On menjar bé i més barat lluny del centre de Barcelona

Menjaràs millor, a preus més econòmics i sense turistes. Són restaurants excel·lents que operen lluny del cor: d’Horta al Clot, de l’Hospitalet a la Zona Franca

El centre de Barcelona va camí de convertir-se en una bombolla irrespirable per a tot aquell que no sigui turista. Cada vegada costa més moure’s per un territori despersonalitzat i abocat a uns preus embogits. No és estrany que molta gent hagi canviat el centre per altres àrees de Barcelona per practicar l’escapisme gastronòmic. La solució és fugir com més lluny millor, i apostar pels excel·lents restaurants que operen des de la perifèria o des de barris molt llunyans al cor. Als següents locals menjaràs millor, més barat i als antípodes del centre barceloní. D’Horta al Clot, de l’Hospitalet a la Zona Franca: això no és una retirada, és una victòria.

1. Nayarit de Llobregat‘Pozole’ reparador

És dissabte i a La Cocina de Graciela (passatge del Xiprer, 5) hi ha pozole rojo, un caldo tradicional amb blat de moro gruixut i una generosa quantitat de carn de porc i/o pollastre que es desfà al contacte amb l’atmosfera. Que em matin els puristes, però seria alguna cosa així com una escudella mexicana.

És una de les moltes joies que es preparen en aquest restaurant mexicà de veritat. Originària de Nayarit, la propietària es passeja entre les taules, sempre atenta i una mica tímida quan rep els nostres elogis. I és que, senyora Graciela, aquests tacos al pastor bé mereixen l’excursió fins a la seva beneïda cuina. De fet ja penso a tornar per retrobar-me amb les seves quesadillas.

Demanem la Quesabirria i, uf, és per a més grans de 18 anys: la tortilla presenta un vernís de salsa de birria i, entre els núvols de formatge fos, flota una carn de xai emmetxada que et reconcilia amb la vida. I allà no acaba la festa, perquè a la carta hi ha enmoladas, enfrijoladas, tacos daurats de birria, xili amb carn, sopes i unes micheladas mastodòntiques. I entre setmana, menú del dia per 15 euros. Sona estrany, però el millor mexicà de Barcelona està a l’Hospitalet.

2. Horta carnívora

Empanada mental

Per la seva empanada de carn amb chimichurri casolà me n’aniria a Horta i a Lapònia en tricicle si fos necessari. A La Madurada (passeig de Maragall, 408) tenen un exemplar antològic que és només la punta de l’iceberg d’una carta que té en la carn madurada el seu principal ganxo.

L’entrecot amb 45 dies de maduració s’evapora del plat; mereix ser declarat la peça estrella del rostidor. Però en aquest steak house hortenc, una versió més assequible i popular del restaurant Carnal, també trobem un carpaccio de culatí madurat i unes croquetes de galta espaterrants. Si ets capaç de deixar lloc per al flam de la casa, t’hauràs doctorat en intel·ligència intestinal.

3. Trinxera al Clot

Els nois del barri

Chiquito m’observa des d’un racó. La gustera del personal fa que vibrin les pissarres. La col·lecció de clauers més al·lucinant de Barcelona segueix al seu lloc. Llardons de Cadis per aquí. Llengua per allà. ¡Moixama de Barbate i carn mechá per als senyors! Afortunadament, la Bodega Carol (Aragó, 558) continua vivint al marge de tendències i tonteries.

Més que un celler, és una trinxera des de la qual defensaràs l’essència del bar de barri, amb un quinto a la mà. Amb les portes sempre obertes a tothom i les botes de vi a tall de taules, la Carol fa feliç massa persones com per no tenir-la en compte. Del milloret del Clot, del milloret de Barcelona.

