Un passeig per les Guilleries

El massís de les Guilleries s’estén per sobre de les comarques de la Selva i Osona, i s’uneix amb el Montseny. És una terra agradable per al passeig i per fer rutes. Es tracta d’un tresor de la natura, de zona verda a la primavera i vermellosa i coure a la tardor. El terreny està abonat de grans avets, roures, alzines, castanyers i faigs, entre molts altres arbres. Si coronem alguns dels seus cims, la panoràmica que regalarem als nostres ulls serà sens dubte espectacular.

Són moltes les rutes que podem realitzar sortint de poblacions com ara Sant Hilari Sacalm o Arbúcies. Una de les que podem consultar és la que recull César Barba al seu llibre Rutes amb llegenda, una autèntica enciclopèdia indispensable per als amants de les rutes i el senderisme i que inclou moltes propostes amb descripcions molt precises. Si volem endinsar-nos en les Guilleries, podem escollir un itinerari que se’ns presenta com a fàcil per realitzar en família, i que ens portarà fins al cim més alt de les Guilleries, amb 1.202 metres: Sant Miquel de les Formigues. La ruta està descrita al llibre de llegendes i senders de Barba.

Notícies relacionades

Puig-reig reviu el seu passat templer

Girona, territori gravel

Segons consta en la descripció, és un recorregut que es pot completar a peu, que està perfectament senyalitzat amb pals indicadors i marques de pintura verda, i que transcorre bàsicament per una pista forestal. Sortirem des de la font dels Abeuradors a Sant Hilari Sacalm, una de les principals poblacions de la comarca de l’interior de la Selva. I tornarem al mateix punt. Són vuit quilòmetres que es poden completar en poc més de dues hores.

El punt culminant és el cim de Sant Miquel de les Formigues, conegut també amb el nom de Sant Miquel de Solterra. És el cim més alt d’aquesta zona de les Guilleries. En el seu punt més alt figura una creu que el corona. Segons explica César Barba al seu llibre, la muntanya antigament tenia una fortificació que va desaparèixer com a conseqüència d’uns terratrèmols que es van registrar en els anys 1425 i 1432.