Irene Castilla: "El meu fill diu que no vol ser l'únic pringat de la classe"

l David ha fet 11 anys aquest mes i fa sisè de Primària. L’any que ve començarà a l’institut i vol un 'smartphone'. «Diu que si s’acaba el curs i no té un mòbil serà l’únic pringat de la classe que no en tindrà», explica la seva mare, Irene Castilla. Ella i el seu marit, José del Caño, havien pensat endarrerir el moment fins que el seu fill complís els 14 anys, però els plans han canviat.

El David és un bon estudiant. Si aquest any es manté la seva mitjana de notables i excel·lents, a l’estiu tindrà el seu smartphone. Ell n’ha pres nota i fa unes setmanes, per al seu aniversari, li va demanar als seus avis que no li compressin cap regal i que li donessin els diners per comprar un mòbil. 

«M’hauria agradat endarrerir-ho el màxim possible, perquè crec que no li fa falta un mòbil. L’hi compraré una mica contra els meus principis», confessa Irene Castilla. «Tinc la sensació que estem abocats a sucumbir. Jo respecto tant els pares que compren mòbil als seus fills com els que no, però l’entorn el converteix gairebé en una obligació», ratifica el seu marit.

La mare explica que les nenes de la classe del David li han preguntat diverses vegades que quan li comprarà un mòbil. «Suposo que per als nens és una cosa íntima i personal, un espai en què poden compartir coses sense que els adults estiguem sempre al davant», aventura.

Fa uns mesos que el David es va obrir un compte d’Instagram associat al número de telèfon de la seva mare. «Però no és el mateix que si jo tingués un mòbil propi», es va queixar el nen. «És inevitable tenir la sensació que el control s’escapa i que la infantesa s’ha escurçat», es lamenta Irene Castilla.

El David i el seu germà petit, l’Óscar, de vuit anys, han heretat una tauleta antiga d’un oncle seu. L’antena no funciona gaire bé i els dos nens s’enganxen a l’aparell de wifi que hi ha al costat del televisor per atrapar el senyal. «¡Això és una mica rotllo!», es queixa un dels dos. La seva mare reacciona de seguida: «Sabeu que això només es pot utilitzar en cap de setmana i crec que avui és dilluns».

Notícies relacionades

¡Alerta!: nens amb mòbil

Guadalupe Romero: "Si no se'n fa un mal ús, em sembla una bona eina"

«Estan enganxats al bàsquet», explica Irene Castilla. «El primer que fa el David quan s’aixeca al matí és mirar els resultats al meu mòbil i també me l’agafa per jugar a un videojoc de bàsquet», explica la mare. «¡És que qualsevol cosa que busquis aquí la trobes!», afegeix assenyalant el seu mòbil. «Per això crec que al David se li haurà de limitar el temps i contractar una tarifa amb poques dades», assenyala. 

«El tema és saber regular-ne l’ús i el temps», confirma el seu pare. José del Caño, comercial de professió, porta un mòbil de l’empresa que sona fins a cinc vegades mentre el fotògraf prepara la fotografia. «Un client», es disculpa. «Jo depenc del telèfon per treballar, però és un mòbil de 70 euros. No en vull cap més. El necessito per motius laborals i jugo a l’Apalabrados, que m’encanta. No hi inverteixo gaire temps», es justifica. «No et pensis...», li diu la seva dona de broma. O no. «Si és que amb això se te’n va el temps encara que no vulguis», remata Irene Castilla.