Jaume Balagueró s'inspira en la plaça de Sant Felip Neri

«Fa temps que no passo per la plaça de Sant Felip Neri, però abans hi solia anar moltíssim. Sempre m'ha donat un rotllo superguai per escriure, per ­crear. Em sembla un lloc màgic, és un dels meus llocs predilectes de Barcelona. Allà em prenia un cafè quan era solter perquè ara, amb dona i fills, la vida m'ha canviat i no faig el que solia fer abans. Però al recordar-la m'han agafat ganes de tornar-hi.

És molt màgica, em fa sentir molt a gust. Em sembla un racó molt inspirador. De fet, quan sóc allà em vénen ganes de posar-me a escriure i treballar. A més, està carregada d'història: la façana de l'església malmesa en la guerra civil, l'hotel encantador, petitó, on passar un parell de dies... I m'han dit que al costat hi ha una escola en què els alumnes utilitzen la plaça com a pati. ¿Oi que és meravellós? Em fascina, la veritat.

La plaça de Sant Felip Neri et transporta a una Barcelona de fa molts anys. Jo hi rodaria alguna pel·lícula romàntica o d'època, perquè conserva tot aquest esperit de què estic parlant. Però mai una de terror. De fet, si tingués temps, rodaria un film amb l'excusa que hi sortís aquest lloc.

UNA PETITA ILLA

Notícies relacionades

Paula Jornet, PAVVLA, a la teteria La Clandestina

Martín Piñol tria Gigamesh, el paradís del lector de fantasia

És curiós que una ciutat com la nostra, que creix tant, que es modernitza tant, que rep tants i tants visitants, tingui una petita illa com aquesta en una zona tan turística, on no veus tants guiris ni res que et recordi que ets al 2016. Sembla que s'hi hagi aturat el temps perquè et fa sentir que has tornat a algun moment del passat. I això m'encanta.

Espero que sempre segueixi igual. No només la recomano als barcelonins sinó que també la guardaria al Museu Imaginari d'On Barcelona».