Martín Piñol tria Gigamesh, el paradís del lector de fantasia

Martín Piñol compra una desena de llibres al mes -«menys del que voldria, però com que gairebé ja no tenim espai a casa i el meu ritme de lectura no és el que era, estic aprenent a controlar-me», diu- i passa per alguna llibreria a veure les novetats una vegada a la setmana, així que és normal que hagi triat un d'aquests establiments com a element a preservar en un hipotètic museu de joies barcelonines. Concretament, la llibreria a la qual va «almenys dues vegades al mes», una llibreria «enorme i fabulosa, portada per llibreters experts que s'ho llegeixen tot i amb un dels millors fons d'Europa»: la llibreria Gigamesh. «Té tot el que un lector de fantasia, ciència-ficció i còmics pot voler», remata la seva elecció.

I també té, i en un lloc d'honor a la llista de vendes, 'El gran tratado de la caca', l'últim llibre d'aquest guionista, monologuista i autor de literatura infantil i juvenil d'èxit (de la seva sèrie 'La cocina de los monstruos' ja n'han sortit 12 volums), que utilitza la seriosa ironia que qui el segueix ja el coneix per convertir la seva experièn­cia als excusats en un «compendi humanisticohumorístic» il·lustrat que aspira «a entretenir i ensenyar-nos més sobre una cosa que tots fem cada dia».

Notícies relacionades

Jaume Balagueró s'inspira en la plaça de Sant Felip Neri

Paula Jornet, PAVVLA, a la teteria La Clandestina

«M'agradaria que fos la lectura perfecta per als que llegim al vàter. Té capítols curts, divertits, plens d'informació i curiositats fascinants, i il·lustracions del pre­miat Enric Jardí», explica. ¿I d'on va sortir la idea? «Fa mitja vida que em dedico a fer fotos de portes de vàter, però vaig pensar que quedaria en simple afició. Fins que un dia em van trucar de Planeta i em van dir: 'Ens agradaria fer un llibre sobre la caca'. La meva resposta va ser: 'Amb aquesta primera frase, ja et dic que sí».

Ha proposat una llibreria per al museu, però si li haguéssim demanat un lavabo, ¿quin hauria triat? «Com a pare, ara el que busco és que tinguin canviador i espai per entrar el cotxet, però en recordo un de molt curiós, el del restaurant Lando, on per un altaveu se senten acudits d'Eugenio».