"Vaig demanar una cançó d'Álex Ubago al karaoke i em van posar una capsa de fluoxetina"

El banc en què em solia asseure amb la Jessica

"Ara sembla tan gran..."

★★★

Els moments inoblidables que vam viure en aquest banc han deixat pas a un buit insuportable. Cada vegada que hi passo a prop, se m’encongeix l’estómac i noto com em fan mal les tripes. També sento una forta pressió al cor. Dol saber que ja no ens tornarem a asseure-hi a mirar-nos als ulls i a parlar dels nostres sentiments. Traient tota la part sentimental que l’envolta i el terrible dolor que em suposa acostar-m’hi, el banc està molt ben conservat, bona fusta, gran ubicació i molt net.

RUBÉN FERRERO

---

El gronxador en què vaig fer un petó a la Jessica per primera vegada

"Ah, no, el primer petó va ser al banc"

★★

És clar, primer vam estar parlant al gronxador i després va ser quan vam seure al banc. Allà em va fer un petó tancant els ulls, aquests ulls que encara de vegades es claven en els meus i em provoquen esgarrifances. Doncs res, ara que recordo que el petó va ser en un altre lloc, doncs el gronxador aquest em resulta bastant indiferent. No ho sé, subjecció amb cadenes, una mica d’òxid a la base, no agafa gaire velocitat, és un gronxador completament normal.

RUBÉN FERRERO

---

La pintada a la façana de la casa de la Jessica

"Molt oportuna"

★★★★★

No sé qui la deu haver fet, i potser l’insult està una mica fora de lloc, però de vegades la Jessica hauria de tenir més en compte els sentiments de les altres persones i no tancar-se en aquesta capa de fredor que tant mal fa. El dibuix de la pintada està ben aconseguit per haver-se fet de nit, sense llum i molt de pressa, bé, imagino que s’haurà fet així perquè va aparèixer de la nit al dia.

RUBÉN FERRERO

---

Karaoke El mocador moll

"Vaig demanar una cançó d’Álex Ubago i em van posar una capsa de fluoxetina"

★

Estic indignat amb la direcció d’aquest karaoke. Un va al seu local a prendre una copa i a relaxar-se cantant per oblidar la Jessica, i es troba que no tenen la majoria dels grans clàssics de la música contemporània espanyola. Demanes Cuéntame al oído, de La Oreja de Van Gogh, i l’únic que et posen és cara de pena. Jo no necessito la compassió de ningú, jo estic bé, si ploro quan canto és perquè m’agrada interpretar bé les cançons. Fa molt que vaig superar allò de la Jessica. I no penso entrar en casualitats que ella treballi en aquest karaoke.

RUBÉN FERRERO

---

Restaurant El Romàntic

"Vaig quedar amb un noi que només parlava d’una tal Jessica"

★★★

Notícies relacionades

Búfals d’aigua a les Estunes

Un Nadal medieval al castell de Cardona

(Traducció automàtica) Jo disposa d’un malson de primer cita amb home que vaig conèixer en karaoke. Ell em convidi a sopar romàntic i li diu a cambrer que ens asseguin en taula on ell sopava amb Jessica. Ell em parla constantment de Jessica. Jessica en una altra taula amb marit i els seus fills, la meva cita li preguntava si encara li agradava el pollastre de la casa, Jessica dir que han passat deu anys ja que n’hi ha prou si us plau i que només sortint junts per una setmana. La meva cita plorant molt, jo agraeix això perquè pollastre de la casa tenia molt poc sal.

BRENDA WALSH