Bárbara Senillosa, una passejada pels palaus del carrer de Montcada

Deu ser l'inconscient, però Bárbara Senillosa guardaria al museu imaginari d''On Barcelona' els palauets del carrer de Montcada. Potser des d'algun plec de la memòria li va saltar un ressort quan se li va preguntar pel racó de la ciutat que conservaria i que li va fer recordar quan anava a visitar la seva àvia al palau Moxó, a la plaça de Sant Just i Pastor. Un palau al qual no li agradava gaire anar perquè preferia jugar amb els nens del barri al carrer. "La plaça de Sant Jaume era el meu pati".

Anys després va de tant en tant a passejar per aquesta via del Born per entrar en algun palau amb les portes obertes i «descobrir coses». A molts dels propietaris els coneix perquè eren amics o veïns de la seva àvia i el seu oncle, el marquès de Sant Mori. La cita per a la foto, per exemple, es produeix al Palau Dalmases, ara propietat dels Fontcuberta, seu de recitals d'òpera en petit format ("quan hi venia fa mil anys tiraven les cartes").

"Quan tinc temps vinc a perdre'l aquí"

Notícies relacionades

Refundació sense ensurts del clàssic

L’estiu als museus de la ciutat

L'entrevista la fem prenent una cervesa a la Bodega La Puntual, paret per paret d'un edifici medieval. "Quan tinc temps, vinc per aquí a perdre el temps", resumeix aquesta dona que "volia ser gitana" i va acabar sent experta en protocol per inèrcia familiar.

¿Viuries en un palauet? "¿Saps que car que és de mantenir? ¡És impossible! Pensa en la calefacció. Les meves cosines es pelaven de fred al palau". Senillosa celebra que aquests edificis tan cars de conservar hagin renascut amb noves activitats. I hi veu més usos: "Són perfectes per a tota mena de celebracions. Un sopar, un còctel... Una posada de llarg, per exemple, és meravellosa. Et dona prestància. La pedra té història. ¡Molt millor que una discoteca!".