El pastís d’impressora, per Òscar Broc

Sí, el pastís és allà. Existeix. Diuen que es pot menjar. Després de diversos intents, els enginyers van trobar la fórmula per treure-se’l de la màniga sense l’ajuda d’un sol cuiner. El problema és que no sembla un ‘cheesecake’, sinó l’‘Ecce homo’ d’un cheesecake. És un triangle construït a capes que sembla sortit d’una pastisseria de Mordor. He vist deposicions canines amb més bon aspecte. 

¿El futur del menjar? 

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

El color marró de l’invent ja t’hauria de posar en alerta. Sembla un tros de matalàs amb farcit misteriós. Té un fluid rosa al llom que sembla vòmit d’unicorn. És un pastís que només et menjaries si la ressaca hagués aniquilat el teu sentit comú. Una aberració que s’ha celebrat en premsa com si comencés una nova era en l’alimentació humana.

Diuen que el futur del menjar són les impressores 3D. No tinc una bola de vidre que ho certifiqui. L’únic que sé és que si aquest pastís de formatge infernal és el millor que ens pot oferir la tecnologia esmentada, ens espera un ‘The last of us’ culinari d’agafa’t i no et belluguis. No sé com de lluny queda aquell futur en què una màquina ens farà uns espaguetis a la carbonara nauseabunds, però de moment estic molt tranquil. Mentre tinguem llocs com Can Saia, El Quim de la Boqueria o Haddock, per posar alguns exemples, estarem fora de perill: parla’ls de màquines 3D i parides similars, i segurament t’emportaràs una merescuda garrotada.