On Catalunya

les taules més cotitzades

Terrasses màgiques de Barcelona

Imprescindible enterrar el rellotge abans d’acomodar-te. Aquests espais a l’aire lliure responen a un doble credo: la bona vida i la bona taula

Jordi Otix

Et sua tant el clatell que portaries una tovallola al clatell tot el dia, com si fossis un boxejador. Necessites que et toqui l’aire, però no el condicionat, el de veritat. Barcelona t’espera amb un exèrcit de terrasses per respirar, riure, ajornar, menjar i beure com Déu mana. Patis interiors, ‘rooftops’, terrasses clàssiques, si volguessis podries passar-te tot l’estiu saltant d’una una altra sense repetir. Perquè no t’entri la síndrome Netflix, On Barcelona s’encarrega de preparar-te una selecció amb espais a l’aire lliure que només responen a un doble credo: la bona vida i la bona taula. De la falda de Montjuïc a la mateixa línia de platja. De dalt a baix o viceversa. L’assumpte és sobreviure a la canícula plantant-li cara, de tu a tu, o com deia María del Monte: ‘a la sombra de los pinos’.

1. Dimensió Neri

Passat imperfecte

Malgrat les hordes de turistes que la visiten cada dia, la plaça de Sant Felip Neri conserva intacte el seu magnetisme. Els forats de metralla a les parets, la font central, l’església barroca... Les línies que ens connecten amb el passat de Barcelona són perfectament visibles en aquest enclavament tel·lúric, especialment de nit, des de la terrassa de l’A Restaurant (plaça de Sant Felip Neri, 2), pertanyent a l’hotel Neri. Pocs miradors barcelonins destil·len tant encant i ofereixen imatges tan meravelloses. A la carta, producte de qualitat i cuina creativa sense desviacions estranyes. El combo de tomàquets amb gelat és un regal per a aquests dies de calor. La croqueta d’ànec és un gran èxit. Ostres impecables. El peix del dia, excel·lentment brasejat, reposa en un llit de nyoquis de safrà. Culmino l’experiència amb un llamineríssim pastís de formatge calent amb sorbet, i que no es trenqui la nit, sisplau, que no es trenqui.

2. El bosc animat

Pasta i clorofil·la

La terrassa enjardinada de Bosco de Lobos (Diagonal, 605, interior) és un miratge en un desert d’asfalt. Amagada als bastidors de la Diagonal, s’apareix al vianant errant com imatge mariana; un paradís on les manetes del rellotge s’adormen. La vegetació i els para-sols mantenen a ratlla els fotons, és possible que se senti algun ocellet, el ‘groove’ és relaxat, el marc perfecte per disfrutar d’una carta amb plats italians reconfortants. Les pizzes (cruixents) són de notable, i les pastes no poden faltar en la teva selecció. Mezzi paccheri amb tomàquet, burrata i n’duja per morir-se. Tagliolini amb anxoves, llimona i pepperoncino, per als amants dels sabors potents. Croquetes a la carbonara si la gola et pot. Obligatori descordar-se el primer botó de les bermudes i mirar al firmament amb mig somriure de felicitat a la cara.

3. Recés al Gòtic

Macarrons a la fresca

Més d’un vendria la seva ànima per tenir a casa seva la terrassa interior del restaurant Contraban de l’hotel Wittmore (Riudarenes, 7). Protegit de la canícula. Presidit per una paret vegetal que s’eleva en vertical com el monòlit de ‘2001: Una odissea de l’Espai’. Amb unes vidrieres que et permeten tafanejar al menjador interior. La llum del dia, colant-se per una lluerna gairebé divina. I una carta amb un plat que enamora a la primera dentada: els macarrons del cardenal amb secret ibèric. A partir d’allà la cuina d’Alain Guiard es desplega en forma de plats amb producte de proximitat que demanen a crits ser disfrutats: els tomàquets de temporada amb burratina, el caneló de rostit, el carpaccio d’escamarlà...

Si busques oasi d’interior, tampoc pot faltar en la teva ‘wishlist’ el restaurant Roig Robí (Sèneca, 20), tan conegut per la seva cuina catalana d’autor com per la seva terrassa interior, un oasi per a cites romàntiques dels que ja no queden. Com deia Luz Casal: ‘loca por volver’.

4. Solàrium ‘deluxe’

Vistes urbanes

El nom és categòric: llum. Molta llum. La paraula ‘rooftop’ queda curta per definir la terrassa que Casa Luz (rda. Universitat, 1) té dalt de l’hotel Casa Luz, valgui la redundància. Els rajos de sol banyen un mirador urbà amb unes vistes panoràmiques del centre de Barcelona que posarien les dents llargues a Spiderman. I a la nit, l’espai es converteix en un refugi de valor incalculable per al bon vivant. A la taula, mana el producte i una cuina mediterrània amb esclats d’autor per a tots els públics. Si vas al segur, la truita de patates trufada, el biquini amb pernil ibèric i mozzarella, el llom de tonyina i el flam familiar de la casa et trauran del conflicte. Assegura’t de tenir la tarda lliure si hi vas a dinar: allò d’acabar les postres i tocar el dos no és una opció quan estàs tan a prop del cel.

