11 jul 2020

Anar al contingut

El personatge de la setmana

Vida fulgurant

Ramón de España

Vida fulgurant

TÀSSIES

Ja poden dir missa els seus detractors, que Kiko Rivera -abans DJ Kiko, abans encara Paquirrín- està fet un poltre i viu el seu millor moment com a ésser humà i com a artista: la seva dona, Irene Rosales, es disposa a donar-li un germanet a la filla de la feliç parella, Ana, d'un any i mig (i un germanastret al petit Francisco, que Kiko va tenir en el seu moment amb Jessica Bueno); i ja es pot anar apartant Luis Fonsi amb el seu Despacito, que Kiko ataca amb Sano juicio -és evident que no té por dels comentaris malintencionats-,un hit amb totes les de la llei que compta amb la col·laboració de la retenyida i grassoneta Lorna -la de Papi chulo, si no m'equivoco- i un video­clip que és com una versió barata dels de Pitbull, però per alguna cosa es comença, ¿oi?

Últimament, he agafat el costum de dividir les nostres celebrities d'estar per casa en dos grans grups. O, més ben dit, en un grup molt gran -el dels paràsits sense cap gràcia- i un de molt petit: el compost per éssers en principi desastrosos a qui, amb el pas del temps, vaig agafant afecte perquè acaben per entendrir-me. ¿Cal que els digui que Kiko Rivera figura en lloc destacat en aquest grupet selecte? I és que he arribat a la conclusió que la societat espanyola ha sigut molt injusta amb el pobre Kiko, fins a l'extrem de considerar-lo un gandul de set soles que, cada vegada que va curt de pasta, es presenta en un plató per parlar de la seva mare. El cert és que aquesta descripció li quadra molt més a Borja Thyssen, un bastaix que no fot brot i que, en comparació, converteix Kiko en un sta­khanovista. El que li passa a Kiko és que això de treballar per treballar no li fa cap gràcia, com a gairebé tots nosaltres. Però dins de les seves possibilitats, l'home fa anys que s'esforça -a la seva manera- per deixar de ser aquell adolescent tanoca a qui li donaves un paquet de Winston i uns cubates i el tenies entretingut tota la tarda.

Si alguna vegada ens sembla un tarambana, fem el favor de donar-li un cop d'ull a la seva infància, que a mi em sembla digna d'un relat de Dickens: el seu pare mor banyegat -pel toro Avispado a la plaça de Pozoblanco, Còrdova- quan ell té uns quants mesos de vida; sense la figura paterna, s'ha de conformar amb Encarna Sánchez -això d'Encarna amb la Pantoja és una tragèdia com la del gran Gatsby i Daisy Buchanan- i, després, amb la tieta María del Monte, més simpàtica i bona gent, això sí, que Encarna, així com amb menys bigoti i sense aquell look­ de funcionària de presons que sempre va caracteritzar la difunta locutora. En la seva adolescència, entra un home en la vida de la seva mare, però si tenim en compte que es tracta del pispa de Cachuli, no podem dir que el pobre Paquirrín trobi un role model masculí de gaire categoria.

Des de petit, Kiko ha vist que en té prou amb ser qui és per anar fent caixa. Tot i això, participa en reality shows com Supervivientes (2011), d'on és repatriat després d'un ferotge atac de gota -Kiko sempre s'ha avançat al seu temps: era calb i gotós abans de fer els 30- i Gran hermano VIP (2015) -d'on el desallotgen a les dues setmanes, encara que el pobre no molestava a ningú, ja que només abandonava el sofà on es passava el dia clapant per anar a buscar alguna cosa per menjar a la nevera. Així mateix, inicia una carrera de punxadiscos per discoteques de tot Espanya: és l'època en què es fa dir DJ Kiko, quan deixa de repartir aquelles targetes de visita tan xules que es va fer imprimir uns anys enrere -durant una de les seves fases de més vagància-,SFlbquan es definia com a «inaugurador de discoteques i tastador de croquetes».

Tracte amb vividores

Paral·lelament a aquestes aventures creatives, Kiko busca l'amor sense descans. Sembla trobar-lo en Jessica Bueno, però la cosa no funciona i l'home torna a relacionar-se -a pesar seu, perquè creu en l'autèntic amor- amb aquestes aprofitades que només se li acosten a veure què arrepleguen i que, als 10 minuts de beneficiar-se'l, ja estan en un plató de Tele 5 explicant-ho o retratant-se en boles per a Interviú (on una d'elles va tenir la barra de dir que el noi no donava cop ni al llit i que, a més, li cantaven els peus). Afortunadament, es va creuar en el seu camí la dolça Irene Rosales, i les vividores es van llançar a buscar altres víctimes. Amb un fill en camí i el seu Sano juicio petant-ho a Youtube, ¿qui s'atreveix a negar que la vida somriu a aquesta estrella del pop i pilar de la societat?