Tornen els fotomatons en blanc i negre

Petons, borratxeres, rialles i retrats divertits de família com a fotos de carnet. En l’era dels selfies i la sobreproducció d’imatges digitals, Berlín ha obert pas al passat analògic tornant a popularitzar els fotomatons. La culpa la té Photoautomat, projecte impulsat per Ole ­Kretschmann i Asger Doenst, amics i fotògrafs nostàlgics de l’analògic, que ha rellançat l’ús d’aquestes tires fotogràfiques en blanc i negre. 

Però no és cap novetat. La iniciativa va néixer el 2004, abans que el retro es posés de moda i els antics barris immigrants de la ciutat es convertissin en punts de pelegrinatge hipster. Després de la instal·lació d’una primera cabina a Rosenthaler Platz, l’èxit va ser tan gran que es va transformar en una empresa que avui dia gestiona fins a 23 cabines distribuïdes per la ciutat.

La majoria s’ubiquen al popular districte de Friedrichshain-Kreuzberg, i només una és en color. Cada cabina incorpora un laboratori de revelat amb processos químics que permet que la imatge es conservi durant dècades. Posterior­ment la iniciativa es va expandir a ciutats com Hamburg, Colònia, Leip­zig i fins i tot Viena, Florència i Zuric.

UN 'SOUVENIR' INDISPENSABLE

Des d’aleshores, aquests confessionaris fotogràfics són part de l’attrezzo i de la cultura jove de Berlín, i les seves fotografies, un souvenir indispensable. Lluny de les zones turístiques tradi­cionals, la cabines s’han instal·lat als barris més joves i en llocs de referència com Holzmarkt o la terrassa Klunkerkranich. Però altres s’amaguen en racons menys visibles. És el cas de la cabina instal·lada dins de la discoteca Salon zur wilden Renate, una iniciativa que han seguit altres clubs pel seu compte. Una imatge nítida com a colofó d’una altra nit borrosa a la capital del techno.

Notícies relacionades

Festa al parquing

Així és el jardí viral de Barcelona amb més de 200.000 flors

Curiosament, el primer prototip de fotomaton de la història el va inventar l’alemany Conrad Bernitt a l’Hamburg del 1890, amb un processament que capturava la imatge sobre un ferrotip de metall. No obstant, no va ser fins al 1923 quan el rus Anatol Josepho va crear i va patentar el sistema modern amb fotografia analògica. Presentat a Broadway, Nova York, el 1925, es va convertir ràpidament en un èxit que va fer del seu inventor un home ric. L’avanç de la tecnologia digital va relegar un estil analògic que ara s’ha tornat a posar de moda.

Amb Photoautomat, aquesta peculiar tira fotogràfica s’ha convertit en una altra senya de la idiosincràsia de la capital alemanya. Tot frigorífic berlinès té records enganxats en blanc i negre.