'Les dones sàvies', contudent sàtira contra la pedanteria

Gesta en petit format. Les representa­cions de 'Les dones sàvies', de Mo­lière, han sigut prorrogades fins al 23 d’aquest mes, després de la reposició a l’octubre del muntatge que  va triomfar la temporada passada a la petita sala del Gòtic i en la seva gira per Catalunya.

Enric Cambray i Ricard Farré, dos còmics catedralicis que es van conèixer a l’Institut del Teatre, van decidir aventurar-se en la tasca d’actualitzar aquesta comèdia de costums assumint el repte de desdoblar-se interpretant vuit personatges en un impactant exercici de transformisme que provoca les rialles del públic, hipnotitzat per la màgia ­escènica.

L’autor va decidir recórrer a dos coneguts intel·lectuals de la seva època per carregar contra l’actitud pedant i la de l’entorn aristocràtic que els envoltava. Sense apartar-se d’aquesta essència, els impulsors d’aquesta minimalista versió han decidit orientar els dards de l’obra cap a la farsa dels tertulians que opinen del que aparentment saben i també del que no en tenen ni idea.  

Per reflectir-la, utilitzen tota classe de tòpics del llenguatge, exposats en escena amb l’enginyós joc 5x10, creat a partir d’una selecció de frases fetes que són aplicades, segons la seva conveniència, per aquests opinadors sense escrúpols.

A COPS AMB EL DICCIONARI

La contundent sàtira al·ludeix a les visions que aquestes dones sàvies tenen sobre els comportaments socials i l’erudició, però incidint especialment en la rigorosa aplicació de les normes del diccionari de  Pompeu Fabra. «¿Vols continuar ofenent la gramàtica?», li pregunten a la criada Martina reprotxant-li la seva inculta forma d’expressar-se, i ella respon deixant en ridícul la seva interlocutora: «Mentre em faci entendre, ja parlo prou bé».

Aquest exemple mostra per on va una part d’aquesta adaptació dirigida pels dos actors, amb assessorament de Clara Segura i dramatúrgia de Lluís ­Hansen. Un biombo plegable amb aparença de llibreria, però que serveix com a porta de sortida i entrada dels intèrprets, és el principal element escènic del muntatge.

VESTUARI BARROC 

Notícies relacionades

El Gaudí menys conegut brilla al Berguedà

Rere la cuina festiva de les mares ie-ie

Els protagonistes entren i surten a una velocitat vertiginosa, després de retocar el seu barroc vestuari i el maquillatge per adequar-los al personatge de cada moment. No hi ha ni un sol error en aquestes mil·limètriques transicions per enllaçar els diferents moments de la trama. Cambray i Farré es multipliquen i exhibeixen una dicció perfecta i un treball gestual de primera, recreant els homes i les dones de la trama. Si en algun moment falta un interlocutor, parlen amb el penjador o es repliquen ells mateixos.

Un pare calçasses, una mare dominant i falsa amant de les arts, dues filles amb interessos diferents (una, somiadora i predisposada per al matrimoni; i l’altra, una pseudointel·lectual enemiga de lligams), una tieta presumida, un pretendent de l’Enriqueta, una pobletana criada i l’engolat intel·lectual doctor Cunill (líder de les tertúlies i favorit de la mare perquè es casi amb la seva filla, genialment recreat per Farré) són el centre d’aquest artefacte còmic. No us el perdeu.