Un museu envoltat de gent rica

Quan l'any 1989 va obrir les portes el Museu del Disseny de Londres, ho va fer en un vell magatzem de fruita als molls del Tàmesi. La zona estava en plena renovació després de dècades d'abandonament. Sir Terence Conran, l'home que va canviar l'estil mobiliari dels britànics, volia revolucionar el disseny i l'arquitectura. L'aventura va ser un èxit. En poc temps es va convertir en referència interna­cional.

Fa unes setmanes que el museu ha canviat de seu. Dels barris portuaris del Shad ­Thames ha saltat als carrers arbrats de l'elegant barri de Kensington, molt necessitat de nova saba cultural. Des de la reixa de l'entrada del que havia sigut l'Institut de la Commonwealth, es veu el magnífic sostre parabòlic de coure. La coberta és gairebé l'únic que queda de l'edifici construït als anys setanta, que estava tancat des del 2002. Tot i trobar-se protegit pel seu interès arquitectònic, va estar a punt de ser demolit. Salvat per les autoritats locals, la seva reforma ha sigut un treball colossal que ha costat més de 100 mi­lions d'euros.

A la cara sud, l'estructura de vidre del museu recull la llum i la verdor de Holland Park, un bellíssim parc que podria perdre la pau que hi predomina. El lloc és un dels més privile­giats de Londres. A l'altra banda hi ha les mansions senyorials ocupades per ambaixades i multimilionaris com els Beckham.

TRES PLANTES

Notícies relacionades

La ‘coffe rave’ més buscada de Barcelona: 1.000 persones en llista d’espera

Així és House of ErikaLust, l’experiència eròtica immersiva que obre aquest dijous a Barcelona

L'interior del museu, de fusta i formigó, és sobri i diàfan, amb un enorme 'hall' on et sents una mica perdut. Una gran escala central recorre les tres plantes d'un recinte de 10.000 metres quadrats, una superfície que triplica l'ante­rior. Hi ha una col·lecció permanent -'Dissenyador Fabricant Usuari'- amb 400 peces de 25 països triades a través d'internet pel públic. Molts són objectes que han format part de la teva vida, com el 'walkman' de Sony o la Vespa Clubman.

El museu també té auditori, biblio­teca, un centre d'estudis, diversos tallers, un laboratori d'experimentació, a més de botigues, cafeteria i restaurant. D'espai no en falta, però requerirà temps que les activitats cobrin vida. L'aspiració dels seus impulsors és convertir-lo en la «Tate Modern del disseny». Han fet comptes i esperen rebre més de mig milió de visitants a l'any.