Cuina d’altura al Baix Empordà

És compromès mesurar com la primera impressió d’un restaurant influeix en l’estima. El dia abans de menjar a Torre de Nura (Torrent, Baix Empordà) vaig estar en un altre establiment d’una solemnitat i una atmosfera pesant que em van condicionar l’estat d’ànim, cas contrari de les instal·lacions on Nacho Feliu Feduchi (1994) i la seva tribu no només han ocupat com a restauradors, sinó també com a habitants.

Em va agradar l’amplitud del menjador i la separació de les taules, la llum tranquil·la a través dels finestrals, el terra de rajoles irregulars, les taules amb estovalles, les bigues a la vista, les cadires de boga, els plats de servei amb els dibuixos de la pintora Leticia Feduchi: «M’agrada enredar la gent. Vaig dir: ‘Tia Leti, ¿per què no em fas els plats?».

Blancs i marrons en un espai sense violència visual.

A finals de juny es van posar en marxa, en una operació a tres entre el Nacho, la seva parella i cap de sala, Giulia Panieri, i el seu col·lega i sommelier, Guillem Bustos.

En aquests primers mesos han temptejat el terreny –tot i que el Nacho i la família fa temps que es van traslladar als voltants– i han debutat amb la timidesa dels que volen complaure la multitud amb plats de repertori com la russa cremosa amb créixens i sardina fumada i freses, el tàrtar amb retalls de filet, rovell curat i mantega de romaní i el bunyol amb ventresca de bacallà al pil-pil. O aquest flam amb dolç de llet fumat i escuma de recuit. Com a raresa, el famós crack pie de Christina Tosi, un xut de sucre que crea addictes: «Fàcil de fer i còmode per a nosaltres».

Ben elaborats, tot i que en la línia generalista. Cal entendre-ho: sense clientela, no hi ha torre que resisteixi. A mi m’interessa la segona part, la dels plats amb fons.

Expliquem el Nacho abans de tornar a la carta. Fill d’un professor de golf i d’una experta en llibres i cultura, net del metge Luis Feduchi, que va ser gran amic de Gabriel García Márquez, va aparèixer als 15 anys a Casa Lizarriturry –recordo les costelles del Miki, que va morir massa jove, segons m’explica el Nacho- per mediació paterna i després, tot seguit, el pas per la Hofmann com a estudiant i pels seus restaurants ja com a professional i la feina amb Fran López en dues etapes i les estades a Ibiza, La Cerdanya i Menorca. «Soc impacient... I volia aprendre».

El vaig conèixer el febrer del 2022 a La Milpa com a cap de cuina, el fracassat projecte dels amos de Slow & Low. Les dues gotes de salsa Maggi que afegeix al tàrtar procedeixen de l’experiència a la mexicana.

L’origen mental de Torre de Nura és la casa que els Feduchi van tenir a Menorca i les històries que els explicava l’àvia Leticia. Nura és com anomenaven els fenicis l’illa. Nur és foc, amb referència a les fogueres que travessaven la foscor des de l’alt dels talaiots. «És un projecte familiar i sentimental», remata.

Bec la garnatxa Microcósmico 2022 mentre arriben els triomfadors de la sessió: l’espatlla de xai, el llamàntol a la menorquina i el pollastre amb escamarlans.

Sobre l’espatlla: desossada, marinada en sec, al buit i banyada amb una salsa feta amb els sucs, i servida amb patates i oli d’alfàbrega. L’evolució per a la nova carta és en format de terrina i amb poma de l’Empordà.

Sobre el llamàntol, que enllaça amb aquell somieig menorquí de la infància: en temporada, peces d’uns 450 grams «del Mediterrani», assegura el Nacho (a bon preu: 34 euros, i sorprèn la contenció en la zona de sobrepreus), patates, pebrotets i uns ous escumats, coberts amb panko i fregits.

Sobre el pollastre, un mar i muntanya: desossament, rulat, a baixa temperatura i marcatge a la brasa i amb els escamarlans partides per la meitat. Plat també amb reversió: el pollastre rodarà fins a ser transformat en mandonguilles, i el crustaci, en tàrtar.

Des d’aquesta torre de Torrent s’atalaien illes i un futur panoràmic, net i assolellat. I alerten de la seva existència amb els senyals de fum de la graella.

TORRE DE NURA

GI-652, 3. Torrent

Notícies relacionades

El plaer de disfrutar d’una pel·li a l’aire lliure

Patum, el ritme únic de la festa de Berga

Tel.: 872.453.354

Preu mitjà (sense vi): 35-40 €