'Sota teràpia', tres parelles al divan

Presideix l'escenografia un quadro de l'estil de test de Rorschach (més bonic, per ser sincers, que el que dispara el conflicte en la celebrada comèdia 'Art', de nou a la cartellera). Les taques de tinta negra i vermella ja pinten el panorama, i és que com les bones comèdies, inclosa la de Yasmina Reza, parla de temes seriosos, molt seriosos, encara que el públic tingui ganes de riure. Ja ho han dit molts savis cirur­gians de l'ànima humana: res millor que el bisturí de l'humor per obrir en canal i extreure'n el monstre.

Som a l'elegant despatx d'una psicòloga, una tal Antònia, que cita a consulta tres parelles. Toca sessió de teràpia de grup. I convé, perquè el tractament a l'espectador li resulti efectiu, respectar el secret professional. Com més ignorant vagi el públic a 'Sota teràpia' al Teatre Borràs, molt millor.

EL MARTIRI DE LA VIDA CONJUGAL

Direm que hi ha en aquesta lúcida obra, la primera, de l'argentí Matías del Federico, que arriba a Barcelona després de triomfar a Buenos Aires i Madrid, molts elements coneguts: 'El mètode Grönholm', 'Toc Toc'… El joc teatral consisteix en el fet que, en absència de la psicòloga, els mateixos pacients han de gestionar la sessió. La teràpia col·lectiva funciona, i a poc a poc van caient les barreres repressives i s'alliberen els jos. Parlen, els uns més que els altres, dels conflictes paternofilials i sexuals, dels acostaments i els distanciaments… Del martiri de la vida conjugal, en definitiva, que per alguna cosa són allà.

Són tres aparellaments de divan amb personalitats, problemàtiques i trastorns variats. Veiem la submisa Carme (una Meritxell Huertas que, entre els cops de volant del seu personatge, desplega la seva estupenda vis còmica) emmordassada pel violent Ferran (Andrés Herrera); el bufó Esteve (Francesc Ferrer), que no entén per què la seva estimada Carla (Marina Gatell) li riu les gràcies però no vol anar a viure amb ell, i el ciclotímic Daniel (Miquel Sitjar) en guerra perpètua amb Laura (Cristina Plazas). Seguint un mesurat protocol, la batalla de retrets i pulles condueix a la meta. A la revelació de secrets. I aquí toca callar.

BRILLANT ELENC

El també argentí Daniel Veronese dirigeix el muntatge amb la seva habitual mestria. És el mateix que més ens va fer plorar quan el vam conèixer aquí amb peces com la magnífica Espía a una mujer que se mata (la seva versió de 'L'oncle Vània'). Ara la platea es peta de riure, fins i tot més del que caldria en alguna escena confessional d'aires foscos

.

Notícies relacionades

El cementiri que dona la vida a Carles Viarnès

L’única sala de cine de Solsona torna a obrir

Veronese, que ja va dirigir 'El mètode Grönholm' al seu país natal, ha treballat en aquesta ocasió amb el brillant elenc amb la mateixa tècnica col·lectiva de l'argument. "Sempre treballo molt amb els actors i els deixo sols perquè generin teatralitat. Un cert color d'escena", declara.

I ells han pintat un quadro amb taques negres i vermelles sobre el fons blanc de l'humor. Tot fa pensar que ­'Sota teràpia' serà un èxit.