La Filmoteca dedica un cicle a John Cassavetes

John Cassavetes va ser un excel·lent actor de caràcter que, ja des dels seus inicis, va decidir convertir-se en director i va rebre el sobrenom de «pare del cine independent nord-americà». Va rodar una dotzena de llargmetratges amb la col·laboració d’un grup d’amics com Ben Gazzara, Peter Falk (l’inoblidable detectiu Colombo) o Seymour Cassel i la seva dona, Gena Rowlands, films de baix pressupost en la seva gran majoria entorn de les relacions humanes. Ell va obrir un camí que va fer possible l’aparició posterior de múltiples cineastes més preocupats per indagar la psicologia dels personatges que de buscar la comercialitat tant sí com no. La Filmoteca de Catalunya obre el 2021 amb un cicle dedicat a repassar la seva obra com a actor i director, així com un documentalque consisteix en dues completes entrevistes amb l’artista.

Els seus inicis com a director

La retrospectiva s’inicia amb el seu primer film com a director, Shadows (1958, avui i el dijous 7). Va ser rodat en 16 mil·límetres, amb un guió que s’anava improvisant constantment i molt pocs mitjans. És un drama realista que segueix la vida de diversos habitants de Manhattan. Entre aquests, destaca la història d’un cantant negre i la seva germanastra blanca. Quan la noia inicia una relació amb un jove, l’artista intenta impedir-ho tant sí com no per qüestions racials. Un dels seus millors treballs com a actor va ser a The killers, de Don Siegel (1964, dissabte 2 i dimecres 6), estrenada al nostre país com a Código del hampa i amb Lee Marvin i Angie Dickinson en el repartiment. És una violenta versió en color deForajidos,basada, al seu torn, en un relat d’Ernest Hemingway sobre dos homes que són contractats per assassinar un antic corredor de cotxes que va participar en un atracament. Quan li disparen, no oposa resistència, per això decideixen investigar el que va ocórrer.

Un altre dels seus clàssics és Els dotze del patíbul (1967, diumenge 3 i dimarts 5), un entretingut film de gestes bèl·liques dirigit per Robert Aldrich i ambientat en la segona guerra mundial. En aquest context, dotze soldats nord-americans que han sigut condemnats a penes dures reben l’oferta de ser amnistiats si accepten participar en una operació suïcida a Alemanya. La seva missió consisteix a fer volar un castell ple d’importants oficials nazis. Per a això s’hauran de sotmetre a un dur ensinistrament. Faces (1968, dimarts 5 i divendres 8) va ser un extraordinari experiment que va finançar amb el que guanyava com a actor. En aquest, la càmera es convertia en un personatge més per disseccionar la crisi d’una parella que ha conviscut durant 14 anys. Ell és un home de negocis que deixa la seva dona per viure amb la seva amant mentre que ella coneix un altre individu.

Un clàssic del terror i un documental

La llavor del diable (1968, dijous 7 i dissabte 9), de Roman Polanski, era l’adaptació d’una novel·la d’Ira Levin entorn d’una jove parella que es trasllada a un edifici novaiorquès sobre el qual sembla pesar un malefici. Poc després, una noia se suïcida i coneixen els seus estranys veïns, que semblen membres d’una secta. La noia està embarassada i tem pel seu nadó. Tota la pel·lícula té un tens clima d’angoixa, reforçat pels estranys enquadraments i els tenebrosos decorats. El lloc escollit per al rodatge va ser el famós edifici Dakota, on va ser assassinat, anys més tard, el beatle John Lennon. Va tornar a posar-se darrere de la càmera a Husbands (1970, diumenge 10 i dijous 14), la seva obra més anàrquica, sobre tres amics que enterren el company amb qui, des de la joventut, van formar un quartet d’amistat indissoluble. Per oblidar el dol marxen a Londres i agafen una borratxera que, mentre dura, els manté allunyats del dolor.

El dimarts 12 també podrà veure’s John Cassavetes (Hollywood 1965, París 1968), dues trobades amb el realitzador per a la sèrie francesa Cineastes del nostre temps, unes entrevistes en les quals revela els seus mètodes de treball. Minnie and Moskowitz (1971, dimecres 13 i dimarts 19) ens va arribar amb el títol d’Así habla el amor i és un dels seus millors treballs. S’ocupa de la història d’amor entre dos solitaris. Ell és un paio ingenu i una mica esbojarrat, mentre que ella és una soltera depressiva que ha posat fi a una relació amb un home casat. Una altra de les seves cintes com a realitzador va ser El asesinato de un corredor de apuestas chino (1976, dissabte 16 i dimecres 19), en què explorava totes les possibilitats del color. La trama està centrada en un veterà del Vietnam addicte al joc que regenta un club nocturn. Participa en una partida de pòquer en un casino il·legal, on s’arruïna i es veu obligat a cometre un crim per pagar els deutes.

Al servei de Gena Rowlands

Els seguiran dos grans títols més del Cassavetes director per al lluïment de la seva dona. Noche de estreno (1977, diumenge 17 i dijous 21) és un aspre drama sobre els problemes d’una actriu de teatre. El seu món comença a esfondrar-se arran d’una sèrie de successos: una admiradora seva mor accidentalment i, paral·lelament, s’oposa a interpretar una dona que comença a envellir. A Una mujer bajo la influencia (1974, diumenge 17 i divendres 22) interpreta una casada que pateix diversos problemes emocionals a partir del moment en què els seus tres fills comencen a anar l’escola i poden passar diverses hores al dia sols. La situació arribarà a desequilibrar el seu marit, un home senzill acostumat a viure sense complicacions.

Cassavetes també va participar en films comercials com La furia (1978, dissabte 23 i dimarts 26), en què Brian De Palma (Carrie) insistia en el tema de la parapsicologia. L’actor és el millor amic d’un home que té un fill que desenvolupa unes especials qualitats sensorials, i decideix segrestar-lo per ocults motius. Molt entretinguda i amb efectes especials que van sorprendre en l’època. Glòria (1980) era un altre vehicle per a Rowlands, que és una dona molt independent amb un veí, comptable d’uns mafiosos, que li confia uns documents importants. Poc després és assassinat i ella es fa càrrec del seu fill, però els delinqüents no els deixen en pau.

Dues últimes pel·lícules

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Les seves dues últimes obres com a director tancaran el mes. Correnties de amor (1984, dimecres 27 i dissabte 30) és la història d’amor entre una dona obsessionada amb la gent que estima i un escriptor que prefereix viure tancat al seu món, mirant de lluny els altres i fugint de qualsevol tipus de relació sentimental. La seva filmografia finalitza amb Un gran problema (1986, divendres 29 i diumenge 31), que era una irregular paròdia del clàssic de cine negre, Perdición. En aquesta, un agent d’assegurances vol enviar els seus tres fills a la Universitat de Yale. Per aconseguir els diners de la matrícula no dubta a involucrar-se en una estafa, que li portarà imprevisibles conseqüències. Tot un mes per descobrir o recordar un artista tot terreny que va canviar la història del cine.