El cementiri que dona la vida a Carles Viarnès

El Cementiri Nou d’Igualada, exemple brillant d’arquitectura integrada al paisatge, en el qual blocs de nínxols d’estil brutalista s’adapten a la topografia, les formes i la vegetació, deu ser un bon lloc on escoltar la música de Carles Viarnès, en la qual sons electrònics i clàssica conviuen de la forma més harmònica. És, en certa manera, el lloc del qual surt aquesta música. "Molt sovint passejo per allà, quan necessito lucidesa, inspiració o tornar a mi mateix", diu sobre l’obra (mestra) d’Enric Miralles i Carme Pinós. "És un espai d’una bellesa i una poètica extraordinàries. Està construït des del concepte i des de l’experiència estètica, no tant des de la practicitat i eficiència".

El coordinador pedagògic de l’Escola Conservatori de Música d’Igualada recorda haver tingut un enamorament sobtat tot just veure’l inaugurat. Ell tenia uns 20 anys. "Si ja des de sempre m’havien captivat els cementiris com a lloc de calma i reflexió, i que ajuden a comprendre-ho tot millor, aquest cementiri em va fer ja explotar el cap". Després d’apassionar-se per aquesta necròpolis ultramoderna, Viarnès va continuar indagant en l’obra de Miralles, que el va deixar atònit. "Soc músic i em moc en l’abstracció i les ones, que són intangibles. Em fascina que es pugui traslladar una idea artística sensible i delicada a formigó, maons o ciment".

Viarnès s’ha fet allà fotos promocionals, algunes amb un dels tubs que pertanyen a un dels òrgans utilitzats al seu penúltim disc, Hyper_O, que va presentar al Sónar del 2023. "Són uns òrgans, construïts per l’orguener Albert Blancafort, als quals s’ha acoblat tecnologia per fer-los sonar com mai s’havia sentit un òrgan".

Demà a L’Auditori

Notícies relacionades

Búfals d’aigua a les Estunes

Un Nadal medieval al castell de Cardona

Un d’aquests, fet de fusta, té també el seu paper a Post, nou i sublim disc en reivindicació d’una sensibilitat alternativa a tot allò que ha conduït el planeta a l’esgotament. "És la música que he imaginat que faria després del col·lapse d’aquest sistema", diu Viarnès. "Si sobrevivim, hi haurà música, però suposo que serà diferent. He volgut que aquest disc fos una comunicació directa i sense ambició".

Demà, dissabte, el portarà a L’Auditori amb piano, sintetitzadors i hiperòrgan. "En un format més reduït que en projectes anteriors, per decréixer una mica. El piano simbolitzaria la bellesa i la sofisticació estètica que ha aconseguit la humanitat; els sintetitzadors, una tecnologia que creix desbocada, i l’hiperòrgan, qüestions com el coneixement, la filosofia i la reflexió que hem acumulat. Tots aquests en diàleg, lluita... però de vegades amb els rols intercanviats".