On Catalunya
Agafa pa i suca
Mongeta, patata i nostàlgia, per Òscar Broc
Uns agafen el Delorean, però la millor manera de viatjar al passat és acceptar el repte de Xavier Pellicer: un restaurant que fa jocs de màgia amb la verdura
¿Qui demana pizzes amb pinyes?
Els entrepans més sorprenents de Barcelona
![Mongeta, patata i nostàlgia, per Òscar Broc Mongeta, patata i nostàlgia, per Òscar Broc](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/7879add3-1fd5-4654-b981-a1ceb80f859f_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Mongeta tendra amb patata. Un plat que al meu món és un trampolí al passat. El recurs més utilitzat per la meva mare per alimentar la família, anys ha. Vull pensar que li passa a molts catalans: l’aroma de la mongeta bullida els sumeix en un dolç estat de nostàlgia; l’olla de la mama borbollejant, les tires de lleguminosa tenyint de verd l’aigua en moviment, la infància concentrada en un plat simple, sa, popular, etern.
Comparteixo vivències amb Xavier Pellicer a la barra del seu restaurant. Conec pocs cuiners amb semblant compromís amb el producte. La seva obsessió no només se cenyeix a la recuperació de la puresa de les verdures, sinó a les seves profundes implicacions emocionals. Em posa el plat de mongeta tendra amb patata de la casa, una obra d’art que va més enllà del procés masticació-deglució i s’introdueix en els meus records com un virus informàtic, despertant sensacions encriptades pels rigors de la vida adulta i les seves rutines.
Màgia amb la verdura
Notícies relacionadesLa patata en format nyoqui, la mongeta tendra en format crema... Quina detonació de nostàlgia, felicitat i confort. El gust de mongetes d’altres temps, la carícia a la llengua del núvol de patata... És un Matrix en el qual podria viure eternament. El xef s’esplaia mentre reparteix unes pedres de quars sobre els fulls de les comandes, parla d’energies positives i orquestra el servei amb una placidesa impròpia d’una cuina que opera a ple rendiment.
I no només fa jocs de màgia amb la verdura, també aconsegueix enviar-me a casa de la meva difunta àvia amb una pilota de pollastre amb bledes que recorda escudelles perdudes i diumenges amb la iaia. Uns agafen el Delorean i confien en un científic boig. A mi no se m’acut millor manera de viatjar al passat que acceptar el repte de Xavier Pellicer i saltar al buit. Feliç viatge.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques