els va quedar cap més remei que fer un Ricky Martín («‘un pasito pa lante, María, un pasito pa atrás’»). La incertesa sanitària va provocar continus canvis fins que, lamentablement, va arribar la suspensió definitiva. Aquest any han tornat amb més força que mai al Fossat de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, on tindrà lloc l’habitual cicle Cinema a la fresca. Com de costum, les projeccions aniran precedides per una actuació musical i acolliran l’aforament que estigui permès en cada moment segons la situació per poder mantenir les mesures de seguretat. Les portes s’obriran a les 20 hores, el concert s’iniciarà a les 20.45 i la pel·lícula (sempre, en VOSE), a les 22 hores. Una vegada conegudes totes les condicions, acomodem-nos per disfrutar de formidables sessions.

Violència dels EUA al Brasil

Aquesta nit, la música anirà a càrrec de Veramérica, un grup de jazz format per la saxofonista i cantant Eva Fernández junt amb la pianista Lucía Fumero, acompanyades pel baix de Martín Laportilla i la bateria de Juan Berbín. Ens proposaran una selecció de cançons, majoritàriament, clàssics llatinoamericans però versionats en clau de jazz. I en l’apartat cinematogràfic, Joker, un arriscat intent de fer un gir al cine de supermalèfics amb un film més dramàtic que d’aventures, més realista que fantàstic al servei d’un oscaritzat Joaquin Phoenix. Interpreta un home amb trastorns mentals que treballa exhibint anuncis disfressat de pallasso i es cuida de la seva mare malalta mentre somia convertir-se en monologuista. Confon la ficció amb la realitat i viu oprimit per una societat agressiva que el porta a prendre decisions violentes, però el seu desafiament a l’autoritat també fa que guanyi adeptes a la seva causa. L’esquelètic protagonista recorda molt Travis, el taxista de Taxi driver, fins al punt que hi va haver qui la va retitular com a Taxi clown. De fet, Robert de Niro també apareix en el film fent de presentador televisiu.

La següent sessió és el dimecres 14 i s’obrirà amb Alma Afrobeat Ensemble, una banda que combina aquest ritme amb la música llatina, la psicodèlia i el gòspel. Serà el pròleg indispensable per recuperar una recordada pel·lícula del 2002, la brasilera Ciudad de Dios, un retrat del creixement del crim organitzat en un suburbi violent de Rio de Janeiro, des de finals dels anys 60 fins a principis dels 80 on els nens i els joves són les principals víctimes. Un film tan brutal com realista que commou profundament l’espectador. Va tenir una inesperada repercussió internacional fins al punt que va arribar a ser nominada a quatre Oscars. 

Mons alternatius

L’Hugo Arán Brazilian Ensemble oferirà el divendres 16 un repertori farcit de samba, bossanova, ritmes afrobrasilers i algunes composicions pròpies abans que vegem Jojo Rabbit. És una comèdia dramàtica ambientada durant la Segona Guerra Mundial, en la qual un nen alemany de 10 anys és un nazi convençut que té com a amic invisible Adolf Hitler. Viu amb la seva mare mentre el seu pare combat, però la seva vida es complica quan descobreix que una noia jueva està amagada a casa seva. Una pel·lícula molt original i arriscada, que no va estar exempta de polèmica; tot i això, va obtenir sis nominacions a l’Oscar i es va emportar el de millor guió adaptat. Passa de la inicial paròdia de les joventuts hitlerianes a un drama amb moments de tensió i tot el que fins aleshores podia haver sigut divertit es converteix en dur i cruel. És sorprenent, una meravellosa bogeria que et desconcerta contínuament i acaba convencent.

L’indie pop de River Omelet sonarà el dilluns 19. És un grup de folks del barri de Gràcia amb una música que parteix de les arrels populars irlandeses esquitxades amb pinzellades pop que descriuen un món fantàstic associat a la natura. Com a complement, veurem un original drama protagonitzat per Viggo Mortensen, Captain Fantastic. Interpreta un pare que viu amb els seus sis fills aïllat al bosc alimentant-se del que cacen i el que cultiven i educant-los en els llibres i la música. Els ensenya a pensar per si mateixos i els entrena físicament per ajudar-los a sobreviure. La mort de la seva dona provoca que hagin de sortir del seu refugi per assistir al funeral. Parteix d’una idea molt transgressora, el pare que pretén educar els seus fills al marge de la societat en doctrines anticapitalistes, però potser perd una mica de pistonada en el desenllaç, que acaba sent una mica més convencional.

De França a Corea del Sud

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Per començar, el dia 21 tindrem música de Cap Verd amb Adê, un grup que ens mostrarà els diferents ritmes d’aquesta illa fusionats amb el jazz i la música brasilera, un estil propi i únic. Més tard arribaran els somriures amb un petit clàssic de la comèdia que es va convertir per sorpresa en un èxit internacional el 2011, Intocable. Explica la inesperada amistat entre un aristòcrata tetraplègic i la persona que escull perquè el cuidi les 24 hores del dia, un jove negre que viu en un suburbi. Malgrat el seu rerefons amarg, és una pel·lícula tremendament vital i optimista, divertida i molt humana que basa la seva comicitat en el contrast entre els protagonistes: ric / pobre, culte / popular, blanc / negre. Està basada en una història real (descrita en un llibre), i en els títols de crèdit finals podrem conèixer els rostres de la parella en la qual està inspirada.

La vetllada del dia 23 ens descobrirà els Gipsy Vampers, una formació formada per quatre músics de diferents estils jazzístics (manouche, blues, bluegrass i folk) que, combinats, aconsegueixen una sonoritat nova, fresca, motivadora, estimulant i trepidant. I, com a complement, la que va ser, sens dubte, la pel·lícula de l’any passat, el film sud-coreà Paràsits, que va fer història en els Oscars. Explica els tripijocs d’una família humil que aconsegueix tenir feina a casa d’un matrimoni ric amb una filla. Però un fet inesperat amenaça la seva nova i privilegiada situació. Durant la primera part és una comèdia dramàtica sobre la manipulació de les persones, mentre que en la segona es produeix un gir i es converteix en un film d’intriga i gairebé de terror. Una faula social i moral magistral que sorprèn i inquieta. Sis formidables títols per disfrutar de les nits a l’aire lliure. En un pròxim article repassarem la resta del cicle. Com diuen a les pel·lícules: «‘To be continued...’ [Continuarà...]»