Habichuela per als Morente

És una qüestió de germans (o de germandats). D'arrelades dinasties. De gosadies compartides. I d'una feliç trobada entre dues generacions. Pepe Carmona (conegut per Pepe Habichuela) és el nou patriarca dels imprescindibles Habichuela després de la mort fa poc del seu germà Juan. Pepe, que va ser el primer artista que va gravar per al mític segell Nuevos Medios (també extint), actuarà dijous que ve per primera vegada amb els fills petits d'Enrique Mo­rente, el 'cantaor' amb qui va transitar per noves vies en el flamenc durant 30 intensos anys.

Els germans Soleá i Kiki Morente acompanyaran Pepe Habichuela a la sala Apolo, a les vuit del vespre, dins de l'exquisit cicle 'Caprichos de Apolo', programats per Arte por Derecho.

El guitarrista va formar un tàndem fonamental amb el també granadí Enrique Morente, i junts van publicar discos com 'Homenaje a D. Antonio Chacón' i 'Despegando' -que va marcar un abans i un després en el gènere-. La seva relació ha passat a la història com una de les més rellevants. I juntament amb Paco de Lucía, Manolo Sanlúcar, Camarón de la Isla, Juanito Valderrama i Manuel Molina, van capgirar el flament de tal manera que ja no va tornar a ser el mateix. «Vam obrir les portes a les noves generacions», recorda Habichuela.

Set anys després que s'apagués aquesta veu lliure, ara «presento aquesta proposta amb els seus fills», adverteix Habichuela, per disfrutar i divertir-se amb aquestes joves veus «que prome­ten, i molt».

«Tots dos demostren tenir molta saviesa. Kiki està seguint els passos del seu pare, per la qual cosa em sento molt bé amb ell, i li agraden molt els 'cantes' antics. Soleá té una veu preciosa. Li agrada molt fer cançons flamenques. ¡I tots dos toquen la guitarra!», exclama el veterà i admirat 'tocaor'.

A Soleá és fàcil veure-la amb una elèctrica a les mans, que per alguna cosa va estar amb el grup de pop-rock atmosfèric Los Evangelistas, que va néixer per retre homenatge precisament al seu pare. A Kiki, en canvi, li va més la guitarra flamenca. Cada vegada la toca amb més desimboltura.

Però a l'Apolo només s'atrevirà a desenfundar-la si el mestre l'hi demana. «Ens limitarem a fer el que a ell li vingui de gust. Sense molestar-lo. I m'agradaria aprofitar per fer uns 'cantes'», sospira el benjamí dels Morente. «És un luxe compartir escenari amb un dels últims mohicans que ens queden, amb el seu toc tan flamenc i gitano, el company del meu pare per excel·lència, i en una plaça tan gran com Barcelona».

Kiki, que en els últims mesos ha actuat en festivals com La Unión (Múrcia) i La Biennal (Sevilla), està ultimant el seu debut discogràfic de la mà del segell Universal (sortirà per Nadal), amb algunes composicions de la seva autoria, i per al qual ha reclutat la seva germana Soleá.

ADMIRACIÓ PROFUNDA

Per la 'cantaora', llicenciada en Filologia Hispànica, Pepe Habichuela és un dels grans mestres del flamenc. «Des que vaig néixer, des que tinc ús de raó, el recordo tocant la guitarra a casa. Forma part de la família: és el meu segon pare. I sento una admiració molt profunda pel seu art. Així que ja et pots imaginar la il·lusió que em fa actuar amb ell per primera vegada. Emmarcaré el cartell del concert i me’l penjaré a l’habitació», explica.

PURA SENSIBILITAT

De la seva manera de tocar la guitarra en destaca «tot». «Però una de les coses que li sentia dir molt al meu pare era que la manera de Pepe d’acompanyar el 'cante' era única. I no és gens fàcil. La dinastia dels Habichuela, tots ells, sempre han sigut grans companys del 'cante'. I amb aquestes harmonies i melodies tan riques, capaces de traduir i transmetre la forma de tocar autèntica de Granada –constata–. Pepe, a més a més, és pur cor, sensibilitat, finor i elegància».

Notícies relacionades

El cementiri que dona la vida a Carles Viarnès

L’única sala de cine de Solsona torna a obrir

Soleá segueix presentant el seu esperat primer disc en solitari, 'Tendría que haber un camino'. I el pròxim 12 d’octubre –la data no és casual– estrenarà el videoclip del pasdoble 'Sueño español', del periodista d’aquest diari Luis Troquel. «És una lletra que, amb humor, retrata la situació actual, les injustícies, els desnonaments, i les fatigues de les moltes víctimes que hi ha d’aquest sistema dominant i d’aquest Govern inoperant».

Falten moltes 'habichuelas'.