'La reina de la bellesa de Leenane': paisatge irlandès a la biblioteca

La pluja, el clima bromós i advers, la melancolia, la fatalitat, la desesperança, el paisatge, l’entorn rural, l’emigració a la recerca de futur... La literatura i el cineens han fet arribar aquesta imatge d’una Irlanda tanreal com magnètica. Ha sigut també un referent teatral per a la companyiaLa Perla 29 (‘La presa’, ‘Traduccions’, 'Dansa d’agost'...), que torna ara a aquest món amb‘La reina de la bellesa de Leenane’.Va ser l’‘opera prima’ de l’angloirlandès Martin McDonagh, avui més conegut per èxits cinematogràfics com 'Tres anuncios en las afueras'.Però l’humor dur, sense concessions, i uns personatges extrems que s’han guanyat l’espectador de la gran pantalla ja irradiaven un magnífic text que va escriure, atenció,amb només 26 anys.El va catapultar al cim de l’èxit.

La peça va tenir ràpidament una versió catalana que va deixar tanta empremta que potser per això han hagut de transcórrer dues dècades per aixecar-ne una altra. Mario Gasla va estrenar a laVillarroel el 1999, amb Montserrat Carulla i Vicky Peña, mare i filla, en els dos principals rols (també mare i filla) de l’obra. Àlex Casanovas i Jacob Torres completaven el repartiment. Vint anys després,Julio Manriquefirma la que és la seva primera direcció per a La Perla 29, la companyia que pilotaOriol Broggiamb la qual ha treballat com a actor amb freqüència.

‘La reina de la bellesa de Leenane’ ens trasllada al comtat de Galway. Al petit poble de Leenane, hi viuen, o malviuen,Mag Folan(Marissa Josa) i la seva fillaMaureen(Marta Marco). La mare és egoista, una mica excèntrica, i té esclavitzada la seva filla, una dona de 40 anys que veu com se li escapa la vida a raig. L’aparició d’un vell amic,Pato Dooley(Ernest Villegas) i del seu germàRay(Enric Auquer), li obre una porta a un canvi vital que ella creia tancada per sempre. Fins aquí la trama, perquè no convé revelar més del camí cap a un final estremidor.

Ritme adequat

Notícies relacionades

Temples dedicats a les dives del pop

La vil·la on passen coses sensacionals

Manrique firma una altra posada en escenaexemplar. Meticulosa, perquè no hi falta detall, i amb el to just per donar vol al text de McDonagh. Ni un artifici amb la idea que elmarcsempre màgic de laBibliotecaens faci sentir que veiem a través d’una finestra què passa a la desballestada casa de les Folan. I no hi falta la pertinaç pluja exterior per recordar-nos que som a lahumida Irlanda. Tot flueix amb el ritme adequat, primer amb la cadència per conèixer els personatges i després amb l’empenta tempestuosa que porta cap al desenllaç.

Si la direcció de Manrique és excel·lent, el treball dels quatre intèrprets mereix la mateixa nota. La fama de Marissa Josa és inversament proporcional al seu talent. Habitual de La Perla 29, és d’aquelles actrius queroben el focus a qualsevol. Mostra ràbia i debilitat alhora. Marta Marco, mentrestant, reitera que està en una superba maduresa interpretativa. La seva aflicció gela l’ànima. I ells mai defalleixen: així, Ernest Villegas condueix fins a la llàgrima la meravellosa escena de la carta de Pato a Maureen, i l’elèctric Enric Auquer projecta a dalt de tot el rol més secundari. Aquest és un muntatge de (re)visióobligatòria.