On Catalunya
Agafa pa i suca
Milaneses ‘vs’ carn arrebossada: la nova enganxada absurda del món gastro
A la milanesa li falten dos minuts per convertir-se en nova tendència. Ja està activant les alarmes dels puristes locals del menjar a Barcelona
Velljoves: restaurants nous de Barcelona que aposten per l’antic
La truita-burger: ¿ximpleria o genialitat?

barcelona/Milanesa9reinas.jpg /
Ve conflicte diplomàtic per la via gastronòmica. Una vegada més. Ara és la milanesa, un producte venerat a l’Argentina i en evident puixança a Barcelona: li falten dos minuts per convertir-se en nova tendència.
Els ‘influencers’ gastro fa temps que intenten vendre’ns la moto. I la jugada els sortirà bé: la milanesa ben feta és un artefacte dissenyat amb geometria divina per matar la gana i avivar el plaer. Aquesta vedella fineta (i infinita), ben coberta, cruixent per fora i apetitosa per dins, amb les seves patates tallades a mà, pot convertir-se en un dels millors autoregals del món.
Per cert, per aprendre les meravelles i contradiccions d’aquesta recepta adherida a l’ADN dels argentins, vegin la sèrie ‘Nada’ (Disney +) i escoltin la dissertació que fa sobre la milanesa el seu protagonista, l’entranyable crític de ficció Manuel Tamayo Prats.
Notícies relacionadesDeia allò del conflicte diplomàtic, perquè tanta milanesa per tot arreu ha acabat activant les alarmes dels puristes locals del menjar, que han hissat la bandera de l’orgull nacional, apel·lant a la comparativa milanesa-carn arrebossada (a casa meva sempre amb llom de porc). Un Argentina-Catalunya de la màxima. Un partit que, segons els nostres policies gastro, oh sorpresa, guanya la carn arrebossada.
Arrebossa que no és poc
Si ens posem perepunyetes, la milanesa és, en essència, carn arrebossada. ¿I? ¿A quin Sherlock Holmes de nyigui-nyogui hem de premiar per aquesta troballa? Em pregunto quin sentit té enfrontar les dues receptes. Aquestes guerres beneites sobre nomenclatures, ingredients i orígens només produeixen badalls (o, si més no, donen per a alguna facècia) entre el gran públic. I cada vegada validen més la lliçó de vida que un dia em va donar la meva àvia: «‘Nene’, si està bo i t’agrada, digue-li com et surti del piiiiiiiiip».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Transport públic Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Lliga F Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»
- Tempesta judicial i política Cerdán no entrega l’acta de diputat i augmenta el nerviosisme del PSOE
- La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
- Tempesta judicial i política L’UCO apuntala el relat d’Aldama de les comissions per obres públiques
- Adéu als insectes: aquesta és la planta que has de posar a casa teva
- Un informe recent Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció
- L’agricultura del futur El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs a causa de l’augment de la salinitat del terreny davant el mar
- ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Consell Nacional Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE