Dansar no és suficient

Després d'un any en dansa per Barcelona presentant el seu aclamat últim disc, 'La secreta danza', Alessio Arena emprendrà el camí de tornada. El del retorn a casa: a Itàlia, per gravar el disc 'Il mare minore'. "Un joc de paraules: es pot interpretar com 'el mar menor' i 'el mal menor", riu el cantant napolità.

Però abans de marxar, encara té en dansa més actuacions: el 6 de maig, al CAT (Centre Artesà Tradicionàrius), dins del Festival Cose di Amilcare, i a l'estiu, gràcies a un altre festival, l'(a)phònica de Banyoles(a)phònica, per fi cantarà a Girona.

"Tinc firmat el contracte per a aquest pròxim àlbum en italià. Fa 10 anys que soc aquí i no m'ho han posat gens fàcil: no estic d'acord com es gestiona la música a Catalunya. Així que, després de 33 anys de vida, emprendré aquest viatge al revés", relata.

El concert al Centre Artesà Tradicionàrius li fa especial il·lusió. "Serà amb la banda al complet, amb el meu quintet. I tindré tres convidats: el cantautor de Màlaga Alberto Alcalá, la contrabaixista Gemma Abrié i la cantant Sara Pi, amb qui vaig cantar en el disc de 'La Marató'", avança.

Per qüestions d'agenda, no hi podran ser Marta Robles i Lina León, amb qui va gravar la bonica cançó 'Los ojos' (amb arranjaments de la guitarrista de Las Migas), la peça que elegeix per interpretar, amb elles dues, en acústic per a l'On Barcelona.

A més del material dels tres discos que ha publicat, 'Autorretrato de ciudad invisible' (2010), 'Besiari(o) familiar(e)' (2014) i 'La secreta danza' (2016), Alessio Arena adverteix que explicarà les mil i una anècdotes que ha viscut en el seu recent viatge per Llatinoamèrica.

UN TEMA DE DISCRIMINACIÓ

"Sempre he reunit tots els requisits per ser un discriminat en la vida: vaig néixer en una família molt humil, soc gai, napolità (que a Itàlia és una càrrega…). I quan vaig venir a Barcelona i vaig veure que tota la cultura girava al voltant del català, vaig pensar: ‘Això no es traduirà en un argument més per a la discriminació’. He intentat fer una obra en català, cantar en català, però no ha sigut suficient -es lamenta-. "Soc italià, estranger, i molt poca gent sap que el 80% de les meves cançons ¡són en català! Que Barcelona és multicultural és una fal·làcia".

PLANS IMMEDIATS

"Soc molt dramàtic, sí. Però no em rendeixo. Cantarà amb la cantautora colombiana Marta Gómez -nominada al Grammy i una altra estrangera establerta a Barcelona- la cançó 'Amor circular'. I la meva intenció és volar a Amèrica i llançar alguna cosa allà. Mentrestant, o abans, he de complir amb el meu compromís amb Itàlia. He compost 24 cançons i al disc n'hi caben 10. Les meves composicions reflecteixen sempre una veritat molt circumstancial, el que sento en aquell moment. No les deixo reposar. Ni escolto mai els meus discos, perquè expliquen coses de mi que pertanyen al passat. A més, els meus músics mai assagen abans de gravar. Hi ha qui prefereix que la cançó maduri. A mi m'agrada que siguin sinceres. Estem en canvi continu".

Notícies relacionades

Alessio Arena. L'instrument de la paraula

Refundació sense ensurts del clàssic

‘Il mare minore’ el gravarà en un estudi entre Bolonya i Nàpols. Reclutarà la jove orquestra del seu marginal barri, Sanitá, "¡que va arribar a tocar amb Mika!", exclama. I entre les peces que ja té preparades, n'hi ha una contra la guerra titulada 'Diablada del fin del camino' (la diablada és una dansa peruana que representa l'eterna lluita entre el bé i el mal).

"Serà una espècie d'‘arrivederci’. Segons com em vagi, decidiré el meu futur".