20 'llimones' i un espai inesperat

El 22 de setembre de 1668, l'Ajuntament va pagar "32 lliures i 12 sous per a les barres de ferro que es van posar a la boca de la claveguera i també per a la barrera". Així justifica el nomenclàtor de la ciutat el nom del carrer de Barra de Ferro. Una via que no passa per ser una de les més populars i conegudes. És estreta i curta, només 100 metres. Però tot i així amaga història i un museu. I, fins al 30 de novembre, també 20 escultures de Josep Llimona.

Tot bones excuses per visitar una de les pinacoteques més desconegudes de la ciutat. Abans, una advertència: que s'abstinguin els amants de l'abstracte, perquè si una cosa defineix el Museu Europeu d'Art Modern ­(MEAM) és la seva acèrrima defensa de l'art figuratiu.

L'exposició dedicada al gran escultor del modernisme, amb comissariat de Natàlia Esquinas, reuneix els fons del centre sobre l'autor, els més grans després dels del MNAC, amb peces tan representatives com el 'Desconsol' i 'Vora l'aigua'. Aquesta última llargament buscada per José Manuel ­Infiesta, l'impulsor del museu, i trobada finalment en un magatzem del grup Hachette a París. Coses de l'art.

Saló neoclàssic

Per veure la mostra, petita, s'ha de pujar al tercer pis, però després és obligat, sí o sí, passar per la planta noble, on, a més de pintura figurativa, llueix un dels pocs salons neoclàssics que es conserven a la ciutat. La que possiblement va ser sala de ball (els relleus de marbre del fris ho insinuen) del Palau Gomis, la casa que es va fer aixecar cap al 1791 l'acabalat mercader Francesc Gomis. Que fos acabalat no és intranscendent, ja que no va escatimar en detalls, i el resultat va ser una residència tan sumptuosa com desafortunada.

Notícies relacionades

El Bages celebra la seva tradició vitivinícola

L'Escala, mar i patrimoni

No ha sigut un palau amb sort. El 1808, el general de Napoleó Giuseppe ­Lechi la va convertir en la seva vivenda quan va entrar a Barcelona amb 5.400 soldats i 1.500 cavalls. Encara que el pitjor va arribar el 1860, quan es va decidir traçar una via directa entre la Ciutadella i la Rambla: el carrer de Princesa, que va partir el palau en dos.

A partir d'aquí, tot van ser desgràcies per a l'edifici, que va ser mutilat i dividit fins que el 2002 el va rehabilitar la pintora holandesa Gertrud D-Trudy Derksen per vendre'l. Des del 2011 alberga el desconegut MEAM.