On Catalunya
Agafa pa i suca
Milaneses ‘vs’ carn arrebossada: la nova enganxada absurda del món gastro
A la milanesa li falten dos minuts per convertir-se en nova tendència. Ja està activant les alarmes dels puristes locals del menjar a Barcelona
Velljoves: restaurants nous de Barcelona que aposten per l’antic
La truita-burger: ¿ximpleria o genialitat?

barcelona/Milanesa9reinas.jpg /
Ve conflicte diplomàtic per la via gastronòmica. Una vegada més. Ara és la milanesa, un producte venerat a l’Argentina i en evident puixança a Barcelona: li falten dos minuts per convertir-se en nova tendència.
Els ‘influencers’ gastro fa temps que intenten vendre’ns la moto. I la jugada els sortirà bé: la milanesa ben feta és un artefacte dissenyat amb geometria divina per matar la gana i avivar el plaer. Aquesta vedella fineta (i infinita), ben coberta, cruixent per fora i apetitosa per dins, amb les seves patates tallades a mà, pot convertir-se en un dels millors autoregals del món.
Per cert, per aprendre les meravelles i contradiccions d’aquesta recepta adherida a l’ADN dels argentins, vegin la sèrie ‘Nada’ (Disney +) i escoltin la dissertació que fa sobre la milanesa el seu protagonista, l’entranyable crític de ficció Manuel Tamayo Prats.
Notícies relacionadesDeia allò del conflicte diplomàtic, perquè tanta milanesa per tot arreu ha acabat activant les alarmes dels puristes locals del menjar, que han hissat la bandera de l’orgull nacional, apel·lant a la comparativa milanesa-carn arrebossada (a casa meva sempre amb llom de porc). Un Argentina-Catalunya de la màxima. Un partit que, segons els nostres policies gastro, oh sorpresa, guanya la carn arrebossada.
Arrebossa que no és poc
Si ens posem perepunyetes, la milanesa és, en essència, carn arrebossada. ¿I? ¿A quin Sherlock Holmes de nyigui-nyogui hem de premiar per aquesta troballa? Em pregunto quin sentit té enfrontar les dues receptes. Aquestes guerres beneites sobre nomenclatures, ingredients i orígens només produeixen badalls (o, si més no, donen per a alguna facècia) entre el gran públic. I cada vegada validen més la lliçó de vida que un dia em va donar la meva àvia: «‘Nene’, si està bo i t’agrada, digue-li com et surti del piiiiiiiiip».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Salut mental en els joves Gonzalo Bernardos es mulla i explica per què els joves no són capaços d'estalviar: "Als 80 i 90 ningú es plantejava agafar i gaudir del moment..."
- El Sabadell acumula capital i podria liderar una fusió alternativa al BBVA
- UGT-CTAC Un estudi radiografia el cost emocional de ser autònom: «És un estrès constant, somio que m’estic oblidant alguna cosa»
- El 80% dels maquinistes de Rodalies són de fora de Catalunya
- Gestió hídrica Els pantans de Catalunya arriben al 46,27% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges
- Compareixença al Parlament Junts exigeix la dimissió de Paneque pel caos de Rodalies i l'"estafa" del traspàs
- Trànsit Un incendi en un túnel talla totalment la Ronda Litoral de Barcelona durant una hora
- Tribunals L’Audiència rebutja l’amnistia per als quatre policies que van mutilar Roger Español l’1-O i els envia a judici
- Informe La Sindicatura de Comptes veu “deficiències” en la selecció dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio
- Infraestructures El comitè d’experts de Collboni defensa ampliar la tercera pista de l’aeroport «sense tocar la Ricarda i el Remolar»