On Catalunya

BARS JUGANERS

Beure, xerrar i ¡jugar!

Benvinguts als 7 bars que us faran vibrar si sou uns apassionats dels jocs, n'hi ha de tot tipus i colors

11
Es llegeix en minuts
Carles Novellas

Des que som ben petits, una de les maneres més efectives (¡i divertides!) que tenim de comunicar-nos amb amics i altres espècimens humans és el fet de jugar. Hi ha milers de textos escrits sobre la importància del joc en el món dels infants, com ens ajuda a relacionar-nos amb els altres, a despertar aptituds i a aprendre coses noves. 

601 TÍTOLS. La prestatgeria que guarda la col·lecció de jocs del Queimada, degà dels bars juganers de la ciutat. JULIO CARBÓ 

Per sort hi ha molts adults que mantenen l’esperit juganer de la seva infància i no deixen mai de jugar; i cada cop són més els locals i els bars que han fet de la pura diversió i el plaer del joc el seu motiu central, la base del seu negoci, el sentit de la seva existència. 

Hi ha bars que sobresurten pels seus 'pin­txos' de truita, altres ho fan pels seus còctels impossibles, per les seves tapes delicioses o per la seva decoració ultraimaginativa; aquests destaquen pel seu ambient sempre caldejat, els riures constants, les cares de concentració i felicitat, i la possibilitat d’escoltar expressions espontànies («¡no pot ser!», «¡aquesta te la tenia guardada!·», «¡pito sis i partida tancada!», «¡fem-ne una altra!») que surten del fons de l’ànima sense filtre ni control. Benvinguts als bars més juganers de Barcelona.

1. LA IGUANA

El Trivial més exigent de la ciutat

A la Iguana fan de tot: els dimarts tenen sessions de música per a nadons, els dimecres ballen swing, els divendres i els dissabtes concerts... i els dijous acullen el quiz definitiu de Barcelona: el Tri­vial Molón. Organitzat per Jesús Alonso, el concurs omple el local amb un centenar de participants agrupats per equips, que responen a 50 preguntes (5 rondes de 10) d’altíssim nivell. Alguns exemples: ¿quins són els quatre països que formen la Polinèsia? ¿A qui va matar Robert O’Neill en l’operació Llança de Neptú? ¿Qui va ser el rei Tlatoa­ni dels mexicas quan van arribar els espanyols, que va exercir el càrrec de 1502 a 1520?

Segons en Jesús, no només les preguntes són top, sinó també els concursants: «Aquí tenim gent que ha passat per '¡Saber y ganar!'», diu orgullós. Una de les coses que distingeix el seu trivial d’altres que es fan per la ciutat és el format de Lliga (12 jornades), i que els premis són en metàl·lic. Ah, i les preguntes venen totes projectades sobre una pantalla, perquè ningú no pugui dir que no les ha entès bé. Servidor va poder infiltrar-se en un dels millors equips del campionat, els Boniatos (2 lligues i 1 copa en el seu palmarès), i va divertir-se com un nen amb les discussions internes per trobar la resposta correcta a cada pregunta. Vam quedar segons, a un punt només dels Luteranos de Arizala. ¡Emoció màxima!

Rosés, 46

Dimarts: 17.30 a 23.30 hores

Dimecres: 17.30 a 23.30 hores

Dijous: 17.30 a 1.00 hores

Divendres: 17.30 a 2.00 hores

Dissabte: 12.00 a 15.00 i 20.00 a 2.00 hores

Diumenge: 12.00 a 15.00 i 20.00 a 23.30 hores

2. QUEIMADA NIVELL Q

El padrí dels jocs de taula

JULIO CARBÓ 

El Queimada, tothom ho sap, és el temple dels jocs a Barcelona. Van ser els primers (Tot i que Valentí Díaz, el seu propietari, no ho confirma; i, en tot cas, li treu importància) i són els que més jocs tenen a la ciutat: ara mateix, 601. Fa 32 anys que reparteixen taulers i obren caixes per a clients de totes les edats i procedències, repartits segons la Duli (la dona d’en Valentí) entre homes i dones al 50%. Les normes de la casa són molt clares: no pòquer ni jocs que tinguin a veure amb els diners reals­ (el Monopoly sí que el tenen), no tele, no escurabutxaques, no màquina de tabac i no música. Només jocs de taula, begudes i entrepans. En Valentí, que és tot un personatge, situa l’origen de tot a principis dels 80, quan era dj al Casino Militar de la plaça de Catalunya: es va fer amic d’un noi que treballava a Iberia que li va ensenyar com jugar al Backgammon, i s’hi va enganxar. El detonant però va ser el joc La Fuga de Colditz, sobre la segona guerra mun­dial. Hi va començar a jugar a l’anterior bar on treballava, i hi havia cues per fer partides. En un moment delicat, on no li anaven bé les coses, va decidir jugar-s’ho tot (mai millor dit) i convertir un pub de tota la vida en un bar de jocs. ¡Eureka! El bar no ha canviat gaire des de llavors: senzill, zero glamur, taules de les de sempre i un enorme taulell darrere la barra on estan totes les caixes amuntegades les unes sobre les altres. I quan la clien­tela comença a ocupar els seus llocs (gairebé sempre reservats) el Queimada deixa de ser un simple bar per convertir-se en un món de fantasia i infinites possibilitats.