4. Collblanc entre pans

Tallant el bacallà

Si Josep Lluís Nuñez hagués provat els entrepans del Neme mai hauria dit allò dels sangus... Curiosament, la barra del Nemesio està a cinc minuts del Camp Nou, amagada en el meravellós mercat de Collblanc. La llegenda d’aquest petit reclinatori de barri s’edifica sobre el seu entrepà de bacallà amb pebrots i allioli. Les cares de plaer del personal que engoleix aquest torpede són antològiques. Per lafoguejada planxa del Neme, a més, passen tota mena de llaminadures. Bacon, cansalada viada, xistorra, salsitxa... Veig un cartell amb l’entrepà del dia: llom gallec al curri, pebrot, albergínies i allioli. Bàsicament, el fort de Neme són plats combinats en format bocata al més alt nivell. Em senyo, faig dos petons a la foto del meu nutricionista i a la feina.

5. Tapes a la Zona Franca

Anxoves llunyanes

Sota la parada de Foneria (L10) amb un objectiu entre cella i cella. Arribar a la sucursal que Las Palmeras té en aquesta part remota de la ciutat (Mare de Déu del Port, 252) i omplir-me la papada amb les seves llegendàries anxoves cantàbriques. Puc certificar que les preparen a mà; quan arribo, un membre de l’equip les està netejant amb summa dedicació, peça a peça. Són unes anxoves sucosíssimes de doble filet i arriben a la taula acompanyades de cor de carxofa en conserva, olives i salsa vermutera. I atenció a l’insòlit preu: 1,90 € l’exemplar. Remata amb els fregits i les croquetes de la casa (1,20 € la de bullit) si desitges desplomar-te al llit com un obús.

6. Menjar a l’Hospitalet

Cargols per a tothom

Segurament la seva missió no és canviar la història de la cuina, però el Racó del Cargol de l’Hospitalet (Martí i Julià, 54) és un d’aquests restaurants que sempre compleixen i es disfruten molt més en família. La seva cuina tradicional amb arrels catalanes sempre et fa quedar bé. Els cargols són obligatoris: són deliciosos i figuren en l’heràldica de la casa.

Gran varietat d’arrossos i entrega total al bacallà en totes les seves variants. Molt bo l’entrecot de Nebraska amb llosa per escalfar o rematar. I em quedo amb el curiós record de la garota farcida al forn: no deixa indiferent. Per cert, al mateix carrer, també hi ha el llegendari Cal Siscu (Martí i Julià, 84) amb els seus llamàntols, les seves taules de marbre i els ous ferrats secrets de la casa: pregunta per ells.

7. Pícnic a La Campana

Olles, brases i tapes

Viatge cap a La Campana (Gran Via, 162), una galàxia molt, molt llunyana del centre de Barcelona. En territori Granja Elena, es troba una fonda que, si es trobés a l’Eixample, tindria cues quilomètriques dia sí, dia també. Afortunadament, Bodega Pasaje 1986 està bé on està, amagada al pati interior d’unes galeries, guanyant-se diàriament una reputació irreprotxable gràcies a la qualitat de les seves tapes, guisats i plats tradicionals amb DNI ibèric. Croquetes, amanida, llardons, fregits, aquest celler ho toca tot amb la tècnica i subtilesa del millor Romario. I no es perd en tonteries. Els seus plats més contundents (olles, arròs i carn) també juguen a la Champions. Per cert, gairebé he d’anar a teràpia per oblidar el seu capipota i la seva terrina de peus de porc. Compte.

8. De Sant Andreu al cel

Notícies relacionades

Cuina i barri

Sant Andreu és territori de bon menjar i un dels pocs bastions d’autenticitat que queden a Barcelona. Em dirigeixo al Bar Torrente (Parellada, 28) amb ganes de clavar les dents a algun dels secrets de la seva carta estacional. En aquesta casa mana el producte, i després va la creativitat de Roger González i el seu equip, amb una mirada honesta i seductora de la gastronomia popular. Li dono tot el meu amor al pintxo de foie amb espuma de poma rostida; per morir-se de bo. Em deixo temptar pel risotto amb safrà i garota, i encerto de ple. I maleeixo no haver demanat pa per rematar la tendríssima i saborosa cua de vaca a la Bourguignon amb puré de pastanaga a la brasa. Pastís de formatge manxec anyenc per acabar i un remordiment: no haver demanat el biquini de fricandó. Òbviament, he de tornar.

Temes:

Barcelona Intel La Reforma del Camp Nou

Inicia sessió 0 Comentaris

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell