¿A quins paisatges de la Catalunya interior es va rodar ‘Escanyapobres’?

Després d’enlluernar a Netflix amb la romàntica The girl from the song, el director Ibai Abad explora relacions més turbulentes a Escanyapobres, adaptació del clàssic de Narcís Oller en forma de cruent western mediterrani. A finals del segle XIX, un petit poble abraça l’arribada del tren, però aquesta innovació implica l’usurer Oleguer (Àlex Brendemühl), que expropia la masia de la pagesa Cileta (Mireia Vilapuig), acostumada a lluitar i decidida a recuperar la seva casa pels mitjans que siguin. La pel·lícula tindrà la seva estrena demà dissabte, dia 20, en el BCN Film Fest.

Com que la novel·la es desenvolupa en un poble imaginari (Pratbell, inspirat en Valls, de la comarca de l’Alt Camp), l’equip va tenir marge i llibertat per crear el seu propi, "un híbrid entre els paisatges d’aquí i l’imaginari col·lectiu de western que tots tenim al cap", segons ens explica el cineasta.

Els camps bucòlics de la Saira (Segrià) van servir per aïllar la masia de la Cileta, la protagonista. Allà mateix van recrear alguns carrers de Pratbell: "Sobre la base del mateix poble de pedra enmig del no-res, que es conservava bastant bé, vam construir un munt de porxos d’estil western per generar el famós punt de fuga que hem vist a totes les pel·lícules d’aquest gènere", explica Abad. D’altra banda, els paisatges més purament de l’Oest es van rodar a Crevillent (Alacant), "on hi ha enormes formacions rocoses vermelles que recorden els escenaris de John Ford".

Res pitjor en una producció d’època que aquests escenaris polits i nets on ningú sembla haver posat un peu abans del rodatge. "A Escanyapobres es va fer una aposta forta per rodar els interiors en espais reals de principis del segle XX", diu Abad. "Volíem aproximar-nos a una estètica més realista, viscuda i desgastada, una mica com va fer Paul Thomas Anderson a Pous d’ambició". Van decidir, malgrat les complicacions, rodar en llocs autèntics ben conservats, com la taverna-cafè de Salàs de Pallars (Pallars Jussà) i les botigues museu de Calaf (Anoia). També les mines es van rodar en un museu, el de les Mines de Bellmunt del Priorat.

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

D’altra banda, la primera arribada del tren a Pratbell es va recrear a Móra la Nova (Ribera d’Ebre), i el seu Museu del Ferrocarril va prestar una ajuda molt considerable. "Tot estava envoltat d’elements actuals, així que va caldre fer molta intervenció de construcció i efectes visuals", recorda Abad.

Una mica més lluny, fins a Mutxamel (Alacant), van haver de desplaçar-se per trobar el palau del notari, el senyor Magí (Juli Mira), i donya Tuies (Laura Conejero), amb qui l’Oleguer s’acaba casant. Volien "un palau reial que en el seu moment fos d’una família aristocràtica, però que hagués quedat abandonat i descuidat amb el pas del temps. En aquest les parets eren plenes de frescos i pintures que havien perdut tota la seva brillantor. Ara desprenia molta decadència. Era just el que buscàvem: un espai de gent rica avariciosa".