On Catalunya

CIUTAT ON

Grafitis en sèrie

Gràcia s'assembla cada dia més a Netflix. L'artista urbà AXE Colours ha omplert els carrers de protagonistes de les ficcions més famoses

jgblanco37872189 barcelona barcelon s 30 03 2017 on barcelona reportaje170419111101 / DANNY CAMINAL

jgblanco37872189 barcelona  barcelon s  30 03 2017  on barcelona    reportaje170419111101
jgblanco37872199 barcelona  barcelon s  30 03 2017  on barcelona    reportaje170419111114
jgblanco37872145 barcelona  barcelon s  30 03 2017  on barcelona    reportaje170419111106
jgblanco37872153 barcelona  barcelon s  30 03 2017  on barcelona    reportaje170419111148

/

3
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Walter White, el professor de química que cuina metamfetamina sota el pseudònim Heisenberg a la sèrie de televisió 'Breaking bad', fabrica la famosa droga blava al carrer de Verntallat. Rick Grimes reposa amagat en un garatge del carrer d'Astúries després de fulminar zombis a tort i a dret durant set temporades a 'The walking dead'. Molt a prop, al petit passatge Manrique de Lara, el seu company de sèrie Daryl Dixon vigila amb la ballesta carregada que no s'escapi cap mort vivent. A pocs metres els acompanyen el Rei al Nord, Jon Neu, de 'Joc de trons', que vigila el Mur que s'alça al carrer Montmany. A un carrer de distància, a Bruniquer, espera Daenerys Targaryen, la legítima hereva del tron de ferro.

UNA EXPOSICIÓ ¿PERMANENT?

Un grup d'escolars surten de l'institut en manada, esverats i altaveu en mà. És a dir, surten de l'institut -afegiu-hi que és divendres i fa una calor inusual-. ¿Ho veieu? ¿Ho sentiu? En el seu camí, els xavals topen amb un jove que contempla amb un esprai a la mà -no és desodorant- el grafiti que els saluda cada dia. El miren com aquell que sent al metro el seu locutor de ràdio favorit. Deu ser ell, pensen. Dubten fins al final del carrer, on la cantonada els protegeix, i llavors criden: «¡AXE Colours!». L'art urbà té una aura enigmàtica que desperta una admiració difícilment explicable cap a un complet desconegut. El grafiter sempre és el que porta les mans pintades.

AXE Colours, al costat del grafiti de Daryl Dixo, de la sèrie 'The walking dead', al carrer Manrique de Lara, 10. DANNY CAMINAL

AXE Colours, així firma Adrià Bosch, ha traslladat l'univers de  las sèries de televisió a l'art més urbà. Ell és l'autor d'una exposició ¿permanent? -tant com ho pot ser una pintada a la ciutat del civisme-, que aglutina likes i ressenyes a Instagram. A base d'aquests retrats amb colors saturats, aquest arquitecte de 32 anys ja acumula més de 34.000 seguidors a la xarxa social de fotografia. En només mitja hora de recorregut pel barri de Gràcia, un es pot traslladar a escenaris de lluites fantàstiques, apocalíptiques o canallesques i trobar-se els seus protagonistes.

EL +

Art a peu de carrer. En mitja hora pots veure cinc obres sense pagar entrada ni Netflix.

Notícies relacionades

«Ha tingut una repercussió increïble. Són personatges molt coneguts, això ajuda», assenyala l'Adrià sobre aquesta sèrie grafitera de sèries. Més enllà de likes, l'èxit també li ha comportat money, clients. L'Adrià es dedica a dissenyar i decorar espais amb l'esprai des que, amb 26 anys, va decidir deixar el dibuix tècnic. El primer d'aquesta col·lecció el va pintar per encàrrec el 2015. «Llavors gairebé ni mirava sèries», reconeix. Un conegut li va demanar que dibuixés Walter White a la persiana de casa seva. Instagram li va servir de termòmetre per veure que la seva obra agradava i, al mateix temps que s'enganxava a les sèries, el va animar a ampliar la col·lecció. «Em poso d'acord amb els propietaris de les persianes i pinto. Busco llocs que convidin a ser fotografiats», explica el grafiter dels seriòfils.

L'Adrià recorre la seva exposició amb una motxilla tacada de mil colors plena de pots d'aerosol i aprofita per retocar les seves obres. El so de l'esprai crida l'atenció d'un fan del grafiti: «¿És AXE? El conec». «Bé, conec la seva obra», puntualitza. L'Adrià va mirant al mòbil el disseny original que va dibuixar a la seva casa taller mentre repinta el grafiti. «Generalment es respecten les obres, però ja se sap. És efímer», exposa amb extraordinària resignació. No té temps per lamentar-se, coses de l'art efímer. I de l'èxit.