Independència, 323

Dilluns, dimecres i dijous: de 18.00 a 2.30 hores

Dimarts i diumenge: de 18.00 a 00.00 hores

Divendres i dissabte: de 18.00 a 2.30 hores 

3. VULCANO 

Història i carisma

JOAN CORTADELLAS 

És posar un peu al Vulcano i immediatament notar el pes de la història: són més de 100 anys de vida, primer com a bodega de barri, i des de fa 22 primaveres com un dels bars més populars de la part baixa de Gràcia, comandat per la Merche i la Loli, que són cosines, a les quals s’afegeix la Meritxell totes les tardes. Al Vulcano sempre hi ha gent, i sempre estan jugant: principalment al dòmino i a les cartes (mus, remigio i botifarra). «Tenim dos equips de dòmino propis que han participat en campionats de Catalunya i Espanya; ¡el dòmino és pura psicologia!», explica la Merche, i després afegeix: «Sempre ens han dit que el nostre és un bar amb molt de carisma». No exagera. El Vulcano és punt de reunió de gent de tot arreu de la ciutat, molts jubilats que venen a passar les hores enllaçant fitxes sobre la taula, maquinant jugades mestres amb asos i reis, i mirant de llegir els ulls dels seus contrincants per saber què tenen entre les mans. 

També presumeixen de clients il·lustres habituals: Josep Maria Minguella, representant de futbolistes (el Vulcano és un bar ultraculer, sempre amb el futbol posat a les seves cinc pantalles), l’exdiputat i líder de la CUP David Fernàndez o els membres del grup de ska Dr. Calypso, que tenen fins i tot el seu propi reservat. I atenció al menjar casolà, tot cuinat per la Merche, amb un plat estrella que regna per sobre dels altres: les croquetes de pernil. 

Llibertat, 43

Dilluns a dijous: de 8.00 a 23.00 hores

Divendres: de 8.00 a 2.00 hores

Dissabte i diumenge: de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 23.00 hores

4. FIREFLY

Nivell avançat

Fa cinc anys l’Esther i l’Alberto ho van veure clar: faltava un bar on tots els friquis dels jocs que es reunien a la part baixa del passeig de Sant Joan poguessin seguir amb el seu hobby quan tancaven les botigues. Dit i fet: el Firefly té ara mateix 95 títols en vitrina, tots ells jocs actuals, molt diferents dels clàssics (aquí no hi ha Monopoly ni Cluedo ni Scattergories). Ells estan al dia de les novetats que es presenten a fires com la d’Essen, a Alemanya, i ho viuen tan a fons que a més del bar també tenen una botiga i, des de fa un any, una editorial pròpia, 4 Dados, juntament amb dos socis més, que els ha permès publicar jocs creats per ells mateixos. 

El bar sempre és ple de jugadors de tota mena: els roleros (jugadors de rol),els troneros (fans de Joc de trons) o els que prefereixen els jocs de guerra i estratègia, molt presents a les taules del local. Alguns dels més populars entre la clientela són Los Colonos de Catán (¡un clàssic!), Dixit, Carcas­sone, Zombicide, King of Tokyo i King of NY, però els favorits de l’Esther són el Twilight Imperium (com un Risk, però molt més complicat) i el Twilight Struggle (sobre la guerra freda). Atenció als plafons mida XL de Star Wars, Mad Max, El Senyor dels Anells i, lògicament, Firefly, la sèrie de ciència-ficció de culte creada per Joss Whedon que dona nom al bar.

Bailèn, 43

Diumenge a dijous: de 16.00 a 23.00 hores

Divendres i dissabte: de 16.00 a 2.00 hores 

Dilluns tancat

5. LA NENA

Un suís, un parxís i molts nens

Altres vegades hem parlat a l’On Barcelona de La Nena per la seva exquisida xocolata calenta o els deliciosos pastissos casolans, fins i tot pel fet que és dels pocs locals de la ciutat on no serveixen alcohol. Però hi ha un altre detall fonamental que explica per què absolutament sempre és ple i els clients es barallen per una de les seves taules: a la granja del barri de Gràcia sempre han apostat pels jocs de taula. Estem parlant de clàssics com el parxís, el Trivial, l’Scrabble, el Tabú o l’Intelect, i altres fins i tot més clàssics i molt aptes per jugar amb els més petits com el Mikado, tota mena de puzles o mapamundis per consultar i pintar. 