5. Per la tocha

Nigiris surrealistes

El restaurant Gala (Provença, 288) és una allau d’estímuls visuals. S’inspira en l’univers de Dalí, sembla tret d’un conte fantàstic i sedueix ‘influencers’ amb els cavallets de l’entrada, un dels escenaris més estimats per la ‘troupe’ del postureig. Però el millor de Gala és la seva terrassa pati interior, possiblement una de les més boniques de Barcelona. Els arbres protegeixen les coronetes del personal i es corben sobre una font central amb uns nassos de les fosses dels quals brolla l’aigua. La cuina està a l’altura del malbaratament: carns, cebiche, tataki, sushi, tapes i pastes de qualitat posen la cirereta a una experiència satisfactòria de nassos. Perdó per l’acudit.

6. Top secret

Ciutat jardí

Seria una temeritat discutir la supremacia d’Alice Secret Garden (Pau Claris, 90) quan es parla de terrasses amb vegetació. L’abraçada de la verdor és tan intensa que no saps si ets en una terrassa amb jardí o en un jardí amb terrassa. Quan t’endinsis al local i accedeixis al bosc urbà, ubicat al típic interior d’illa de l’Eixample, t’oblidaràs que t’ha tocat ser president de mesa el 23J. Plantes i arbres envolten la clientela, fan ombra sobre el mobiliari ‘vintage’ i li donen a l’estampa una aura irreal. Brunch, tardes, berenar, dinar, sopar, al jardí d’Alicia hi ha bolet gegant –no és broma–, pastissos collonuts i medicines gastronòmiques per a cada hora del dia. Si veus el gat de Cheshire entre els arbustos, acaricia-li el llom.

7. Aquí sí que hi ha platja

Arròs al mar

Excel·lents arrossos i no menys excel·lents vistes a la costa. a Can Fisher (avda. Litoral, 64), les paelles rugeixen als fogons i les gavines posen la banda sonora a les postals que ofereix la platja del Bogatell. En aquesta arrosseria-marisqueria de nou encuny és massa fàcil deixar-se portar. La brisa marina es cola entre les taules, la línia del mar et relaxa les celles, els bioritmes descendeixen en picat i volen els arrossos: negre, caldós amb llamàntol, del senyoret, que no pari la festa del gra. I que no faltin els entrants, el peix de llotja i el marisc, és clar. Si el vi blanc puja la temperatura, sempre podràs llançar les xancletes a l’aire, córrer una mica i remullar les natges al mar. Xof.

8. Lluny del soroll

Pizzetas a l’ombra

Si Barcelona et mata, la terrassa de Café Chandigarh (avda. d’Esplugues, 105) et tornarà a la vida més ràpid que una injecció d’adrenalina al pit. Ocupa una casa amb jardí als confins de Pedralbes, un espai amb un interiorisme exquisit inspirat en els anys 50 i rabiosament instagramejable. I compta amb un àmplia terrassa poblada d’arbres que fa massatges a la teva ànima amb summa delicadesa; una de les més boniques de la ciutat. A la carta, confort a cascoporro, plats saludables amb presència vegetal (bona l’albergínia), pastes de qualitat, pizzetes espectaculars i carns en diferent format (deliciós ‘steak tartar’). Imprescindible enterrar el rellotge abans d’acomodar-te.

9. Deu anys amb vistes

DJs versus arrossos

Notícies relacionades

L’hotel Pulitzer celebra el desè aniversari de la seva cotitzada terrassa (Bergara, 8), un espai diàfan i sol·licitadíssim en els mesos de calor, que s’ha dignat a cuidar la seva programació de DJs i directes fins a convertir-se en un petit paradís musical per a artistes locals emergents. A més, per celebrar el seu aniversari, ha recuperat algunes de les tapes més icòniques del seu recorregut vital i ha programat interessants concerts sorpresa.

Lluny del Pulitzer, a la falda de Montjuïc, una altra terrassa d’èxit celebra també 10 anys d’etapa. És la Terraza Martínez (carretera de Miramar, 38), un balcó de luxe amb vistes panoràmiques del port i la línia marítima de Barcelona. El restaurant triat per Obama durant el terratrèmol Springsteen és més fiable que un motor alemany. Toca molt poc un producte suprem, broda l’arròs com si fos alta costura, disposa d’excel·lents carns i no dona treva als entrants. A més, ha dissenyat un menú especial per celebrar el desè aniversari. La fugida que no ho és: Martínez és sortir de Barcelona sense sortir de Barcelona.

Temes:

Barcelona Restaurants Barcelona Terrasses Gastronomia

Inicia sessió 0 Comentaris