Milà i Fontanals, una escola on espavilar-se

Toni Moog sempre fa gala dels seus orígens: el Raval. "Soc un tio de barri", proclama. Així que res millor que el lloc on va conèixer les normes bàsiques de supervivència infantil, l’escola Milà i Fontanals (Àngels, 1), per conservar-lo al museu imaginari d’'On Barcelona'. "Allà vaig aprendre a espavilar-me perquè era la llei del 'busca’t la vida'. No hi havia cap altre remei. O et feien la vaca (t’obrien de cames i et rebentaven contra el pal d’una cistella) o els la feies a un altre. Aprenies a defensar-te, a no tenir por. Ara un jonqui m’intenta atracar i l’amenaço de rebentar-li el cap". 

Aquelles vivències li donarien per a un dels seus monòlegs transgressors que tant èxit tenen, ja que acumula 1.030 representacions en 12 temporades seguides (des del 2006). Malgrat tot, l’humorista no guarda mal record d’aquella etapa malgrat els episodis de 'bullying' i de maltractaments d’uns professors que “et podien pegar”. I posa com a exemple com els agafaven de les patilles o els clavaven "clatellots". "Eren els anys 80", resumeix amb resignació. 

UN PATI "GEGANTÍ" QUE LI SEMBLAVA LA MODEL

El "gegantí" pati del Milà i Fontanals li semblava "la presó Model" perquè a l’hora d’esbarjo s’ajuntaven tots els alumnes: "N’hi havia 30 per classe i sis classes per curs. Hi havia els més grans, que eren els 'abusadors', i havíem d’associar-nos amb els col·legues per protegir-nos uns als altres perquè de sobte aquells decidien anar contra algú".

L’humorista, que torna al Club Capitol amb '100% Toni Moog,' un nou xou en el qual pensa ser més transgressor que mai –que aviat és dit– sobre coses que li fan "ràbia i fàstic" com 'youtubers’ i 'influencers', va seguir els passos de la seva mare i els seus oncles, que havien passat per aquesta escola oberta el 1931.

Notícies relacionades

Sant Isidre mostra l’essència del Solsonès

Lleida: molt per descobrir

EL 'CARA AL SOL’ I 'EL NEGRE'

Les seves històries són reflex de la història del barri i del país: "A ells els obligaven a cantar el 'Cara al sol’ i els tenien prohibit parlar en català; en la meva època només hi havia un negre: era 'El Negre', perquè era l’únic. I ara tot són filipins, pakistanesos, colombians, marroquins... I un o dos catalans". Certament, aquí té un monòleg en potència.