Ricardo Darín és molt Darín

Si Ricardo Darín es presentés a les elec­cions presidencials de l’Argentina, guanyaria. Amb aquesta rotunditat ho assegura el director Santiago Mitre, que a La cordillera converteix l’actor precisament en el nou inquilí de la Casa Rosada.

Situada en el si d’una cimera de líders llatinoamericans, la pel·lícula ens submergeix en un món de reunions clandestines i ses­sions d’hipnosi per il·lustrar com, en la vida d’un polític, distingir l’àmbit profes­sional del personal resulta impossible. 

I, en el procés, Ricardo Darín torna a demostrar la facilitat que té per encarnar-se en homes amb aparença de normalitat que oculten psiques ambigües, contradictòries i ­turmentades.

A continuació recordem sis interpretacions sensacionals de l'actor argentí.

---

NUEVE REINAS (2000)

Marcos és un veterà estafador que ha fet de la mentida una forma particularment aberrant d’art. No té 

cap problema per estafar velletes o venedors de diaris o fins i tot la seva família, i a poc a poc va quedant clar que les  forces del destí volen fer-l’hi pagar amb la seva mateixa moneda. Gràcies a això, i a la desesperació i les expressions de tristesa de què Darín el dota, és un dels xoriços més memorables del cine.

---

EL HIJO DE LA NOVIA (2001)

Un home de mitjana edat sumit en una crisi galopant. L’obsessionen la feina al restaurant del seu pare; la mala relació amb la seva mare, malalta d’Alzheimer; la convivència amb la seva nòvia, amb qui es nega a comprometre’s, i els problemes de comunicació amb la seva filla, traumatitzada pel divorci dels seus pares. L’interès d’una multinacional per comprar el restaurant i l’arribada d’un vell amic faran que l’home es replantegi la seva vida.

---

EL AURA (2005)

Aquí Darín dona vida a un taxidermista epilèptic, un home introvertit i de vida miserable que es parapeta darrere de la seva prodigiosa memòria i la seva obsessiva meticulositat. El taxidermista, això sí, té una fantasia recurrent: donar el cop perfecte. I anirem descobrint la seva capacitat per improvisar i dissenyar la seva venjança contra el món a poc a poc, a mesura que l’actor deixa aflorar amb impecable control un món interior enigmàtic i desconcertant.

---

EL SECRETO DE SUS OJOS (2009)

En la pell d’un jubilat d’un jutjat penal, decideix tornar-se a submergir en un vell crim mal resolt. El cas segueix clavat en el més profund de la seva memòria com un malson. Darrere seu hi ha una vida fracturada pel remordiment; al davant, pitjor encara, no hi ha res. I mentre ens bombardeja amb diàlegs ràpids i enginyosos, l’actor torna a demostrar la seva capacitat única per omplir de carn i d’os personatges que són purs arquetips.

---

RELATOS SALVAJES (2014)

Notícies relacionades

Refundació sense ensurts del clàssic

L’estiu als museus de la ciutat

El seu personatge és el més semblant a un heroi que hi ha en aquesta cinta sobre gent horrible: un enginyer de demolicions que, després de convertir-se en víctima d’un sistema cínicament dissenyat per estafar el ciutadà amb el fi d’omplir les arques municipals, un bon dia decideix que ja no ho suportarà més. Pocs actors són capaços de mantenir la cara de pòquer davant l’adversitat com Darín, però aquí, durant el clímax, el seu rostre és el d’una bèstia.

---

TRUMAN (2015)

«Cadascú mor de la seva manera», diu el seu personatge, Julián, i de fet tota la pel·lícula és una demostració d’aquesta màxima. Des del moment en què rep la notícia del càncer, el seu únic propòsit és acomiadar-se de qui s’ha d’acomiadar i deixar el seu gos en les millors mans possibles. I Darín en té prou amb una col·lecció de silencis i mirades i algun arqueig de cella per comunicar tot el patiment que oculta el protector sarcasme del seu personatge.