Veritats i mentides sobre el preacord entre sindicats i Educació rebutjat pels docents: ¿què es votava exactament?

Segons l’acordat en el preacord firmat el 29 de maig, més les millores ja pactades al març (l’increment del 30% del complement autonòmic) i les millores salarials acordades pel Govern d’Espanya per a la funció pública, la nòmina docent augmentarà prop de 600 euros mensualsen quatre anys.

D’aquests, prop de 450 euros procedeixen dels dos complements catalans. D’una banda, hi ha el 30% d’increment del complement autonòmic recollit en l’Acord de País del mes de març (211 euros), així com el nou complement «de millora educativa» creat en aquesta última fase de la negociació i que finalment ascendeix a uns 170 euros. A aquests conceptes cal afegir prop de 50 euros derivats de l’increment estatal d’aquests plusos. Els altres 170 euros procedeixen de la pujada salarialestatal aplicada a la resta de la nòmina.

A aquest import, un important nombre de docents sumaran la recuperació «del deute dels estadis», planificat en cinc anys. Es tracta d’un complement salarial que s’obté cada sis anys de servei. Fins a les retallades del 2012, el professorat podia accedir al primer estadi als sis anys, al segon als dotze i al tercer als 18. La Generalitat va retardar llavors el primer reconeixement dels sis als nou anys, cosa que va desplaçar també el cobrament dels estadis posteriors. Ara el Govern es compromet a abordar el ‘deute’ generat per aquells tres anys de retard acumulats entre el 2012 i el 2024, any en què es va tornar als sexennis.

També en el capítol d’increment salarial, el preacord recull la demanda d’ Aspepc de crear 5.000 noves càtedres a secundària: 2.500 el 2027 i 2.500 el 2028.

No és cert, tot i que sí que és innegable que la negociació sobre millores salarials és la que ha ocupat més hores de reunions i a la qual s’han dedicat més titulars. No obstant, el preacord també inclou, en quatre anys, el desplegament de 6.400 dotacions per a l’escola inclusiva. Aquesta xifra va ser pactada i recollida en la comissió de seguiment i desplegament de l’acord del 9 de març celebrada dijous al matí entre el Govern, CCOO i UGT, just abans de la taula de negociació amb la resta de sindicats que es va celebrar el mateix dia a la tarda.

El document inclou, això sí, part de les demandes en aquesta matèria d’Ustec (Aspepc no recolza el model d’escola inclusiva).

Tot i que no entra al detall centre a centre ni criteris de repartiment, el document de la taula de seguiment i desplegament sí que especifica el nombre de dotacions per especialitat i curs (entre el 27-28 i el 29-30), i incorpora figures com integradors socials, educadors, especialistes en educació especial o logopedes.

Les dotacions per al curs 26-27 no són al document perquè ja van ser aprovades la setmana passada al Consell Executiu. En plenes negociacions amb els sindicats, el Govern va acordar el 26 de maig passat la incorporació de 1.787 nous professionals per a aquest setembre. Aquesta partida serà la primera del desplegament de 6.400 dotacions que recull el pacte.

No. L’anomenada «clàusula de pau social» no està recollida en el preacord segellat divendres. En cap punt del preacord firmat per Ustec i Aspepc assenyala que firmar-lo signifiqui renunciar a seguir les protestes.

Malgrat això, des de laCGT asseguren que hi ha «sobrada jurisprudència» que assenyala que si firmes un acord sobre una qüestió concreta no pots reobrir el conflicte sobre aquesta qüestió mentre el pacte sigui vigent. Una cosa a què des d’Ustec responen que «el dret de vaga és dels treballadors, no exclusiu dels sindicats». «Un pacte o acord firmat per determinats sindicats no pot eliminar el dret fonamental de vaga de la resta de la plantilla, ja sigui de manera individual o a través d’altres seccions sindicals», apunten des del sindicat majoritari, que fa campanya pel sí.

No. La consulta ofereix dues opcions: ‘sí’ o ‘no’, i em comprometo a fer les vagues necessàries fins a acabar el curs. No esmenta de manera explícita una vaga indefinida. Aquesta, això sí, és l’aposta d’Ustec en el cas que el professorat rebutgi el preacord que l’organització defensa.

Notícies relacionades

Lidón Gasull, directora de l’aFFaC: «Els professors que no vulguin treballar per a tots els alumnes, siguin com siguin, que es dediquin a una altra cosa»

Protecció Civil demana «molta prudència» per la previsió de tempestes i crescudes sobtades de rius a Barcelona i Girona aquesta tarda

Des de la CGT –sindicat que fa campanya pel ‘no’ i que manté convocades les vagues, com aquest dimarts a Barcelona–, defensen, en canvi, «vagues estratègiques en dates clau» (aquest mes l’agenda està carregada de dies assenyalats, des de la visita del Papa fins a la fórmula 1).

Si bé és cert que a la Taula Sectorial Docent, en principi, només es negocien les condicions laborals de mestres i professors i que les de les educadores infantils del 0-3 [també en vaga] s’aborden en els seus propis espais (en els quals tenen molta menys força), també ho és que l’‘Acord de país’ del 9 de març, document que ha marcat tota la negociació, sí que recull un apartat específic, tot i que breu, titulat ‘Primera etapa d’educació infantil (0-3)’. S’hi estableix que es constituirà una taula tripartida formada per l’Administració, les organitzacions sindicals i les patronals per «analitzar les conclusions dels treballs tècnics sobre el model 0-3; valorar si les ràtios són adequades i analitzar el model organitzatiu del 0-3». Amb la qual cosa, si l’acord del mes de març obria la porta a tractar aquesta etapa –la més precaritzada de l’educació, amb diferència– sembla que allà sí que hi havia un marge que no s’ha explorat prou.