Antoni Fabrés surt de l'oblit

De la vida d’Antoni Fabrés  –a qui el MNAC dedica una exposició temporal– se’n podria fer una pel·lícula. Entre finals del segle XIX i principis del XX, l’artista català va obtenir l’èxit allà on va deixar empremta –Roma, París, Mèxic–, ja que l’alta societat el considerava un dels seus pintors favorits i fins i tot va retratar el papa Benet XV. La seva minuciositat i virtuosisme li van donar fama, sobretot per les seves obres orientalistes, influïdes per Marià Fortuny. Imagineu per a algú que va conèixer tota aquesta glòria el que suposaria caure en l’oblit.

Notícies relacionades

Búfals d’aigua a les Estunes

Un Nadal medievalal castell de Cardona

En les últimes dècades, ja només vivia de fer classes a Roma. El 1926, va donar gran part de la seva obra a Barcelona, la seva ciutat natal (en realitat va néixer a Gràcia el 1854, abans que la vila s’annexionés a la capital catalana) i se li va concedir una pensió vitalícia. Fabrés, que vivia amb la seva dona en dificultats econòmiques serioses, lamentaria després la retirada del pagament i la falta de reconeixement en la seva etapa final. Va morir el 1938.

La mostra que acull el MNAC fins al 29 de setembre recupera la figura d’aquest pintor i escultor. El museu ha restaurat 105 de les 147 obres exposades, respectant-ne els marcs originals. L’exposició permet observar la tècnica de Fabrés més enllà de l’orientalisme, com als retrats i obres de forta càrrega social, sobretot després del seu pas per Mèxic, on es va decantar pel naturalisme i el realisme.