'Chernobyl, zona prohibida:' tot és silenci

A Txernòbil no se senten els ocells. Tot és silenci. Ho explica Alex von Podolsky, que va ser allà el 2017 amb Quim Tomàs i Miquel Àngel Pérez. Aquests tres fotògrafs van viatjar a la zona zero de la tragèdia nuclear a la recerca precisament de silenci i solitud. Els espais abandonats ofereixen unes possibilitats fotogràfiques que no hi ha en altres llocs, i Prípiat , la ciutat d’Ucraïna en la qual vivien les famílies dels treballadors de la central, és, tres dècades després de la funesta explosió del reactor 4, l’abandonament absolut.

Abans que el nom de Txernòbil sonés a exitosa sèrie, Podolsky, Tomàs i Pérez es van embarcar en un viatge no exempt de riscos, per al qual es van preparar a consciència (només s’hi pot anar amb autorització). D’aquell viatge són les fotos de l’exposició ’Chernobyl, zona prohibida’ que s’exhibeix a la Galeria Ilmondo.

Notícies relacionades

El plaer de disfrutar d’una pel·li a l’aire lliure

Patum, el ritme únic de la festa de Berga

«Dintre de la desgràcia, fotogràficament és una meravella», explica Von Podolsky. Certament, les imatges que van captar Pérez amb la seva Hasselblad analògica, Tomàs amb la seva Fuji i Von Podolsky amb la seva Nikon són commovedores. Una incubadora ple de pols, un campament per a nens sense nens, les mànegues dels liquidadors... tot en gris i marró, com si el color no tingués permís per entrar, tret d’una pintura alegre, ja fora de context, en una escola, o el verd de la natura.

Perquè no tot és mort, recalca Von Podolsky. La invisible contaminació radioactiva es palpa a cada pas, però la vegetació avança. Al veure les imatges, impossible no prendre consciència del que no ha de tornar a passar. I el silenci segueix, ara a l’altre costat de les fotos, en la persona que les mira.