¡Les Luthiers! ¡Bravo!

Ja sabeu que a Les Luthiers els han concedit el premi Princesa d'Astúries de comunicació i humanitats. Podrien haver rebut aquest mateix honor en qualsevol de les altres categories. El de les arts, per exemple, perquè són artistes, molt més profunds que milers als quals tothom considera com a tals. O cooperació internacional, perquè pocs han aconseguit cooperar més i millor per eliminar al voltant del món les tonteries que tenim al cap i que només es poden veure amb les seves lupes.

El mateix podríem dir de ciències socials, ja que d'aquesta especialitat en saben més que aquests professors allargats que no paren d'equivocar-se des del matí fins a la nit. El de les lletres, òbviament, perquè els seus textos són més subtils i difícils de crear que moltes novel·les gruixudes per les quals els seus autors reben honors exagerats.

També haurien merescut el de la concòrdia, perquè el riure uneix, i el seu humor ho fa més que els aplaudits discursos populistes que, amb l'excusa de la concòrdia, ens injecten l'odi que els defineix.

També el d'investigació científica i tècnica, ja que el rigor de la seva obra, unit a la profunditat intel·lectual, aconsegueix que aprenguem tant de l'ésser humà com amb els treballs més intel·ligents dels neurobiòlegs.

Els premis Princesa d'Astúries no tenen res a envejar als Nobel. I si no us ho creieu, espereu uns anys. Són més oberts en les seves candidatures i infinitament més justos. I, per si això no fos prou, Felip VI és més simpàtic que Carles Gustau de Suècia.

Jo només he vist Les Luthiers una vegada sobre l'escenari, i vaig tenir la sensació d'estar presenciant un fet històric. Abans d'ocupar la meva butaca, mirava els altres espectadors i tots ells assistien al teatre amb una barreja de respecte i desimboltura. Aquesta combinació contradictòria és molt difícil de generar en el públic. Una cosa així com entrar al palau d'un emperador sabent que és el teu amic de la infància. Aquesta fusió de dues emocions gairebé sempre oposades, la de respecte absolut i la de total tranquil·litat, només la pot provocar el talent de veritat, aquell en el qual confiem en la mateixa mesura que ens fa sentir reverència.

Un reconeixement d'aquesta altura a un grup d'humoristes ens hauria d'alegrar a tots. És cert que al món passen coses espantoses, però quan en passen de bones tenim l'obligació d'expressar el que sentim. Al cap i a la fi, aquest premi ens adverteix que hi ha motius per a l'optimisme.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Ara els tocaria rebre el premi Nobel. Parlem amb Bob Dylan i si a ell no li fa gaire il·lusió, que no pateixi, de veritat, que no es vegi obligat a tenir aquesta medalla a casa i l'hi passi als argentins. Així a Suècia sabran qui és Johan Sebastian Mastropiero i aquest país serà més bonic encara.

He amagat intencionadament una categoria dels premis en el meu recompte. I és que l'única especialitat que potser no mereixi Les Luthiers és la d'esport. Però, si voleu que us digui la veritat, això m'alegra enormement.