Lucrecia posa salsa a la vida

Abans que res una advertència: si sou al·lèrgics a la salsa (no a la que pot contenir ametlles o farina, sinó a la que porta bàsicament "asúúúúúcar") no seguiu llegint. Perquè en aquest espectacle és un ingredient bàsic. I abundant. Ningú es pot sorprendre, tenint en compte qui el protagonitza: la bruixa d''Una bruixa a Barcelona', la nena que, procedent de Cuba, un dia posa els peus en aquesta ciutat i veu, meravellada, com els cabells se li omplen de colors, no és una altra que Lucrecia. I si la cubana hi és pel mig, la cosa segur que acaba amb música encomanadissa (¡enganxosa!), energia a dojo i una platea dreta movent els malucs.

L'espectacle que Lucrecia va estrenar al desembre al Teatre Victòria, i que es podrà veure encara tots els diumenges al migdia fins al mes d'abril, quan es traslladarà a Sant Cugat, omple de fantasia la història real de la cantant cubana per fer un homenatge a la ciutat que la va acollir i on ha desenvolupat la seva carrera.

DRACS I GATS

La trama, doncs, comença amb l'arribada d'aquesta peculiar nena a Barcelona, amb l'aparició de les seves trenetes de colors i amb el descobriment que pot fer màgia, una facultat que no li portarà més que problemes. Per evitar el rebuig del seu entorn (que ja sabem allò que els nens poden ser molt cruels...), amaga els seus poders i només es mostra com és (o sigui, bruixa) davant el seu millor amic, el drac Anton, una sorneguera criatura fugada del parc Güell a qui dona vida (i no és un dir: ¡gran aplaudiment!) l'actor Jofre Borràs. Ell i un gat que respon al nom de Botero (i que és, és clar, el que va esculpir el colombià Fernando Botero i que es va passar 15 anys fent voltes per la ciutat fins a trobar un lloc a la Rambla del Raval), l'ajudaran a desfer un malefici que, en un moment d'enuig, ha llançat sobre els monuments barcelonins més emblemàtics.

Notícies relacionades

L'òpera no és una llauna

Silenci al temple del so

El text i la direcció de l'espectacle van a càrrec d'Edu Pericas; l'escenografia, magnífica, és de Philip Stanton, i acompanyen Lucrecia a l'escenari Tamara N'dongo, que interpreta la Lucrecia nena (la Lucrecia adulta és qui explica la història), i Judith Endje, que encarna la seva germana petita quan ja s'ha fet gran. I la salsa, omnipresent: al llarg d'una hora que passa en un segon, sonen clàssics del gènere com 'La noche de la iguana'; concessions al 'Lucrecia style' com unes versions de Don't worry, be happy i No me importa nada que deixarien en estat de xoc Bobby McFerrin i Luz Casal, i èxits de la cantant cubana com 'Besitos de chocolate' i 'Mi gente', a manera de traca final que ballen més (tot s'ha de dir) els pares que els nens.

I és que l'energia de Lucrecia, i la seva portentosa veu (en directe), poden ser un eficaç antihistamínic.