Perquè, és clar, aquesta és una altra de les característiques fonamentals de La Nena, com ja indica el seu nom: ¡el local està sempre ple de nens! Un detall que a en Pep Cañameras, el seu principal responsable, li agrada molt: «¡Els nens estan bé; el problema a vegades són els pares!», diu somrient. L’ambient és molt familiar i agradable, els nens i els pares sovint juguen plegats, i ningú s’espanta si en un moment determinat una parella es baralla mig en broma perquè ella li està donant un bon repàs a ell al parxís o un grup d’amics no es posen d’acord amb la resposta que els hauria de donar l’últim formatget de la seva peça de Trivial. ¡Ah!, i aquí no hi ha wifi: «Internet no és un joc», diu en Pep, de nou amb un somriure sorneguer.  

Ramón y Cajal, 36

Tots els dies, de 9.00 a 22.00 h

6. BLITZ BAR

Mans ocupades i pantalles d’impacte

ÁLVARO MONGE 

La Marina, cuinera i mestressa del Blitz Bar, explica que a la seva família sempre han sigut molt emprenedors, i que al seu fill Nando se li va ficar al cap una idea completament innovadora que ell sol va començar a tirar endavant fa dos anys i mig, quan acabava de complir els 18 i encara treballava al seu antic bar, el Caleta, també a Nou Barris: obrir el primer bar de videojocs de l’Estat. 

Dit i fet. El Blitz Bar funciona tan bé que només obren quatre dels set dies de la setmana, i sempre està ple de gent jove (i no tan jove, com diu la Marina) concentradíssima amb els seus comandaments i alguna de les sis pantalles del local. Lògicament aquestes sis pantalles, i les seves corresponents sis consoles, són les reines del bar (jocs preferits: Smash Bros, Tekken, Just Dance i Soul Calibur), però al Blitz hi ha molt més on triar: molts des que hi són el dia que ens hi acostem estan jugant amb cartes de rol creades especialment pels dos xavals que porten el local, en Nando i en Dani, que no para de contestar preguntes de clients mentre parla amb nosaltres i serveix cerveses darrere la barra.

I per als nostàlgics de les maquinetes de bar de les d’abans, també compten amb una Arcade construïda espe­cialment per a ells amb, atenció, 520 jocs diferents (¡!), amb clàssics com el Tetris, el Pang, l’Street Fighter o totes les edicions possibles del FIFA de futbol. Pura adrenalina i excitació.

Passeig de Valldaura, 262

Dijous: de 17.00 a 23.00 hores

Divendres: de 17.00 a 00.00 hores 

Dissabte: de 17.00 a 1.00 hores 

Diumenge: de 17.00 a 22.00 hores 

Dilluns, dimarts i dimecres, tancat

7. BUTYKLAN 

Impossible avorrir-se

JULIO CARBÓ 

El Butyklan és un dels bars nocturns de copes amb més solera de l’Eixample. Fa més de 40 anys que és obert, sempre amb en Pepe Gil i en Paco Ruiz al volant. Però, a més del seu look de pub dels 80 (tamborets de vellut, reservats foscos, barra llarga revestida de pell) i les seves enormes dimen­sions (més de 200 metres quadrats), el Butyklan té tot el que un bar pot tenir per fer impossible l’avorriment: futbolí, billar americà, dards i jocs de taula de tota mena, des d’escacs i daus fins al Mentiroso i l’Scattergories. 

En Paco explica que tot ha sigut per petició dels clients, que anaven suggerint canvis i noves distraccions per passar les hores. Quan van obrir, només tenien un billar a tres bandes, del qual encara conserven la caixa per guardar les boles penjada a la paret; i durant molt anys, durant les dècades dels 80 i 90, obrien fins a les sis del matí, i el local s’omplia de cambrers d’altres bars que s’hi acostaven a fer l’última copa i a jugar a billar o a futbolí. No és estrany entrar-hi qualsevol dia de la setmana (només tanquen la nit de Cap d’Any) i trobar-te a l’entrada un grup de jubilats jugant al dòmino; més enllà, quatre amics fent un Trivial en una altra sala i, al fons gent jugant a billar i els dards, mentre les diferents pantalles del local projecten vídeos de música comercial actual. Tant en Pepe com en Paco estan pràcticament en edat de jubilar-se, però no tenen gens de ganes de deixar el bar: hi ha Butyklan, doncs, per a molts anys més. —

C/ Aragó, 343

Tots els dies, de 18.00 a 3.00 hores

Notícies relacionades