'Joc de trons' + '50 ombres d'en Grey' = 'Tirant lo Blanc'

Descriu-me el 'look' que atribueixes a una il·lustradora amb tendència hipster: segur que li has posat una camisa amb rotllet 'vintage'. Doncs amb Paula Bonet t’has quedat curt: en el seu últim projecte, la il·lustradora de Vila-real ('rock star' dels pinzells, amb exèrcit de fans) porta l’estil retro fins als enagos i el cenyidor, peces top el 1490. D’aquest any data el clàssic a qui l’artista ha ombrejat els pòmuls: Tirant lo Blanch, la novel·la de cavalleries que va escriure Joanot Martorell entre el 1460 i el 1464 i que Cervantes va qualificar en 'El Quixot' com «el millor llibre del món».

Notícies relacionades

Refundació sense ensurts del clàssic

L’estiu als museus de la ciutat

La curiositat per veure com es mou Bonet entre passions de fa més de cinc segles (encara que tan vigents com les que ha pintat en obres com 'Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End', l’homenatge a Truffaut 813 o la més recent 'La sed') potser és un dels grans al·licients d’aquest volum que publica, en català i castellà, l’editorial valenciana Drassana, però no és l’únic ni el més important. L’adaptació del text que ha portat a terme Josep Vicent Miralles és, sens dubte, el més meritori del llibre: partint del miler de pàgines de l’original, el periodista alacantí ha escrit una obra d’un centenar de planes sense perdre l’essència dels personatges ni dels fets, respectant el to i aconseguint que la prosa soni a segle XV sense expulsar el lector del segle XXI.

Tant Bonet com Miralles han treballat amb el medievalista Vicent Baydal per garantir que tot, il·lustracions i text, tingui el màxim rigor històric. Entre tots tres, han complert l’objectiu que s’ha­vien fixat: que aquest llibre sigui una «porta d’entrada» al que va escriure Martorell fa 550 anys. De rebot, i a la vista de la bona acollida que ja ha tingut el títol, segur que s’apunten un altre gol: convertir Tirant en un referent per als moderns.