"Vaig anar a veure 'Bach inèdit' i va aparèixer Maluma"

BACH INÈDIT

“Bach com mai abans l'havies vist”

★★★★

M’encanta la música clàssica, sobretot aquella de pam, pa-pam, pa para papa pam, pirubí, pirubí, pirubí pom pin. Vaig anar a aquest concert al Palau Sant Jordi, titulat Bach inèdit, ja que prometien que veuríem un Bach com mai  abans l’havia vist. I sí, sí: va aparèixer Maluma i va cantar reggaeton. Per descomptat, no sabia que el geni alemany (Bach, no Maluma) havia investigat també en els ritmes llatins.

CARMELO ALONSO

---

L'ARRIBADA DE LA PRIMAVERA

“Un festival per a tots els sentits, encara que principalment per a la vista”

★★★★★

No em considero masclista, tot i que la resta de gent que conec sí que m'hi considera. Simplement m’agrada la bellesa. Així que, cada any, quan s’acosta el bon temps primaveral, em desplaço fins al terrat de casa meva per observar el canvi d’armari de la població femenina, que, amb l’arribada de les bones temperatures, canvia de roba per adaptar-se al clima. Si per això, i per usar prismàtics, i per cridar-los piropos, un ja és masclista, doncs miri, senyor agent, detingui'm.

JOSEMA CHORRO

---

 MUSEU DEL DISSENY

“No apte per a dislèxics”

★★

El Museu del Disseny hauria de pensar en els ciutadans dislèxics de Barcelona, sobretot els que tenim fills, ja que és molt fàcil confondre’l amb el Museu Disney. Edificis molt bonics, sí, però no tant com el castell de la Bella Dorment. El pitjor de tot és que els meus fills ara volen ser arquitectes. No t’ho perdonaré mai, Ada loCau. 

SERGIO NAVARRO 

---

TANATORI DE LES CORTS

“Tranquil·litat absoluta, no tan bon servei”

★★★

Aquest tanatori té tot el que se li pot demanar a un local d’aquestes característiques: sales separades, aire condicionat, màquina de vending… En aquest sentit, un 10. Però en el sentit de professionalitat, em temo que no puc donar-los una bona nota. Abans de vetllar un mort, haurien de comprovar que realment ho està. Per favor, traieu-me d’aquí. El taüt, això sí, molt còmode.

CLARA TORRALBA

---

BAR LOS PRIMOS

“Fastigós no, el que ve després”

★ 

Notícies relacionades

El plaer de disfrutar d’una pel·li a l’aire lliure

Patum, el ritme únic de la festa de Berga

(Traducció automàtica) Soc fortuna de l’existir del Bar Los Primos. Soc fortuna: «El sentir d’estar en anys 60». Soc fortuna: «Sensació de poder trobar a Picasso pintor en qualsevol moment». Així que jo anar, com a ànima que porta el maligne. I sí, ambient anys 60, perquè és la data de l’últim netejat. Truita de papes ser de l’època, no obstant ells dir «vintage». I crec que trobar Picasso en vàters. O almenys, cadàver tenir estatura similar.

BRENDA WALSH