Guia de restaurants pròxims a les zones calentes festivaleres de Barcelona

1. Fòrum amb patates

Culleres a la zona zero

És més fàcil trobar un wookie amb faldilla escocesa que bons restaurants enganxats al Parc del Fòrum, però tampoc fa falta creuar la ciutat per trobar alguna cosa decent per ficar-se a la boca. L’hotel SLS seria l’opció amb millor relació qualitat-proximitat. Aquest vaixell arquitectònic per a penya amb dentadura de porcellana és un malbaratament, però al seu interior batega el restaurant que el teu organisme necessita. Es diu Lora (De la pau, 2) i proposa un viatge d’anada i tornada Barcelona-Beirut. Encreuament de cultures mediterrànies i sabors agradables, molts d’ells realçats per la graella de brases i el forn de llenya, protagonistes de tot plegat. Carns, peixos, snacks per dipejar, flatbread acabat de fer... ah, i carta internacional de vinassos per omplir el dipòsit amb el millor dièsel.

Si els hotels cuquis no entren en la teva llista de preferències, a 7 minuts amb cotxe del Fòrum t’espera la casa de menjars definitiva. Es diu Olimpiada 92 (Pellaires, 1) i, com el seu propi nom indica, no s’ha mogut dels 90. Cuina casolana, plats tradicionals, menjar d’aquí fet com abans i a preus d’abans. Per 12 euros et pots empènyer un gaspatxo, una fideuà i unes postres; tot de campionat olímpic, és clar. Si vas en grup, atreveix-te amb l’arròs amb llamàntol: arribaràs al Primavera Sound amb les dents més serrades que un Hulk restret.

Per cert, a tres parades de Tram del Fòrum tens una llegenda de la manduca popular: el bar Las Palmeras (Jaume Huguet, 11), amb un arsenal de tapes a preus assenyats: demana la bomba, les anxoves i la broqueta de truita, i Damon Albarn t’haurà de fer fora a cops de puny de l’escenari durant el concert de Gorillaz.

Si no t’importa fer un trajecte amb taxi de 8 minuts, abans de deixar-te els diners i la dignitat al Cruïlla o el Brunch Elektronik, el meu consell és que preparis el teu cos amb el millor anabolitzant natural que existeix: la cuina mexicana. Bronco Moreno (Fluvià, 33) és el lloc; els seus tacos de llengua i ‘chilaquiles’ són els millors del Poblenou i voltants; les micheladas de la casa reviuen morts i l’exhibició de mezcales no té rival a la ciutat. Órale.

---

2. Menjar electrònic

Sónar a la planxa

Xunda-xunda és igual a 1.000 calories al quadrat. No ho dic jo, ho diu la ciència. El Sónar es fa fort a Fira Gran Via, un territori ignot per als barcelonins que no surten de l’Eixample. Afortunadament per al teu estómac, als voltants del recinte s’amaguen alguns restaurants on val la pena guarir-se del ‘deep house’.

Un viatge de bus de 7 minuts és la distància ridícula que separa el monstre tecnoide del Bar Iberia (Mare de Déu del port, 219), una de les cases de menjars amb millor producte de Barcelona, la gasolinera que necessitaràs per al que t’espera: tripes, anxoves, calamars farcits de botifarra, costelles de xai, carns de qualitat, cua de vaca; clàssics de la nostra cuina popular elevats, però amb preus arran de terra. Les estovalles de quadres plastificats no enganyen.

A un passeig de la Fira (un moment si vas amb cotxe), es troba també una altra institució gastronòmica de l’extraradi barceloní: la Granja Elena (passeig de la Zona Franca, 228). No necessita presentació: un dels restaurants més apreciats de la ciutat. Cuina de foc lent, guisats refinadíssims, truites d’una altra galàxia, entrepans de veritat... En aquest santuari podràs esmorzar com si el món s’acabés avui mateix. I si has reservat a temps per menjar, donaràs les gràcies a David Guetta per haver sigut tan previngut: la cuina del Borja és molt millor que les eufòries del francès.

I als que disposen d’un pressupost ajustat, sempre els quedarà Las Palmeras-Casino Seat (Mecànica, 20). Els que coneixen la marca saben el que hi ha. Les Palmeras s’han popularitzat per les seves anxoves, que semblen filets de balena. Tampoc els surten gens malament els fregits, i és el peixet un dels seus ‘hits’ imprescindibles.

També hi ha plats de fondo, amb guisats tradicionals o carns d’entitat. Seria un crim no demanar les braves i la truita, per cert. Quan faci set hores que ballis dark techno com un toro desbocat en la corba d’Estafeta, t’adonaràs del poder del mètode Las Palmeras.

---

3. Entrepans a la zona VIP

Indie pop entre pans

«Sabes que te quiero, no hay mucho dinero», com cantava Tam-Tam Go. I si hi ha amor, però no hi ha pasta, cal optimitzar. Si ets dels que s’emporten el bocata al festi, fes-ho amb el cap ben alt. Abans de passar-me pel Fòrum, jo em deixaria caure pel Poblenou i carregaria la bossa a Sandwich Club BCN (Badajoz, 67). Entrepans de nova generació amb excel·lent producte i salses molt contundents. El sandvitx de pastrami és un ‘oldie’ que mai falla. Si ets més modern que el serrell de Harry Styles, sempre pots emportar-te el de pollastre fregit estil coreà o el katsu sando. ¿Estàs més per la feina d’acumular calories? El cubà t’entrarà a l’estómac com un torpede de Red Bull.

Si busques qualitat però a preus més baixos, a la sandvitxeria Sanz (General Álvarez de Castro, 5) t’ompliran el sarró d’entrepans planxats de gran qualitat. I la teva foradada cartera t’ho agrairà. Tenen una llista interminable amb combinacions per a totes les sensibilitats: frankfurt, salsitxes, pernil, xistorra, cascades de formatge fos, pa cruixent i temperat... Sanz és l’església del bocata als voltants del mercat de Santa Caterina. I compte amb obrir el béicon-formatge a prop de l’escenari, no sigui que el baixista de The XX li clavi un mos furtiu.

Per cert, l’entrepà de mandonguilles de Can Ros (Roger de Flor, 303) o els entrepans de salsitxes d’El Pibe (rambla del Poblenou, 41) són una magnífica opció si t’has promès aguantar tot el festival sense ajuda de substàncies. Posen més dur que el tusi.

---

4. El dia després

Ressaca Sound

La ressaca d’un festival no és una ressaca qualsevol. No és fàcil, a més, encadenar-ne tres de seguides i sobreviure a l’envit. A Barcelona hi ha ambulatoris antiressaca que et tornen a això que anomenaves vida.

Notícies relacionades

Menjars panoràmics: les terrasses amb millors vistes de Barcelona

Els esmorzars de bar que més ho peten a Barcelona

La meva primera opció seria Tacos Guzmán (Sant Pau, 27). La taqueria del Raval té la benedicció de la comunitat mexicana de BCN i juga amb preus raonables. Els tacos són escandalosament bons, però encara ho són més, si és possible, els seus burritos amb pel·lícula de formatge fos a l’exterior. Si la ressaca fos l’alcalde de Barcelona, l’hauria tancat fa temps.

A Rooq (Diputació, 349) també podràs combatre la ressaca a base de pollastre fregit. Els seus entrepans de ‘fried chicken’ són llegendaris a la ciutat i els combos d’aletes podrien ressuscitar Tutankamon. Tot és casolà: pa, salses, adobats... i tenen una fórmula secreta al marinat i arrebossat del pollastre que els fa únics.