La cascada de la Ciutadella amb capses de cartró

Papallones de paper amb multes escrites a les ales, globus aerostàtics construïts amb cartes en què entitats bancàries neguen crèdits i el retrat d'un indigent fet amb bitllets de tot el món. Aquestes són algunes de les obres reivindicatives d'Olivier Grossetête, l'artista francès més singular que participa en les festes de la Mercè.

El seu escenari és el parc de la Ciutadella, on divendres, dissabte i diumenge pensa sorprendre el públic amb les seves construccions efímeres elaborades amb centenars de capses de cartró, que personalitza a cada ciutat on viatja. En els últims 16 anys, ha actuat a tots els continents. La sorpresa que reserva per a Barcelona és una rèplica de l'arc triomfal del conjunt arquitectònic de la font de la cascada de la Ciutadella, alçada per l'arquitecte Josep Fontseré a finals del segle XIX i en el disseny de la qual va participar un jove Antoni Gaudí. Per construir-lo es necessiten 1.300 capses de cartró d'1,3 quilos de pes retallades amb traça per clonar la silueta de l'arc. En total,1.690 quilos que hauran d'aixecar entre 50 voluntaris que passegin pel parc.

"És el meu debut a Barcelona, una ciutat plena de joies arquitectòniques. El lloc designat per alçar un edifici de grans dimensions és davant de la cascada. Vaig optar per l'arc triomfal per crear una interacció entre les pedres centenàries i les capses de cartró", diu Grossetête.

Davant l'antic museu de zoologia, l'artista també aixeca un pont amb blocs de fulles de pasta adherides unes a altres, però de dimensions menors que l'arc de la cascada. L'obra més gran se situa davant del llac. No passarà inadvertida amb una altura de 16 metres, 20 de llarg i una profunditat de sis, més la 'troupe' que es necessita per mantenir-la alçada i que no s'ensorri.

La peculiaritat de la proposta de Grossetête és que és totalment participativa. És més, no es pot portar a terme sense la implicació ciutadana. Un centenar de voluntaris, entre estudiants i altres persones convocades per les entitats cíviques del barri, van començar dilluns passat a assistir als tallers impartits matins i tardes per ajudants de l'artista francès a les aules de l'Institut Verdaguer, un edifici d'estil neoclàssic francès, pròxim a l'entrada del zoo dins del recinte del parc de la Ciutadella. A l'entrar, les muntanyes de capses de cartró creixen a un ritme vertiginós per la recepció, les escales, les classes i els passadissos, en qualsevol espai que puguin estar resguardades de la pluja.

COM JUGAR AL LEGO

"És com jugar al Lego, però amb peces gegants que has de construir tu mateix", compara Lionel Puddu, home clau en l'equip de Grossetête perquè és qui imparteix els tallers i qui coordina els grups per construir i numerar un total de 1.700 capses: 1.300 per a la cascada i 400 per al pont que es veurà a l'entrada més pròxima al passeig de Sant Joan. "Els voluntaris s'estan entregant. Jo ensenyo la tècnica però la construcció és seva", precisa Puddu, que no para de muntar capses. Només ens hem de fixar en les callositats de les seves mans. Un ganivet, claus, trossets de fusta per fer regles, capses amb dues mesures diferents ("sinó seria un caos") i 27 quilòmetres de cinta adhesiva és el 'set' necessari per participar en aquesta aventura col·lectiva.

"Tots els assistents pregunten si el cartró és reciclat. Ja ens agradaria, però és impossible que Grossetête faci càlculs encertats sense saber abans el pes i les mesures exactes de les capses. Després sí, ho reciclarem tot", assegura Edurne Ucero, coordinadora dels participants en els tallers. "El més difícil ha sigut organitzar la crida ciutadana. Havíem de garantir el ple als tallers, si no no tiràvem endavant. Ha sigut molt important la participació d'alumnes de secundària de l'Institut Verdaguer", reconeix l'encarregada de la logística.

Llorens Corbella i Júlia Rocabayera són dos dels estudiants d'arquitectura efímera a la Escola d'Art Superior de Disseny Deià, de Nou Barris, que ajuden a construir la rèplica de la cascada. "És impressionant, sembla fàcil, però no. Amaga un gran projecte d'enginyeria i molts càlculs", considera Corbella. "Valoro que es treballa amb un material sostenible i que els tallers estan oberts a tots els ciutadans. Fins i tot la meva germana s'hi ha apuntat", agrega Rocabayera, que no pensa perdre's la convocatòria de diumenge per destruir els dos edificis efímers. "Que no sigui perdurable té la seva màgia", agrega.

Notícies relacionades

La cuina espontània del Juanan

Fira ViBa impulsa el valor del vi del Bages

Xavi Muñoz treballa en l'àrea de control de qualitat d'un laboratori farmacèutic. És de Terrassa, però quan es va assabentar que venia Grossetête no va voler perdre-s'ho. "Si veus els seus vídeos, al·lucines. Són meravelles". Ramon Vendrell, un altre voluntari, se sent com en una fàbrica en què les peces es construeixen per separat. "Costa imaginar-te l'obra final", assenyala Vendrell.