▾ .com .cat
On Catalunya On menjar
Mongeta, patata i nostàlgia, per Òscar Broc

On Catalunya

Agafa pa i suca

Mongeta, patata i nostàlgia, per Òscar Broc

Uns agafen el Delorean, però la millor manera de viatjar al passat és acceptar el repte de Xavier Pellicer: un restaurant que fa jocs de màgia amb la verdura

¿Qui demana pizzes amb pinyes?

Els entrepans més sorprenents de Barcelona

Mongeta, patata i nostàlgia, per Òscar Broc
1
Es llegeix en minuts
Òscar Broc
Òscar Broc

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Mongeta tendra amb patata. Un plat que al meu món és un trampolí al passat. El recurs més utilitzat per la meva mare per alimentar la família, anys ha. Vull pensar que li passa a molts catalans: l’aroma de la mongeta bullida els sumeix en un dolç estat de nostàlgia; l’olla de la mama borbollejant, les tires de lleguminosa tenyint de verd l’aigua en moviment, la infància concentrada en un plat simple, sa, popular, etern. 

Comparteixo vivències amb Xavier Pellicer a la barra del seu restaurant. Conec pocs cuiners amb semblant compromís amb el producte. La seva obsessió no només se cenyeix a la recuperació de la puresa de les verdures, sinó a les seves profundes implicacions emocionals. Em posa el plat de mongeta tendra amb patata de la casa, una obra d’art que va més enllà del procés masticació-deglució i s’introdueix en els meus records com un virus informàtic, despertant sensacions encriptades pels rigors de la vida adulta i les seves rutines. 

Màgia amb la verdura

Notícies relacionades

La patata en format nyoqui, la mongeta tendra en format crema... Quina detonació de nostàlgia, felicitat i confort. El gust de mongetes d’altres temps, la carícia a la llengua del núvol de patata... És un Matrix en el qual podria viure eternament. El xef s’esplaia mentre reparteix unes pedres de quars sobre els fulls de les comandes, parla d’energies positives i orquestra el servei amb una placidesa impròpia d’una cuina que opera a ple rendiment. 

I no només fa jocs de màgia amb la verdura, també aconsegueix enviar-me a casa de la meva difunta àvia amb una pilota de pollastre amb bledes que recorda escudelles perdudes i diumenges amb la iaia. Uns agafen el Delorean i confien en un científic boig. A mi no se m’acut millor manera de viatjar al passat que acceptar el repte de Xavier Pellicer i saltar al buit. Feliç viatge.   

Temes:

Barcelona Restaurants Barcelona Gastronomia Agafa pa i suca

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Als peus de collserola Tensió entre ‘runners’ i veïns a la Carretera de les Aigües
  2. Tràmits Confirmat: els majors de 70 anys hauran de renovar el seu DNI permanent abans d’aquesta data per ordre de la Unió Europea
  3. Automoció BYD estudia obrir una fàbrica de cotxes elèctrics a Catalunya
  4. Demografia Barcelona és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera i on més creix
  5. Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell