La Irina s'avorreix en els seus aniversaris

Són cultes, perquè així ho van voler els seus intel·lectuals progenitors, però s'avorreixen més que una marmota. Analfabetes emocionals, van aprendre la filosofia de Heidegger però no els van ensenyar a viure. La Irina, la Masha i l'Olga es limiten a deambular pel món condemnades a la infelicitat. Aquest és el seu destí i d'aquí no es mouen.

El mateix els passava a les desencantades ­criatures de 'Les tres germanes', el clàssic de Txékhov que ha revisitat, molt lliurement, l'alemanya Re­bekka Kricheldorf per a la seva estupenda Vil·la Dolorosa, que ha arribat amb títol més festiu en la seva versió catalana: 'Els tres aniversaris'.

La festa és a La Villarroel, fins a l'11 de juny, sota l'aplicada i àgil direcció de Jordi Prat Coll. Són tres aniversaris, els de la Irina, que el públic disfruta molt més que els personatges, ànimes en pena incapaces de reaccionar a les seves pròpies incompetències; d'alegrar-se la vida en el present, deixant enrere les lamentacions del passat i la incertesa del futur.

Així passen les hores a Vil·la Dolorosa. Èbries d'apatia i sense fer brot. Excepte l'Olga, molt pencaire però igualment frustrada. El germà, Andrei, és igual que elles: un gandul aspirant a novel·lista. Però un dia arriba amb una novetat: té nòvia. Una dona molt guapa, Janine, a l'extrem de la inútil saviesa familiar, embarassada i amb molt de caràcter. Quan es desmelena, els arrasa a tots i tot.

ELENC ESPLÈNDID

Les excel·lents interpretacions són un altre dels grans trets d'aquesta comèdia descarnada, reflex d'una societat estancada i decadent, amb por dels canvis. Rosa Boladeras llueix, estupenda, ficada en el patetisme còmic de la Irina, l'eterna estudiant, entestada a celebrar amb tota mena de luxe els seus aniversaris sense aconseguir-ho. 

Anna Alarcón se submergeix en la melancolia de la Masha, ancorada en un matrimoni sense amor i a qui no li servirà de res tirar-li l'ham al Georg (Albert Triola), un altre inepte emocional, casat amb una histèrica per a la seva desgràcia. Victòria Pagès és l'Olga, que, molt treballadora, porta les seves queixes a la seva indesitjada ascensió professional: de mestra a directora.

La llista de fracassats la completa Joan Negrié, en la pell del pusil·lànime Andrei, mentre que Miranda Gas vesteix una Janine que -al revés de tots aquests caràcters ensopits- trepitja, i fort, amb gràcia per complir els seus desitjos.

L'escenografia emmarca amb efectivitat el patètic retrat familiar. Quan neix la primera criatura de la Janine i l'Andrei, apareix una enorme fotografia del nadó ocupant tota una paret, i això mateix passa amb l'arribada del segon fill.

Notícies relacionades

Refundació sense ensurts del clàssic

L’estiu als museus de la ciutat

Aquí mana la mare que els va parir, la cunyada d'aquestes tres germanes embriagades de tedi i fracassos. El pobre Andrei, marioneta seva, acabarà fent de cangur perquè ella se'n pugui anar de festa.