La 'soldat' Claudia Crabuzza debuta en solitari i en alguerès

Si l’Alguer és una illa (catalana) dins d'una altra illa (Sardenya), Claudia Crabuzza és una illa dins del panorama musical. La cantant es va animar a compondre en alguerès per primera vegada i debutar en solitari amb el disc ‘Com un soldat’ (Microscopi, 2016), amb el qual ha guanyat el premi Tenco, "el més prestigiós", es congratula. Claudia actuarà el 9 de febrer a la sala Tinta Roja, acompanyada per tota la seva banda i programada pel festival Barnasants, I l'endemà, a La Capsa de Música de Tarragona.

La cantant ja havia deixat empremta com a corista i veu principal del grup d'etno-pop-rock italià Tazenda (Eros Ramazzotti va col·laborar amb ells)Tazenda ; com a part del trio Chichimeca (encara en actiu, aclareix); amb el cantautor alguerès Claudio Gabriel Sanna i en l'homenatge al cantant Pino Pires, "el més conegut" de la seva terra.

EN CLAU FEMENINA

'Com un soldat' és un disc "molt femení", descriu. "Té un contingut molt íntim: parla de la maternitat, per exemple. Tinc tres fills, ¡i els tres nois! -riu- i a un d'ells li dedico la cançó que he cantat en acústic, 'Ernesto', la que bateja el compacte. És un àlbum també molt espiritual i en què rendeixo homenatges a dones molt importants, com Frida Kahlo (a 'L’altra Frida') i Lhasa de Sela ('Lhasa')".

Sobre el títol del treball, explica que el va triar perquè ella mateixa, igual que moltes altres dones, es veu com un soldat. "Sempre enfrontant-me a batalles quotidianes, a obstacles i dificultats per poder ser jo mateixa i per mantenir o aconseguir els nostres drets. A Itàlia, el problema de la paritat de gènere és molt gran".

VOCACIÓ D'HORA

Claudia Crabuzza va començar a cantar amb només 7 anyets en un cor. "Era petitíssima i ja insistia als meus pares perquè em deixessin dedicar-me a la música i vaig entrar a formar part d'un cor. La passió em persegueix des d'aleshores". En el 2.000 va ser quan va fundar la banda Chixhimeca, amb la qual ha gravat tres discos. "Però tenia ganes d'escriure en alguerès. Mai he parlat aquesta llengua en la meva família i vaig sentir la necessitat d'utilitzar, de reivindicar, aquesta riquesa tan única que tenim".

Va començar a compondre les lletres i amb la seva parella, Fabio Sanna, també escriptor i director de cine, van crear les melodies. "En una setmana ja teníem totes les peces, així que vaig contactar amb Julián Saldarriaga perquè em donés un cop de mà".

Al guitarrista de Love of Lesbian el va conèixer en les comunitats zapatistes de Chiapas a Barcelona. "Ens vam fer amics i em vaig quedar amb les ganes de treballar amb ell. Li vaig fer la proposta i va incorporar en el projecte Dani Ferrer i Roger Marín. A més dels arranjaments, van tocar els seus instruments i es van encarregar de les bases electròniques. I en poquíssim temps, tres dies, vam gravar l'àlbum a La Casamurada", relata.

Notícies relacionades

El cementiri que dona la vida a Carles Viarnès

L’única sala de cine de Solsona torna a obrir

La gent de la seva generació [té 41 anys], parla molt poc l'alguerès. "S'està acabant la transmissió familiar i és una autèntica pena. Sort que amb els turistes que venen de Catalunya es parla en bastants restaurants, en botigues… Però no n'hi ha prou".

Claudia Crabuzza està més que satisfeta amb el seu nou disc. "És una cosa molt nova, no solament per a mi, també per a la música de l’Alguer. Mai ha comptat amb cançons tan modernes. S'ha nodrit més de la tradició, del folk o del jazz. Però una visió així, tan oberta, i en aquesta llengua, ¡mai!".